25 de juny de 2010


NTCJ 35

関寺小町
Sekidera Komachi

(Komachi a Sekidera)

Autor : Generalment s'atribueix a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443). No obstant això, l'única referència que hi ha és una anotació que trobem en el seu “Ongyaku Kowadashi Kuden” (音曲声出口伝) : Tractat sobre la música i la producció vocal, obra de l'any 1419. L'anotació : ..... (関寺小町) una obra del temps de Zeami......... (....世阿弥当時に存して曲......).

Argument : Durant la festa de “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”, uns monjos porten uns nens de l'escola del temple per celebrar la festivitat i a escoltar un recital de poesia, i arriben a casa d'una anciana que viu a prop del temple. Un cop allà demanen a la dona que expliqui coses de la seva vida i que els hi reciti algun poema perquè els vailets n'aprenguin, i la dona comença a parlar sobre l'art de la poesia. Els seus coneixements de les arts poètiques sorprenen als monjos que intueixen que la dona podria ser la famosa Ono no Komachi, una de les grans veus de la poesia clàssica. Ella parla dels seus amors i de la glòria mundana, de la fama que és com la rosada del matí i es plany de que tots aquells que va estimar ja no hi són, només ella, decrèpita, continua vivint. Els monjos la conviden a anar al temple i celebrar la festivitat tots plegats però ella refusa al·legant la seva edat i trontollant amb el seu bastó desapareix dintre de la cabana.



Referències :

El personatge principal és indiscutiblement Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900). La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera. La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.


“Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles” Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Sarashina Nikki” (更級日記) : El diari de Sarashina.
Un dels grans diaris de l'època Heian.
És una mena de “memòries” d'una dona que històricament s'anomena Dama Sarashina, però, de fet, el seu nom ens és desconegut. Estava emparentada amb l'autora d'un dels altres esplèndids diaris d'aquell temps : “Kagerô Nikki” (蜻蛉日記), que podríem traduir com “Diari Efímer”; una altra veu anònima que només coneixem com “la mare de Michitsuna”.

“Heike Monogatari” (平家物語), capítol I : El monestir de Gion (祇園精舎)
capítol VI : Kogô (小督).

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
És molt esmentat durant tota l'obra, especialment el su pròleg.
Tractant-se d'Ono no Komachi no podien faltar alguns dels seus poemes d'aquesta antologia :
No. 938
文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”

わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ

En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....


Nota : Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat, va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.

I el no. 552

思ひつつぬればや人の見えつらむ夢としりせばさめざらましを
Et somio perquè quan sóc al llit penso en tu? Si ho hagués sabut no m'hauria despertat.

Poso també el no. 556 tot i que no és de l'autora, però fa referència a ella :

しもついづもでらに人のわざしける日、真せい法し のだうしにていへりける事を哥によみてをののこまちがもとにつかはしける

Un dia que es celebrava una cerimònia per un difunt en un temple al sud d'Izumo, el poeta va compondre aquests versos sobre el sermó del monjo Shinsei que va oficiar el servei de difunts, i els va enviar a Ono no Komachi.

つつめども袖にたまらぬ白玉は人を見ぬめの涙なりけり

Per molt que les guardi no retindré aquestes joies blanques a la màniga, són llàgrimes per qui no puc veure.

Autor : Abe no Kiyoyuki (安倍清行朝臣, 825-900) . Poques dades ens han arribat de la seva vida, entre elles que es va diplomar al dotze anys a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮, Daigakuryô), i que va ser governador de diverses províncies.
“Fun'ya no Yasuhide” (文屋康秀, 858 ? - 888 ?). Poeta i un dels “Rokkasen” (六歌仙) : Els sis savis poetes. El sis millors poetes de poesia japonesa escollits per Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) l'any 905 segons el seu pròleg del Kokinwakashû (古今和歌集) que ja hem esmentat abans. Els altres cinc poetes són :

“Henjô” (遍昭, 816-890) 
“Ariwara no Narihira” (在原業平, 825-880)
“Kisen (喜撰, ?-¿)
la mateixa “Ono no Komachi” (小野小町, 825-900)
i “Ôtomo no Kuronushi” (大友黒主, ?-¿).

“Nihonshoki” o “Nihongi” (日本書紀) : Les cròniques de Japó. Llibre completat l'any 720.

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).


o0o