KOKINSHÛ (古今集) -280-
鏡山いざ立ちよりて見てゆかむ年へぬる身はおいやしぬると
かがみやまーいざたちよりてーみてゆかむーとしへぬるみはーおいやしぬると
Travessaré jo la muntanya del Mirall i després dels anys que ja han transcorregut veuré si m'he fet més vell.
Nota : Aquí he traduït el nom de la muntanya (鏡山) perquè implica el significat del poema.
この哥は、ある人のいはく、おほとものくろぬしが 也
Segons algú aquest poema és d'Ôtomo no Kuronushi (大伴くろぬし, act. lit. 885-897).
Poc se'n sap de la seva vida i gens se'n pot deduir dels pocs poemes que té en el Kokinwakashû i en un parell d'antologies posteriors. Va compondre un poema pel Daijôsai (大嘗祭), cerimònia xintoista per celebrar la pujada al tron de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) l'any 897.
A les antologies, però, consta com d'autor anònim.
Poema no. 899
o0o
30 de juny del 2014
21 de juny del 2014
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 64
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 64
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
o0
【六十四】
平中にくからすおもふわかき女をめのもとにゐてきてをきたりけりにくけなる事ともをいひてめつゐにおひ出しけり此めにした かふにやありけむらうたしとおもひなからえとゝめすいちはやくいひけれはちかくたにえよらて四尺の屏風によりかゝりてたてりていひけるよの中の思ひのほか にあることせかいにものし給ふともわすれてせうそこしたまへをのれもさなんおもふといひけり此女つゝみに物なとつつみてくるまとりにやりてまつほとなりい とあはれと思ひけりさて女いにけりとはかりありてをこせたりける
わすらるな忘れやしぬる春霞けさ立なからちきりつること
Heichû (119) portà a casa de sa muller una jove a qui estimava. L'esposa li deia coses injurioses i acabà per fer-la fora. Ell es sotmeté a la muller i tot i a desgrat ho consentí. L'esposa era inflexible i ell no gosava ni acostar-se a la jove. Tot i així, ell li parlava, dempeus, al costat d'un paravent de quatre peus.
-Així és el món contra nos desitjos. Si heu d'anar-vos-en lluny, no m'oblideu i envieu-me noves vostres. Jo també ho faré.
Això li digué.
La jove embolicà ses pertinences i esperà el carruatge que se li havia enviat. Ell era molt consirós . La noia marxà. Poc després, ella li envià :
---No m'oblideu pas car jo no oblidaré boirina d'abril les promeses del matí fetes dret quan eixia.
- - - - - -
119 - Taira no Sadabumi (平貞文, ?-923).
o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 63
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【六十三】
故右京のかみの人のむすめをしのひてえたりけるをおやのきゝつけてのゝしりてあはせさりけれはわひてかへりにけりさてあしたによみてやりける
さもこそは峯の嵐のあらからめなひきし枝を恨てそこし
El difunt veguer de la Dreta de la vila visitava en secret la filla d'algú. A l'assabentar-se'n la mare malparlà d'ell i féu que no es poguessin veure, i ell se'n tornà dolençós. Al matí composà i envià :
---És violenta la tempesta dalt del cim ben esclatada i m'enutja emperò la branca que s'hi vincla.
o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 62
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【六十二】
のうさんのきみといひける人浄蔵とはいとになうおもひかはす中なりけり限なくちきりておもふことをもいひかはしけりのうさんのきみ
思ふてふ心はことに有けるをむかしの人になにをいひけん
といひをこせたりけれは浄蔵大とくの返し
行末のすくせをしらぬ心にはきみにかきりの身とそいひける
Una persona de nom la dama Nôsan compartia un gran amor amb Jôzô (118). Es bescanviaren prometences ben pregones i eren molt confidents. La dama Nôsan féu i envià :
--Mon amor d'avui és tan diferent d'abans que no sabria dir dels sentiments passats que per altres he sentit.
El virtuós Jôzô contestà :
---Tot desconeixent el destí de mon viure també a d'altres he dit de mes sentiments infinits com ma vida.
