10 de setembre de 2010


NTCJ 44

斑女
Hanjô
“La dama Han”

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Una cortesana anomenada Hanako que treballa en un hostal intima amb un militar que es desplaça de la capital a les contrades de l'est. La seva relació, curta però molt intensa, fa que els dos amants intercanviïn els seus respectius ventalls amb la promesa de tornar a veure's. L'home se'n va i passa el temps i com no torna Hanako s'obsessiona amb ell fins al punt de no atendre els clients que es queixen de la seva negligència i la mestressa enutjada la fa fora del local. Hanako deixa el lloc sense saber a on anar.
Un cop acabada la seva missió el militar fa el camí de tornada cap a la capital i es para a l'hostal. Pregunta per ella i li diuen que ja no és i que ningú no sap on para. Abans de tornar-se'n deixa encàrrec de que si la veuen li diguin que va a la capital. En l'escena següent apareix Hanako/Hanjo completament trastornada i diu que ha pregat als déus per tal de retrobar-se amb el seu amant però endebades i es plany de la crueltat del cor dels homes per la seva manca de sinceritat. Apareix el militar que en un principi no la reconeix però al veure-li el ventall demana que li ensenyi. Ella li parla de la promesa trencada de l'amant de tornar a ella mentre parla dels dibuixos del ventall. Finalment, però, es reconeixen i es compleix la promesa d'esdevenir marit i muller.


Nota : El títol de l'obra és el nom d'una dona de la cort xinesa que segons una llegenda va bescanviar el seu ventall amb el seu amant que se'n va amb la promesa de tornar i estar junts per sempre més. L'home no va tornar mai i ella va enfollir de dolor. Històricament està situada durant la primera part de la dinastia Han (前漢, 206 aC-1 dC. “Zenkan” en japonès).
Hanako és Hanjo, nom que en el text d'algunes escoles se li dóna quan el militar torna a l'hostal; altres, però, conserven el nom de Hanako durant tota l'obra, tot i que el títol és sempre Hanjo.


Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna amb el mateix títol i el tema de l'espera però amb un argument diferent. La seva és una obra força popular i representada arreu. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns).
Hanjo és de l'any 1956.

Basada en aquesta adaptació hi ha una òpera, per a tres veus i orquestra de càmera, amb el mateix títol del compositor japonès Hosokawa Toshio (細川俊夫) de l'any 2004.

Referències :
“Sandô” (三道) : Els tres elements.
Text de Zeami sobre la composició d'una obra Nô, escrita l'any 1423. Forma part de l'anomenada “Tradició secreta” (秘伝 – Hiden).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre I : 祇王 (Giô).

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

“Kokinwakashû” (古今和歌集). Diversos poemes, entre ells :

No. 478 : かすがのまつりにまかれりける時に、物見にいでた りける女のもとに、家をたづねてつかはせりける
Poema enviat a una dona que havia anat a veure el festival del santuari de Kasuga després d'haver esbrinat on vivia.
かすがののゆきまをわけておひいでくる草のはつかに見えしきみはも
Als camps de Kasuga l'herba que germina esquinça la capa de neu, i així de breu és ma visió de tu!
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat. Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集). És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen).
No. 484 : 夕ぐれは雲のはたてに物ぞ思ふあまつそらなる人をこふとて
Al capvespre els meus pensaments vagaregen pels confins dels núvols, allà, al firmament, amb qui estimo.
Autor : Anònim.
No. 501 : 恋せじとみたらし河にせしみそぎ神はうけずぞなりにけらしも
La cerimònia de purificació que vaig fer amb l'aigua sagrada del riu per no estimar sembla que no ha agradat al déus.
Nota : Aquest poema es troba a l'Ise Monogatari (伊勢物語) amb algunes diferències que no alteren, però, el significat del poema :
恋せじとみたらしがはにせしみそぎ神はうけずもなりにけるかな
Autor : Anònim.
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

No. 746 : かたみこそ今はあたなれこれなくはわするる時もあらましものを
El record que tinc és ara el meu enemic. Si no hi fos podria per oblidar-te.

Nota : Aquest poema apareix a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 119, amb una petita diferència : かたみこそ今はあだなれこれなくはわするゝ時もあらましものを , tot i que el significat és el mateix.
Autor : Anònim.

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre 4 : Yûgao (夕顔 ).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).

“Minase Sangin Hyakuin” (水無瀬三吟百韻) : Cent estrofes per tres poetes a Minase.
Obra conjunta de Sôgi (宗祇, 1421-1502), Shôhaku (しょうはく, 1443-1527) i Sôchô (そうちょう, 1448-1532).
És de l'any 1488.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shinzen Rôeishû” ((新撰朗詠集) : Nou recull de recitats poètics.
Obra de Fujiwara no Mototoshi (藤原基俊, 1060?-1142/3).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre III : 少將都歸 (El retorn del capità).

“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
La protagonista d'aquest Nô, Hanako/Hanjo, parla de la manca de sinceritat del seu amant que no ha tornat i en fa una una comparació amb el “Hiyoku” (比翼), un ocell imaginari format per un mascle i una femella amb un sol ull i una sola ala cadascú que sempre volen plegats, símbol de fidelitat, una referència clàssica a un vers del poema segurament més important de Bai Juji : 長恨歌 (Cant del dolor etern).

o0o