徒然草 - 138 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -138- - - -

祭過ぎぬれば、後の葵不用なりとて、ある人の、御簾なるを皆取らせられ侍りしが、色もなく〔趣味もなく〕おぼえ侍りしを、よき人のし給ふことなれば、さるべきにやと思ひしかど、周防の内侍〔平棟仲の女、仲子、白川（＊ママ）院の内侍、父が周防守からかく名乘つた〕が、 かくれどもかひなき物はもろともにみすの葵の枯葉なりけり〔葵をかけて置くがと心をかけて慕ふがの意。みすは御簾と見ずとをかけた。葵と逢ふ日と、枯葉と離れとをかけたのである。〕 と詠めるも、母屋（もや）〔家の中央の間〕の御簾に葵のかゝりたる枯葉を詠めるよし、家の集に書けり。古き歌の詞書に、「枯れたる葵にさしてつかはしける。」ともはべり。枕草紙にも、「來しかた戀しきもの。かれたる葵。」と書けるこそ、いみじくなつかしう思ひよりたれ。鴨長明〔鴨社の禰宜長繼の子、和歌所寄人、方丈記の著者〕が四季物語にも、「玉だれに後の葵はとまりけり〔「玉だれに後の葵はとまりけり枯れても通へ人の面影」和泉式部の歌〕。」 とぞ書ける。己と枯るゝだにこそあるを、名殘なくいかゞ取り捨つべき。御帳にかゝれる藥玉も、九月九日菊にとりかへらるゝといへば、菖蒲（さうぶ）は菊の折までもあるべきにこそ。枇杷の皇太后宮（くゎうたいこうぐう）〔藤原道長の女研子（＊ママ）。三條帝の中宮〕かくれ給ひて後、ふるき御帳の内に、菖蒲藥玉などの枯れたるが侍りけるを見て、「をりならぬ根をなほぞかけつる〔「あやめ草涙のたまにぬきかへて」が上句、千載集哀傷部に出た〕。」と、辨の乳母のいへる返り事に、「あやめの草はありながら〔「玉ぬきしあやめの草はありながら夜殿は荒れむ物とやは見し」同じく千載集〕。」とも、江（え－ママ）の侍從が詠みしぞかし。- - - Algú digué : - Passada la festa ja no calen les malves. I féu enretirar-les totes de les gelosies. Crec que no fou de bon gust, era, emperò, una persona refinada i ho devia considerar adient. Hi ha un poema de la dama Suô (235) que fa : Tot i penjades Ara són endebades Totes les malves Allà les gelosies Són amb fulles marcides. (236) Aquest poema, de la seva antologia personal, es refereix a les fulles seques de les malves que penjaven de les gelosies d’una estança de palau. Trobem també aquests versos en alguns prefacis de llibres antics : - Enviats amb malves marcides..... En el Makura no Sôshi (237) es diu : - Coses d’enyor del passat : malves marcides. que trobo molt evocador. En el Shiki Monogatari de Kami no Chômei (238) també es diu : - Després de la festa les malves són encara a les persianes. Com es poden llençar quan elles mateixes es marceixen a la branca i no volen acomiadar-se? Les bossetes amb herbes aromàtiques que pengen també de les tarimes encortinades de les cambres dels nobles són bescanviades per crisantems el jorn nou de la novena lluna (239), açò és que els iris s’han de conservar fins al temps dels crisantems. Després del traspàs de l’emperadriu vídua Biwa (240), Ben no Menoto (241) trobà uns iris marcits i bossetes d’hermes aromàtiques en la tarima encortinada d’una cambra i escriví : Penjo rels fora de temps La meva veu plorosa. I GÒ Jijû (242) contestà : Tijes dels càlams d’olor Encara hi són...... - - - - - - - - - 235 – (239 – 04) Suô no Niashi (周防内侍) era Taita no Chûshi (1037-1109). Filla de Taira no Munenaka (平 棟仲, ¿-?). 236 – (239 – 05) Hi ha molts jocs de paraules, per exemple : “misu” (御簾) que amb forma negativa és “mizu” (見ず) i significa “no vist/no veure”; “aoi” (葵) : “malva”, que es relaciona amb “au hi” (逢ふ日) amb el sentit de “dia de trobada”; “kareru” (離れる) : “separar”, i “kareru” (枯れる) : “marcir-se”. 237 – (239 – 09) Referència al Makura no Sôshi (枕草子) : El llibre del coixí, de Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 238 – (239 – 11) Referència al Shiki Monogatari (四季物語) : Històries de les quatre estacions. Obra atribuïda en principi a Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155 – 1216) però la seva autoria ha estat descartada. 239 – (240 – 16) Referència al Makura no Sôshi (枕草子) : El llibre del coixí, de Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 240 – 240 – 18) Fujiwara no Kenshi (藤原研子, 994-1027). Consort de l’emperador Sanjô (三条天皇, 976-1017). Era filla de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028). 241- (240 – 20) Era la mainadera de la filla de Fujiwara no Kenshi. Era filla de Fujiwara no Masatoki (藤原順時, ¿-?). Poeta, té una antologia pròpia. El poema al que es refereix aquí és a l’antologia Senzaishû (千載集). 242 – (240 – 21) Era filla de Ôe Masahira (大江 匡房, 1041-1111). Poeta, té deu poemes a l’antologia Chokusenshû (勅撰集). - - - o0o