- - - - - -
118 – Jôzô (浄蔵, ?-?), fill de Miyoshi Kiyotsura (三善 清行, 847-918). Era monjo.
o0o
14 de juny del 2014
雨月物語 44
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)
御前に持いきて。かう／＼の恐しき事のあなるは。いかゞ計らひ申さんといふ。父面を青くして。こは浅ましき 事の出きつるかな。日來は一毛をもぬかざるが。何の報にてかう良らぬ心や出きぬらん。他よりあらはれなば此家をも絶されん。祖の為子孫の為には。不孝の子 一人惜からじ。明は訴へ出よといふ。太郎夜の明るを待て。大宮司の館に來り。しか／＼のよしを申出て。此太刀を見せ奉るに。大宮司驚きて。是なん大臣殿の 献り物なりといふに。助聞給ひて。猶失し物問あきらめん。召捕とて。武士ら十人ばかり。太郎を前にたてゝゆく。豊雄。かゝる事をもしらで書見ゐたるを武士 ら押かゝりて捕ふ。こは何の罪ぞといふをも聞入ず縛めぬ。父母太郎夫婦も今は浅ましと歎まどふばかりなり。公廳より召給ふ疾あゆめとて。中にとりこめて館 に追もてゆく。助。豊雄をにらまへて。なんぢ神寳を盗とりしは例なき國津罪なり。猶種々の財はいづ地に隠したる。明らかにまうせといふ。豊雄漸此事を覚 り。涙を流して。おのれ更に盗をなさず。かう／＼の事にて縣の何某の女が。前の夫の帯たるなりとて得させしなり。今にもかの女召て。おのれが罪なき事を覚 らせ給へ。助いよゝ怒りて。我下司に縣の姓を名乗る者ある事なし。かく偽るは刑ます／＼大なり。豊雄。かく捕はれていつまで偽るべき。あはれかの女召て問 せ給へ。助。武士らに向ひて。縣の真女子が家はいづくなるぞ。渠を押て捕へ來れといふ。武士らかしこまりて。又豊雄を押たてゝ彼所に行て見るに。厳めしく 造りなせし門の柱も朽くさり。軒の瓦も大かたは砕おちて。草しのぶ生さがり。人住とはみえず。豊雄是を見て只あきれにあきれゐたる。武士らかけ廻りて。ち かきとなりを召あつむ。木伐老。米かつ男ら。恐れ惑ひて。跪る。武士他らにむかひて。此家何者が住しぞ。縣の何某が女のこゝにあるはまことかといふに。鍛 冶の翁はひ出て。さる人の名はかけてもうけ給はらす此家三とせばかり前までは。村主の何某といふひとの。賑はしくて住侍るが。筑紫に商物積てくだりし。其 舩行方なくなりて後は。家に残る人も散々になりぬるより。絶て人の住ことなきを。此男のきのふこゝに入て。漸して帰りしを竒しとて。此塗師の老がまうされ しといふに。さもあれ。よく見極て殿に申さんとて。門押ひらきて入る。家は外よりも荒まさりけり。なほ奥の方に進みゆく。前栽廣く造りなしたり。池は水あ せて水草も皆枯。野ら薮生かたふきたる中に。大きなる松の吹倒れたるぞ物すざまし。客殿の格子戸をひらけば。腥き風のさと吹おくりきたるに恐れまどいて。 人々後にしりぞく。豊雄只聲を呑て歎きゐる。武士の中に巨勢のくまがしなる者膽ふとき男にて。人々我後に従て來れとて。板敷をあららかに踏て進みゆく。塵 は一寸ばかり積りたり。鼠の糞ひりちらしたる中に。古き帳を立て。花の如くなる女ひとりぞ座る。くまかし女にむかひて。國の守の召つるぞ。急ぎまゐれとい へど。答へもせであるを。近く進みて捕ふとせしに。忽地も裂るばかりの霹靂鳴響くに。許多の人迯る間もなくてそこに倒る。然見るに。女はいづち行けん見え ずなりにけり。此床の上に輝／＼しき物あり。人／＼恐る／＼いきて見るに。狛錦。呉の綾。倭文かとり。盾。槍。靭。鍬の類。此失つる神寳なりき。武士らこ れをとりもたせて。怪しかりつる事どもを詳に訴ふ。助も大宮司も妖怪のなせる事をさりとて。豊雄を責む事をゆるくす。されど當罪免れす。守の館にわたされ て牢裏に繋がる。大宅の父子多くの物を賄して罪を贖によりて。百日がほどに赦さるゝ事を得たり。かくて世にたち接らんも面俯なり。姉の大和におはすを訪ら ひて。しばし彼所に住んといふ。げにかう憂め見つる後は重き病をも得るものなり。ゆきて月ごろを過せとて。人を添て出たゝす。
Açò és terrible! Quines mesures hauríem de prendre?
