野ざらし紀行
芭蕉松尾
-2-

松葉屋風瀑が伊勢にありけるを尋ねおとづれて、十日ばかり足をとゞむ。腰間に寸鉄を帯ず、襟に一嚢をかけて、手に十八の珠をたづさふ。僧に似て塵あり、俗 に似て髪なし。我僧にあらずといへども、鬢なきものは浮屠の属にたぐへて、神前に入ことをゆるさず。（『泊船集』は「腰間」よりこゝまでの一段を「三十日 月なし」の句の次に記せり。）暮て外宮に詣侍りけるに、一の鳥居のかげほのくらく、御燈処／＼に見えて、また上もなき峰の松風身にしむばかり、深き心をお こして、
　　三十日月なし千とせの杉を抱嵐
西行谷の麓にながれあり。女どものいも洗ふを見るに、
　芋あらふ女西行ならば歌よまん
其日の帰るさ、ある茶屋に立よりけるに、蝶と云ける女、あが名に発句せよといひて、しろき絹出しけるに書つけ侍る。
　蘭の香や蝶のつばさに薫（タキモノ）す
閑人の茅舍を訪て、
　蔦植て竹四五本の嵐かな
長月のはじめ、故郷に帰て、北堂の萱草も霜がれ果て、跡だになし。何事もむかしにかはりて、はらからの鬢白く眉皺よりて、只命有てとのみいひて、ことの葉 もなきに、兄（コノカミ）の守袋をほどきて、母の白髮おがめよ、浦島が子の玉手箱、汝が眉もやゝ老たりとしばらく泣て、
　手にとらば消ん涙ぞあつき秋の霜
大和国に行脚して、葛下郡竹の内と云所に至る。此所は例のちりが旧里なれば、日頃とゞまりて足を休む。
　　　藪より奥に家有
　綿弓や琵琶になぐさむ竹の奥
二上山当麻寺に詣て、庭上の松を見るに、およそ千とせも経たるならん、大さ牛を隠すとも云べけん。かれ非情といへども、仏縁にひかれて斧斤の罪をまぬかれ たるぞ、幸にして尊し。
　僧朝がほいく死かへる法の松



Visití Matsubaya Fûbaku (8) a Ise.

Reposant els peus uns dos dies. No duia daga al maluc, amb la bossa penjant del coll i un rosari de divuit grans a les mans. Semblo un monjo amb la pols terrenal al damunt, sense cabells semblo un laic. Emperò, no sóc monjo; la gent amb el cap afaitat és considerada seguidora de Buda i no em permeteren entrar al santuari.
Es féu nit i visití el santuari exterior.

La primera entrada sagrada era a les fosques, es veien llanternes arreu, “El ventijol dels pins del cim” (9) clivellava el meu cos i penetrava el meu cor.

--Mes sense lluna, cedre mil.lenari, abraçat per la tempesta. (10)


HI ha un rierol al fons de la vall de Sagyô. Viu dones rentant patates.

--Unes dones rentant patates, si Sagyô hi fos en feria un poema. (11)


De tornada aquell jorn parí en una casa de te, i una dona de nom Papallona em demanà un poema fent referència al seu nom, em portà un tros de seda blanca i escriví :

--Olor d'orquídia, incens que perfuma ales de papallona.



Tot visitant la cabana d'un ermità.

--Heura plantada, quatre o cinc bambús són a la tempesta.



A primers de la novena lluna torní a la casa pairal, i dels lliris a la cambra de la mare, cremats pel glaç, no n'hi havia rastre. Tot allò d'antany era canviat, els cabells blancs dels germans i llurs arrugues als ulls, tot allò que podíem dir és que hi érem. El meu germà gran obrí una capsa amb relíquies i digué Venera els cabells blancs de la mare. Com Urashima (12) amb la capsa de les joies tes celles han envellit”, i ploràrem una bona estona.

--Els tingués a les mans es desfarien amb mes llàgrimes, tardor de glaç ardent. (13)



Pelegrinàrem a la província de Yamato a un lloc dit Take-no-uchi, al districte de Katsuge. Aquell lloc era el poble natal de Chiri, i hi descansàrem els peus uns dies.

Una casa al mig d'un bosquet de bambús.

Pal de batre cotó, consolat pel llaüt al cor del bambú.



Visitant el temple de Taima a la muntanya de Futagami veiérem un pi al jardí, realment mil.lenari, prou gran com per amagar-hi un bou. Tot i essent un objecte inanimat sa relació amb Buda el preservà de la destral del llenyataire, venturosament.

--Monjos, meravelles, quants heu mort, quantes s'han marcit, pi sagrat.

- - - - -

(8) Matsubaya Fûbaku (松葉屋風瀑, ¿-?). Poeta de “Haiku”.
(09) Referència a Saigyô Hôshi (西行法師, 1118-1190).
(10) Haiku irregular de 19 síl.labes.
(11) Haiku irregular de 20 síl.labes.
(12) Urashima Tarô (浦島 太郎) figura llegendària i protagonista d'un dels contes més populars del Japó.
(13) Haiku irregular de 20 síl.labes.


o0o


o0o