14 de febrer de 2015

KOKINSHÛ (古今集) -306-


人にあはむ 月のなきには 思ひおきて 胸はしり火に 心やけをり

ひとにあわむーつきのなきにはーおもいおきてーむねはしりびにーこころやけおり


Jo el vull veure mes sense lluna no puc. Obre bé els ulls les brases i foc al pit fan que cremi el meu cor.



Nota : Dobles sentits a dojo en aquest poema característic de l'autora :

月のなき - つきのなき : sense lluna - sense oportunitat.
おきて : brases / gerundi del verb OKIRU (おきる): "despertar-se, llevar-se”.
むねはしり火 : 胸騒ぎ : trasbals sentimental/confusió.
: 走り火 : foc que espetega.

Poema no. 1030

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom "小野" han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o