El pare empal.lidí.
-És una vergonya! Ell que mai no ha agafat ni un pèl a ningú (211), per quina culpa són cor ha esdevingut infame? Si açò es sap serà l'extinció de la família (212). Per nos ancestres i nos infants no podem pas consentir un fill ingrat! Demà mateix aniràs a denunciar-lo!
Tarô esperà a l'alba i anà a la residència de l'abat. Li ho explicà tot fil per randa i li mostrà l'espasa.
-Sí, és l'objecte que el ministre ha donat!
El delegat Bunya ho sabé i digué :
-L'interrogaré, i també sobre els objectes desapareguts. Arresteu-lo!
Una desena de soldats partiren amb Tarô al capdavant.
Toyô, sens saber res de tot allò, era llegint quan els soldats entraren de cop i l'agafaren.
-Quin mal he fet?
Emperò, no li'n feren cap cas i el lligaren. Els pares, Tarô i sa muller es lamentaren consternats.
-Quina vergonya!
-El governador et crida! Vinga, camina!
I envoltat pels soldats se l'emportaren empenyent-lo cap a la residència del governador.
Bunya no Hiroyuki li digué amb una mirada irada :
-Has robat un tresor sagrat, un delicte sens precedent a l'estat. A més,, on has amagat les altres peces precioses? Confessa-ho!
Toyô s'adonà de què es tractava i es posà a plorar.
-Jo no he robat res! Per una circumstància, la dona d'un tal Agata ma l'ha donat dient que era la qui fou son espòs portava al cinyell, crideu-la ara mateix i veureu que no he comès cap delicte!
El delegat, encara més enutjat, féu :
-Entre nos subordinats no hi ha ningú amb el cognom d'Agata. Mentir serà pitjor!
-Pres com sóc, perquè hauria de mentir? Us ho prego, crideu la dona i pregunteu-li a ella!
El delegat es tombà cap als soldats.
-On és doncs la casa d'Agata no Manago? Arresteu-la i porteu-la.
Els soldats s'atingueren a l'ordre i empenyent Toyô un altre cop hi anaren.
Veieren que els imponents pilars de l'entrada eren podrits, les teules dels ràfecs eren gairebé totes trencades, les falgueres (213) hi creixien i hi penjaven, i no semblava habitat. Quan Toyô ho veié restà esglaiat. Els soldats voltejaren la casa i cridaren els veïns.
Un vell llenyataire i uns homes que esclofollaven arròs eren ajupits, temorencs. Els soldats s'hi adreçaren.
-Qui viu en aquesta casa? És cert que hi ha ací la dona d'un tal Agata?
Un vell ferrer s'avançà.
-No he sentit mai el nom d'aital persona. En aquesta casa fa tot just uns tres anys hi vivia un tal Suguri, un home pròsper, emperò, salpà cap a Tsukushi amb mercaderies i la nau es perdé. Després la gent que restà a la casa es dispersà i ningú no hi viu més. Aquest home hi entrà ahir i després sospitosament se'n tornà..... açò em digué aquest vell laquista.
Els soldats digueren :
-De totes maneres ens en assegurarem i informarem al delegat.
Obriren la portada d'una empenta i entraren.
