20 de desembre de 2014

KOKINSHÛ (古今集) -300-


ならへまかりける時に、あれたる家に女の琴ひきけ るをききてよみていれたりける

Compost i enviat a una casa en ruïnes des d'on se sentia una dona que tocava el “koto” quan el poeta es dirigia a Nara.


わび人の 住むべき宿と 見るなへに 嘆きくははる 琴の音ぞする

わびびとのーすむべきやどとーみるなえにーなげきくわわるーことのねぞする

És el casalot d'algú que és afligit i mentre miro la música del koto fa més punyent la tristor.


Nota : “Koto” (琴), instrument semblant a una lira o cítara que es toca en horitzontal sobre el terra.


Poema no. 985


Autor : Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890).
El seu nom religiós era Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭).
Va servir l´emperador Ninmyô  (仁明天皇, 810-850) com a capità de la guàrdia i quan aquest va morir va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta: Sosei Hôshi, 素性法師. (Veure Kokinshû -46-)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o