28 d’agost de 2010


NTCJ 42

隅田川
(El títol a l'escola Kompaku és : 角田川, amb la mateixa pronunciació).
Sumidagawa
El riu Sumida

Autor : Kanze Motomasa (観世元雅, 1395?/1400?-1432), fill de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : L'acció passa a l'embarcador del riu Sumida. El barquer urgeix els darrers passatgers que pugin a la barca per creuar el riu. Un d'ells diu que hi ha un dona que ha estat tota l'estona cantant i ballant de manera ben enfollida. El barquer diu a la dona que si vol creuar el riu haurà de cantar i ballar com ha fet abans. Ella li retreu el seu comportament poc adient amb un barquer que ha d'ajudar a la gent. L'home queda sorprès per la resposta i la seva manera de parlar, i diu que té l'aspecte d'estar trastornada però que segurament és de la capital. Li pregunta a on va i ella respon que busca el seu fill segrestat per traficants d'esclaus. Llavors un dels passatgers li pregunta al barquer què hi fa tanta gent a la riba. Ell diu que fan un servei religiós per un noi que va morir allà. Explica que uns traficants d'esclaus van abandonar un noi d'uns dotze o tretze anys després d'un viatge esgotador que el pobre noi no va poder resistir. El van abandonar a la riba i la poca gent que hi havia allà el van socórrer però no va sobreviure i va morir. Allà hi ha la seva tomba i molta gent s'hi aplega per pregar per ell. Uns viatgers volen anar-hi i també oferir les seves pregaries. La dona pregunta al barquer qui era aquell noi. Ell li explica que abans de morir va dir qui era i d'on venia i llavors la dona entén que es tracta del seu fill. Immersa en el dolor la dona desvarieja i el barquer commòs li diu que quan arribin ell la portarà a la tomba i podrà pregar per l'ànima del fill. Quan arriben la mare plora sobre la terra que colga l'infant i veu que han començat a créixer-hi herbes. Enfollida demana a tothom que l'ajudi a desenterrar el seu cos, que vol veure el fill com era abans de morir, gaudir per darrera vegada de la seva presència. Entre les entonacions de la gent s'alça la veu del fill i el seu esperit apareix all ulls esbatanats de la mare que es plany de la desgràcia amb unes evocacions budistes sobre l'efímera existència de l'ésser humà. Amb la primera claror del nou jorn l'espectre desapareix per sempre més.

Referències :
“Ise Monogatari” (伊勢物語) , llibre 9 :......なをゆきゆきて、むさしのくにとしもつふさのくにとの中に、いとおほきなる河あり。それをすみだ河といふ........

L'I.M. és esmentat més vegades però he posat només aquest petit fragment perquè hi surt el riu que dona nom a l'obra.

“Kokinshû” (古今集)”, en altres cites trobem un poema famós, el no. 30 :

かりのこゑをききてこしへまかりにける人を思ひて よめる

Poema compost tot escoltant el crit dels ànecs salvatges i pensant en algú que se'n va anar als territoris del nord.

春くればかりかへるなり白雲のみちゆきぶりにことやつてまし
はるくればーかりかえるなりーしらくものーみちゆきぶりにーことやつてまし

Amb la primavera els ànecs salvatges se'n tornen pels camins dels núvols blancs. El meu missatge t'arribarà amb ells.


Nota : Els ànecs salvatges són aus migratòries que arriben al Japó a la tardor i tornen al nord tot just quan comença la primavera. Aquí es fa referència a un fet narrat en una obra xinesa : “Hanshu” (漢書), on s'explica que Su Wu (蘇武, 140 aC - 60 aC), que estava empresonat en un altre país, va enviar un missatge a casa lligant-lo a les potes d'un ànec. Va ser diplomàtic durant la dinastia Han, famós en la història de la Xina per la seva fidelitat i patriotisme.

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic, té uns 193 poemes en les antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal Mitsune Shû (躬恒集).

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Hôgen Monogatari” (保元物語). Crònica militar de la guerra civil de l'any 1156 sobre la successió imperial i el control dels regents Fujiwara. Va donar lloc a establir el primer govern dominat pels samurais de la història japonesa, entre altres esdeveniments polítics. Obra d'autor, o autors, desconegut.

“Fûshikaden” (風姿花伝) : Notes sobre l'Estil i la Flor (també traduït com “De la transmissió de la Flor de la interpretació). El primer i el més important tractat de Zeami sobre la interpretació del Nô.

“Shûgyoku Tokka” (拾玉得花). Obra que durant molt de temps s'havia atribuït al gendre de Zeami, Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-), però sembla ser que va ser el propi Zeami qui li va donar aquest text que expressa el pensament essencial de Zeami sobre el Nô i va ser escrit especialment per a Konparu Zenchiku.

“Gigeiki” (義経記) : Crònica de Yoshitsune. Els caràcters també es pronuncien : “Yoshitsuneki” . Una narració sobre els fets guerrers de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189) i els seus seguidors. Obra en vuit parts d'autor desconegut.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

o0o