La casa era més ruïnosa que no pas pas per fora. Avançaren cap a l'interior. El jardí era espaiós. L'aigua de l'estany s'havia assecat (214), les plantes aquàtiques eren pansides i al mig de la brossa escampada (215) un gran pi jeia abatut, terrible. Quan obriren els finestrons del rebedor els arribà una bufada pudenta i esglaiats es feren enrere. Toyô només feia que gemegar. Un dels soldats, un tal Kose no Kumagashi, un home coratjós, digué :
-Seguiu-me, som-hi!
I avançà amb passa ferma. La pols acumulada feia ben bé una polzada. Al mig de cagarulles de rata escampades arreu s'alçava un vell paravent, i rere seu hi havia asseguda una dona, sola, que semblava una flor. Kumagashi se li adreçà:
-Per ordre dels governador, veniu immediatament!
Emperò, com la dona no contestava ell se li apropà per arrestar-la i llavors un tro gairebé esberlà el terra i tots caigueren sens ni poder fugir. Llavors s'adonaren que la dona havia desaparegut sens deixar petja. Sobre el terra hi havia uns objectes que brillaven. Tots s'hi atansaren a mirar, espantats. Brocats de Corea, domassos de la Xina, teles de Yamato, sederies calades, escuts, llances, buiracs, aixades de tota mena...... el tresor sagrat desaparegut.
Els soldats ho feren emportar tot i notificaren amb detall aquell sorprenent esdeveniment. El delegat i l'abat s'adonaren que allò era obra d'un esperit malèvol i açò atenuà la falta de Toyô, emperò, no en fou pas absolt del delicte. Fou traslladat a la residència del governador i encadenat a la garjola. Els Oya, pare i fill, feren molts regals per redimir la pena i després d'uns cent jorns se li concedí el perdó.
-Després del què ha passat, em fa vergonya que em vegin ací. Anirè a visitar ma germana aYamato i m'hi quedaré un temps.
-Sí, després d'un tràngol així podries caure malalt. Ves-hi i quedat-hi uns mesos.
I acompanyat d'un home marxà.
- - - - - -
211 – Referència a l'obra “Els quatre llibres” (Shishû – 四書), llibre 7, capítol 1 – 26, de Menci (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC).
212 – Un delicte d'aquestes característiques era una pena capital que afectava a tota la família.
213 - Polypodium thunbergianum. Varietat de la família de les falgueres.
214 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
215 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
o0o
7 de juny del 2014
落窪物語 -02-
Ochikubo Monogatari
Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
- - - - - -
八月朔日ごろなるべし、君ひとり臥して寝も寝られぬままに、「母君、われを迎へたまへ。いとわびし」と言ひつつ、
