30 d’abril de 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 113
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百十三】


ひやうゑのかみはなれての後臨時の祭のまひ人にさゝれていきけりこの女とも物見にいてたりけるさてかへりてよみてやりける
昔きてなれしをすれる衣手をあなめつらしとよそにみしかな
かくて兵衛督山吹につけてをこせたりける
諸共にゐてのさとこそ恋しけれひとりおりうき山吹のはな
となんかへしはしらすかくてこれは女かよひける時に
大空もたゝならぬかな神な月我のみ下にしくると思へは
これもおなし人
逢事の浪のした草みかくれてしつ心なくねこそなかるれ


Després que l'oficial de la Guàrdia de palau l'hagués deixada, ell fou escullit com a dansaire per al gran festival del santuari de Kamo, i aquesta dona sortí amb ses acompanyants per veure'l. Quan ella tornà a casa composà i li envià aquest poema :

---Les coneixia mànigues estampades visites d'antany que estranyes em semblen vistes ara de tan lluny.

L'oficial li envià amb un ram de roses grogues :

---Enyoro el temps quan els dos junts vivíem al poble d'Ide mustigues són les roses si les haig de collir sol.

No se'n coneix la resposta.

De la dona quan l'home la sovintejava :


---Estrany aquest cel de la desena lluna quan em pensava d'ésser només jo sola a vessar les llàgrimes.

També de la mateixa dona :

---Sense veure-us com herba amagada celada de tots amb el cor desficiós tot és només planys i plors. (197)
- - - - - -

197 – Poema no. 1360, llibre 15, Shinkokinshû (新古今集).

o0o