7 d’agost de 2010


NTCJ 39

三輪
Miwa

La deessa de la muntanya de Miwa.

Autor : Desconegut.

Argument : Al peu de la muntanya de Miwa viu un monjo anomenat Genpin. Cada dia veu una dona que va a la seva cabana per oferir-li un branquilló de badiana i aigua purificadora i que li demana un vestit per protegir-se del fred. El monjo la hi dóna i li pregunta qui és. Ella li respon que viu a prop d'un cedre no lluny d'allà. Un dia un vilatà va al santuari de la deïtat de Miwa i veu penjada d'un arbre la roba que el monjo va donar a la dona i va a dir-li ho. El monjo li parla de la visita de la dona, i decideix anar al lloc on ella li ha dit que viu, i, efectivament, veu la roba penjada. Llavors el déu de Miwa apareix en forma de dona i li explica una antiga llegenda :
El marit d'una dona només la visitava al vespre, i ella va decidir esbrinar d'on venia. Va lligar un fil a la vora del seu vestit i el va seguir, però es va trobar que només la duia fins al peu d'aquell arbre.
La deessa interpreta l'antiga dansa que es va ballar per fer sortir la deessa Amaterasu de la cova on s'havia amagat.
S'enceta l'alba i el monjo es desperta complagut.


Nota : A l'edat mitjana Miwa era considerada la seu del déu "Omiwa" (大神神社 三輪山) a qui se li atribuïa l'art de la poesia. És un dels santuaris més antics del Japó, tot i que no té un santuari principal com és habitual.
La deïtat és encara força popular com a símbol del “sake”, de fet de totes les begudes alcohòliques, i medicina en general. Les boletes fetes amb fulles de cedre utilitzades com una icona arreu del Japó pels comercianta de “sake”
procedeixen dels cedres d'aquest santuari.


Referències :


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Trobem el poema no. 982, d'autor desconegut :
わが庵は三輪の山もと恋しくはとぶらひ来ませ杉立てる門

La meva cabana és al peu de la muntanya de Miwa, si m'enyores vine a veure'm allà on a la porta s'alça un cedre.


“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos.
Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica és recollida en moltes antologies.
Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.
“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Essència literària de la nostra cort.
(Peces escollides per poetes japonesos).
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066), escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.

“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai).
Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055/57-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. “Shunrai no Zuinô és un tractat poètic encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap a l'any 1115.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre XXII – Tamakazura (玉鬘).
“Godanshô” (江談抄) : Narracions d'Ôe.
Autor : Gon Chûnagon Masafusa / El Conseller Supernumerari del Mig Masafusa (権中納言匡房, 1041-1111). Era Ôe no Masafusa.
Fill d´una família d´intel.lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.
Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.
També va conrear poesia en xinés.
“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos."Hosshinshû". Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155 - 1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda. Tot i que la seva autoria és discutible està provat el seu protagonisme.

“Akazome Emon” (赤染衛門, 956/976? - 1041).
Una de les grans autores que van formar el grup esplendorós de la literatura de l'època Heian amb Murasaki Shikibu (紫 式部, 973 - 1014/1025?), Sei Shônagon (清少納言, 966-1017) i Izumi Shikibu (和泉式部, 976? - ?).

“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de dades.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en etapes diferents, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Periode de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Shûgyokushû ( 拾玉集 - Col.lecció de les joies recollides)
Obra de Daisôjô Jien / L´abat Jien 前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent. Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.

“Amidakyô” (阿弥陀経) : Sutra sobre la vida eterna de Buda.
És el sutra “SUKHÂVATÎ-VYÛHA DHĀRAṆĪ “, el més curt dels tres sutres anomenats de “La Terra Pura”.

No cal descriure els dos primers clàssics de la història japonesa:
“Kojiki” (古事記).
“Nihon Shoki” (日本書紀), generalment abreujat “Nihongi” (日本紀).


o0o