われにつゆあはれをかけば立ちかへりともにを消えよ憂き離れなむ
心慰めに、いとかひなし。
つとめて、物語してのついでに、「これが、かく申すは、いかがしはべらむ。かくのみは、いかがはし果てさせたまはむ」と言ふに、いらへもせず。言ひわづらひてゐたるほどに、三の君の御手水参るとて、召さるれば、立ちぬ。
心のうちには、とありともかかりとも、よきことはありなむや、女親のおはせぬに、さいはひなき身やと知りて、いかで死なむと思ふ心深し。尼になりても殿のうち離るまじければ、ただ消え失せなむわざもがなと思ほす。
帯刀、大将殿に参りたれば、「いかにぞ。かのことは」、「言ひはべりしかば、しかじかなむ申す。まことにいと遙けげなり。かやうの筋は、親ある人は、それこそともかくも急げ、おとども、北の方に取りこめられて、よもしたまはじ」と申せば、「さればこそ、入れに入れよとは言へ。婿取らるるも、いとはしたなき心ちすべし。らうたうなほおぼえば、ここに迎へてむ」と、「さらずは、あなかまとても止みなむかし」と宣へば、「そのほどの御定め、よく承りてなむ、仕うまつるべかめる」と言へば、少将、「見てこそは定むべかなれ。そらにはいかでかは。まめやかには、なほたばかれ。よにふとは忘れじ」と宣へば、帯刀「『ふと』ぞ、あぢきなき文字ななる」と申せば、君うち笑ひたまひて、「『長く』と言はむとしつるを、言ひたがへられぬるぞや」など、うち笑ひたまひて、「これを」とて御文賜へば、しぶしぶに取りて、あこきに、「御文」とて引き出でたれば、「あな見苦し。何しにぞとよ。よしないことは聞えで」と言えば、「なほ御返りせさせたまへかし。よに悪しきことにはあらじ」と言えば、取りて参りて、「かの、聞えはべりし御文」とて引き出でたれば、「あな見苦し。何しにぞとよ。よしないことはえ聞えで」と言へば、「なほ御返りせさせたまへかし。よに悪しきことにはあらじ」と言へば、取りて参りて、「かの、聞えはべりし御文」とて、奉れば、「何しに。上も、聞いたまひては、よしとは宣ひてむや」と宣ふ。「さてあらぬ時は、よくや聞えたまへる。
上の御心なつつみきこえたまひそ」と言へど、いらへもしたまはず。
あこき、御文を紙燭さして見れば、ただかくのみあり。
君ありと聞くに心を筑波ねのみねど恋しきなげきをぞする
「をかしの御手や」と、ひとりごちゐたれど、かひなげなる御けしきなれば、おし巻きて御櫛の箱に入れて立ちぬ。
帯刀「いかにぞ。御覧じつや」、「いで、まだいらへをだにせさせたまはざりつれば、置きて立ちぬ」と言へば、「いでや、かくておはしますよりは、よからむ。我等がためにも思ふやうにて」と言へば、「いでや、御心の頼もしげにおはせば、などかはさも」と言ふ。
つとめて、おとど、樋殿におはしけるを、落窪をさしのぞいて見たまへば、なりのいと悪しくて、さすがに髪のいとうつくしげにてかかりてゐたるを、あはれとや見たまひけむ、「身なり、いと悪し。あはれと見たてまつれど、まづ、やむごとなき子どものことをするほどに、え心知らぬなり。よかるべきことあらば、心ともしたまへ。かくてのみいまするが、いとほしや」と宣へど、恥づかしくて物も申されず。
帰りたまひて、北の方に「落窪をさしのぞきたりつれば、いと頼み少なげなる。白き袷一つをこそ着てゐたりつれ。子どもの古衣やある。着せたまへ。夜いかに寒からむ」と宣へば、北の方、「常に着せたてまつれど、はふらかしたまふにや、あくばかりもえ着つきたまはぬ」と申したまへば、「あなうたてのことや。親に疾くおくれて、心もはかばかしからずぞあらむかし」といらへたまふ。
婿の少将の君の表の袴、縫はせにおこせたまふとて、「これは、いつよりもよく縫はれよ。禄に衣着せたてまつらむ」と宣へるを聞くに、いみじきこと限りなし。
いと疾く清げに縫ひ出でたまへれば、北の方、よしと思ひて、おのが着たる綾の張綿の萎えたるを着せさせたまへば、風はただはやになるままに、いかにせましと思ふに、すこしうれしと思ふぞ、心ちの屈し過ぎたるにや。
Cap al primer jorn de la vuitena lluna la damisel·la Ochikubo jeia sens poder dormir i exclamà :
- Mare, emporteu-me amb vós, que sóc molt sola.
---Ni que rosada la vostra compassió sigui per a mi retorneu a aquest món i anem-nos-en juntes.
Açò digué per a consolar son cor, mes endebades.
L'endemà, mentre parlaven, Akogi li explicà allò que li havia dit Tachihaki:
Què fareu? No podeu passar-vos tota la vida així.
Ochikubo no respongué. Akogi era amoïnada sens poder dir res i justament llavors algú demanà aigua per al bany de la tercera damisel·la i Akogi s'alçà i sortí.
En son cor Ochikubo es preguntava què hauria de fer, què seria el millor, dissortada, sens la mare, només pensava en morir. Deixar la casa, fer-se monja, era impensable, només desitjava desaparèixer.
