31 de juliol de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -281-


業平朝臣のははのみこ長岡にすみ侍りける時に、な りひら宮づかへすとて、時時もえまかりとぶらはず侍りければ、しはすばかりにははの みこのもとより、とみの事とてふみをもてまうできたり、あけて見ればことばはなくて ありけるうた

La mare de Narihira, una princesa imperial, vivia a Nagaoka, i degut als seus deures a la cort el fill no podia visitar-la sovint. Cap a la dotzena lluna la mare li va fer arribar una carta que semblava força urgent. Quan la va obrir no hi va trobar cap missatge, només els versos següents :


老いぬればさらぬ別もありといへばいよいよ見まくほしき君かな

おいぬればーさらむわかれもーありといえばーいよいよみまくーほしききみかな

Sóc envellida i és inevitable diuen ma partença ço més intens encara el meu desig de veure't.


Nota : La mare era filla de l'emperador Kanmu (桓武天皇, 737- 806), qui va regnar des del 784 fins al 794 a Nagaoka, any en que es va traslladar la capital a Kyoto.

Aquest poema és a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 84:

むかし、おとこありけり。身はいやしながら、はゝなむ宮なりける。そのはゝ、ながをかといふ所にすみ給けり。子は京に宮づかへしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつごにさへありければ、いとかなしうしたまひけり。さるに、しはす許に、とみの事とて御ふみあり。おどろきて見れば、うたあり。
おいぬればさらぬわかれのありといへばいよいよ見まくほしきゝみかな
かの子、いたうゝちなきてよめる。

Poema no. 900
o0o