ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 05

Kamo no Chômei (鴨長明)

　世の亂るゝ瑞相（ずいそう）とか聞けるもしるく、日を經つゝ、世の中うき立ちて、人の心も治らず。民の愁へ、遂に空しからざりければ、同じ年の冬、なほ この京に歸り給ひにき。されど、毀ちわたせりし家どもは、いかになりにけるにか、悉（ことごと）くもとのやうにも作らず。

　傳へ聞く、いにしへの賢き御代には、憐みをもて國を治め給ふ。すなはち、殿に茅（かや）を葺（ふ）きて、その軒をだに整へず、煙の乏しきを見給ふ時は、 かぎりある貢物をさへゆるされき。これ、民を惠み、世をたすけ給ふによりてなり。今の世の中のありさま、昔になぞらへて知りぬべし。

又、養和の頃とか、久しくなりて覺えず。二年が間、世の中飢渇して、あさましきこと侍りき。あるは春・夏 日でり、あるは秋・冬 大風・洪水など、よからぬ事どもうち續きて、五穀 悉く實らず。空しく春耕し、夏植うる營みのみありて、秋刈り、冬收むるぞめきはなし。

　これによりて國々の民、あるは地を捨てて、境を出で、あるは、家をわすれて、山に住む。さまざまの御祈り始まりて、なべてならぬ法ども行はるれど、さら に其のしるしなし。京の習ひ、何わざにつけても、みなもとは、田舍をこそ頼めるに、絶えて上るものなければ、さのみやは操も作りあへむ。

念じわびつゝ、樣々の寶物、かたはしより捨つるが如くすれども、更に目みたつる人もなし。たまたま易（か）ふる者は、金を輕くし、粟を重くす。乞食、道の邊べに多く、愁へ悲しぶ聲耳に滿てり。



Era un mal averany , havia sentit dir, i així fou. S'escolaren els jorns, hom era trasbalsat , ple de confusió. El neguit de la gent no fou debades, i aquell mateix hivern es tornava a l'antiga capital. Emperò, què havia passat amb les cases desmuntades? Totes no han estat pas construïdes com eren abans.
Diuen les cròniques antigues que hi hagué temps que el país fou governat amb commiseració per sobirans savis (27), és a dir, llurs palaus tenien sostres de jonc , els ràfecs dissemblants, i que quan veien una minsa fumera eximien de tributs llurs súbdits, encara que fossin mòdics. Això feien perquè se'n preocupaven i els ajudaven.
L'estat del nostre món d'ara és pot saber si el comparem amb el d'antany.

Crec que a l'era Yôwa (28), fa tant de temps que no me'n recordo, durant dos anys hi hagué una fam que portà molta misèria.
A la primavera i l'estiu una sequera, a la tardor turbulències i inundacions.
Els desastres es succeïren i els cinc cereals (29) es perderen completament. Endebades les llaurades de primavera, les tasques d'estiu, la collita de la tardor i la provisió per a l'hivern, sens cap mena de celebracions. Per això, la gent de les contrades abandonà els camps i se n'anà. Altres deixaren llurs cases i anaren a viure a les muntanyes. S'encetaren precs de tota mena, es celebraren rituals extraordinaris, emperò, tot fou debades.
Era costum de la capital de comptar amb el camp per proveir-se de tot, emperò, ara que res no hi arribava qui podia conservar la dignitat?
Al final de l'endurança es malvenia els bens més valuosos, emperò, ningú no en feia cas. Aquells que en alguna situació consentien en fer permuta menystenien l'or i preuaven el gra. Els marges dels camins eren a vessar de gent pidolant, plors i gemecs arreu.

- - - - - -

27,- Referència als “Tres sobirans i Cinc emperadors” (三皇五帝) de la Xina. Figures mig mitològiques i heroiques de l'imaginari cultural del període comprès entre els anys 3500 al 2000 aC. Van dedicar tot els seus poders a ajudar la gent.
El Nihonshoki (日本書紀), i el Kojiki (古事記) esmenten l'exemple de l'emperador japonès Nintoku (仁徳天皇, 313-399) que es va inspirar en aquests personatges per governar. El tema de l'exempció d'impostos ja apareix en aquests dos clàssics.
28.- L'any 1181.
29.- El text especifica “els cinc cereals” : blat, arròs, mongetes i dues varietats de mill.


o0o