Quan Tachihaki anà a la residència del general de la Guàrdia Imperial (11), el Shôshô (12) li preguntà com anava aquell afer. Tachihaki explicà allò que s'havia dit.
- Açò, realment, trigarà. En aquest afer hi ha els pares i, de fet, no es pot apressar ni al pare ni a la Kita no Kata. No en tenen pas de disposició.
- Per açò et vaig dir de fer-m'hi entrar. No hi ha cap possibilitat de que m'acceptin com a gendre. Si quan la vegi la trobo agradosa la portaré ací, a casa. Altrament, per evitar rumors deixaria de veure-la.
- Per portar-ho a terme em caldria saber adientment vostra decisió.
- Per a decidir-me l'haig de veure. No puc si no la veig. Serveix-me fidelment i no me n'oblidaré mica.
- ”Mica” no és pas el mot adient.....
El Shôshô somrigué.
- ”Mai” volia dir, m'he equivocat de mot.
Digué tot somrient, i li donà una lletra que Tachihaki prengué remís.
Tachihaki donà la lletra a Akogi.
- Açò és vergonyós! Què és açò? No li puc dir res que no sigui escaient.
- Després de tot, fes que en doni resposta. No hi ha cap mal en açò.
Akogi la portà a la damisel·la.
- Aquesta lletra és de qui ja us n'he parlat.
- Per què me la portes? Si se n'assabenta la Kita no Kata què passaria?
- Que per cas, alguna vegada, és conforme amb el que feu? No us amoïneu pas per ella.
No hi hagué resposta.
Akogi encengué un lluquet i mirà la lletra. Només hi havia escrit aquest poema :
---Sentir dir de vós i vostra posició fa batre mon cor i tot sense veure-us sóc ben defallit d'amor.
- Quina cal.ligrafia tan maca!
Murmurejà Akogi, mes com Ochikubo no es dignava ni mirar-la l'enrotllà i la desà a la capsa de les pintes, s'alçà i sortí.
Tachihaki li preguntà :
- Què doncs? Ha llegit la lletra?
- Doncs encara no ha fet res per contestar, l'he desada i he sortit.
- Bé, si s'hi avingués estaria molt millor que no pas ara, i pensem en nosaltres també!
Com de costum, el Chûnagon sortí de sa cambra i féu una ullada a on era Ochikubo. Fou molt consirós de veure ses pobres vestits, tot i que ses cabells penjaven esplendorosos.
- Tes vestits són arrossinats. Em fa pena veure-ho. Tinc altres filles per a vetllar i a tu t'he descurat. Si es presentés una bona proposició, pren-la en consideració. M'afligeix trobar-te en aquest estat.
Ella, avergonyida, no digué res.
De tornada, el Chûnagon digué a la Kita no Kata :
- Quan he mirat on és Ochikubo m'he adonat de la precarietat de sa situació. Vestia només un senzill vestit blanc. Que no hi ha roba vella de les noies? Que la porti ella. Fa fred de nit.
- Sempre se li'n donen de vestits, emperò, no en té cura i quan se'n cansa no els porta més. - digué la Kita no Kata.
Ah! És preocupant. Des que perdé la mare tan petita sembla que s'hagi marfondit.
La Kita no Kata ordenà Ochikubo de cosir un vestit de cerimònia per a son gendre, el Shôshô.
- Cus millor que mai, i tindràs un vestit com a premi.
Ochikubo en fou joiosa.
Com el vestit fou cosit promptament i de manera magnífica la Kita no Kata el trobà molt bé i li donà un vestit de domàs tan vell i gastat que Ochikuko pensà en què passaria quan bufés el vent al canviar l'estació, mes tot i la fretura en fou molt contenta, tan sumís era esdevingut son cor.
- - - - - -
11 – Taishô (大将) : general de la Guàrdia Imperial). La residència de l'Ukon no Shôshô (右近の少将). Veure nota no. 10.
12 - Shôshô (少将) : es refereix a l'Ukon no Shôshô (右近の少将). Notes 9 i 10).
o0o
Subscriure's a:
Missatges (Atom)