YAMATO MONOGATARI (大和物語) 134
　
HISTÒRIES DE YAMATO
(Obra anònima del segle X)


【百三十四】

先帝の御時にあるみさうしにきたなけなきはらはありけりみかと御らむしてみそかにめしてけりこれを人にもしらせたまはてとき／＼めしけりさてのたまはせける
あかてのみふれはなるへしあはぬよもあふよも人をあはれとそおもふ
とのたまはせけるをはらはこゝちにもかきりなくあはれにおほえてけれはしのひあへてともたちにさなんのたまひしとかたりけれはこの主なる御息所きゝてをひいて給けるものかいみしう

En temps de l'anterior emperador, en un dels apartaments de palau hi vivia una joveneta gens vulgar. L'emperador l'apercebé i la féu cridar d'amagat. Sens que ningú no se n'assabentés també la féu cridar altres vegades.
Un jorn li digué :

---No us veig pas prou i així és certament i nit rere nit si us trobo com si no sou sempre en ma pensa.

La joveneta en fou molt cofoia i no pogué estar-se'n de dir a ses companyes :

- Açò em diu sa majestat!

Sa mestressa, la dama de la Cambra, ho sabé i la féu fora. Pobrissona!

o0o