9 de juny de 2018

落窪物語 -49-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)






La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
1.

 衛門の督、内裏より殿にまかでたまへれば、「中納言のいまして、しかじかのこと宣へるは、まことか。きかなることぞ」と申したまへば、「しか。まことにはべり。ここに、年ごろ渡りはべらむとて、さるべき所修理せさせはべらむとて、人つかはしたりしに、『にはかにかの中納言、渡らむとなむしはべる』と聞えはべりつれば、あやしさに、まことかと聞かせに、をのこどもつかはして、案内せさせはべるなり」と聞えたまへば、「かの中納言は、『われよりほかに領ずべき人なき家を、かくすることは、いと非道なること』とこそ宣ふなりしか。そこには、いつより領じたまふぞ。券やある。誰が取らせしぞ」と宣へば、「かしこに侍る人の家にはべり。母方の祖父なりける宮の家なりける、伝はりてはべるを、かの中納言は、ほけて、妻にのみ従ひて、情なくものしき心のみ侍りしかば、憎さに、この家も取らせはべらじとてなむ。券いとたしかに侍り。券領らで造りて、『われよりほかに領る人あらじ』と侍るこそ、をこがましけれ」と宣へば、「さらに言ふべきことにもあらざなり。早くその券見せたまへ。いと嘆かしと思ひたまへり」と聞えたまへば、「今見せはべらむ」とて、二条におはして、明日の御前の人々召し、また、出車は人々に当てさせたまふ。
 中納言、夜一夜嘆き明かして、まだつとめて、太郎越前の守を殿に参らす。「みづから参らむとするを、まかり帰りしままに乱り心ち悪しくてなむ。御けしき賜はりしことは、いかが侍らむ」と申したまへば、「衛門の督に、すなはち言ひしかば、しかじかなむ言ふめりしを、また、あの督に会ひて問へ。ここには知らぬことなれば、定めがたくなむ。さやうに券なくて領じたまふが、をこなるやうになむ」と言ひ出だしたまへれば、衛門の督殿に参りたれば、御直衣ばかり着たまひて、簾のもとに居たまへれば、越前の守は、かしこまりて居たり。女君も御前なれば、見出だしたまひて、あはれと思す。衛門、少納言「いかなりし折、恐ろしと思ひて、御心あやまたじと思ひけむ」と笑ふ。
 越前の守「殿に参りて御けしき賜はりつれば、しかじかなむ仰せられつる。券は、まことにやさぶらふらむ。それをくはしく承り定めむ。また、年ごろ殿領ろしめすと、かけても承らましかば、かくまで誰も誰も仰せられ聞えさせましや。この家造りはべること、二年なり。そのほどまでは音なくはべりて、かく妨げさせたまへば、いと安からずなむ嘆き申したまふ」と申せば、「年ごろは、券のここにあれば、家といふもの、券持たる人よりほかに領る人なきと聞きしかば、おだしう思ひて、わが家とも名のらでありつるは。かうしたまふ時こそ、かかることもありけりとも言はめ。さてもさても券持たまへるか」と、いとなまめかしういらへて、いと白ううつくしげなる子の三つばかりなるを膝に据ゑて、うつくしがりゐたまへれば、大事と思ひて申すに、いと腹立たしくわびしけれど、思ひ静めて、「この家の券失ひはべりて、尋ねさせはべれど、いまだ聞き出ではべらで。もしそれを人の売り申してはべるにやあらむ。ただその疑ひのみ侍る。さて、この家領ずべき人なむ侍らぬ」と申せば、「券を盗みて売りたるを買ひたるにもあらず。道理にまかせて、おのれよりほかに領ずべき人なむなきとおぼゆれば、さるやうこそあらめと、思ひやみたまひねかし。中納言には『今しめやかに、券もみづから見せたてまつらむ』と申したまへ」とて、子かき抱きて入りたまひぬれば、越前の守、いふかひなくて、いたく嘆きて立ちぬ。

Quan l'Emon no Kami tornà de la cort son pare li parlà d'allò que li havia dit el Chûnagon.

– És cert? Què n'has de dir?
– Sí, és cert, he enviat gent per a restaurar-la i, de cop i volta, me n'he assabentat que el Chûnagon s'hi traslladava. M'ha estranyat, i he enviat uns homes per a esbrinar-ho.
– El Chûnagon ha dit que ningú llevat d'ell pot haver-la, altrament no és de justícia. És així? Quant fa que n'ets l'amo? En tens les escriptures? De qui l'has haguda?
– La casa és de la persona amb qui m'estic. Era de son avi matern, un príncep imperial, i l'heretà de sa mare. El Chûnagon repapieja, només fa el que vol sa muller. És de cor insensible i desplaent, i per sa malvolença no permetré que li prengui també la casa. És ben cert que en tinc les escriptures. És molt estúpid dir que llevat d'ell ningú altre no la pot haver.
– Doncs no hi ha res més a dir. Mostra-li les escriptures immediatament. En serà ben apesarat.
– Les hi mostraré tot seguit.

De tornada a Nijô convocà els homes que serien a a l'avançada l'endemà i assignà les dames que anirien en els carruatges.

El Chûnagon passà la nit planyent-se i ben matí envià son fill gran, l'Echizen no Kami, governador de la província d'Echizen, al ministre de la Dreta.

– Mon pare volia venir ell mateix, emperò, ahir tornà sentint-se malament. Quina és vostra disposició?

El ministre li explicà la conversa amb l'Emon no Kami.

– Si en voleu més detalls pregunteu-li directament. Ací no en sabem res d'aquest afer. Així doncs, no és possible prendre cap determinació. Em sembla desassenyat haver-ne pres possessió sens les escriptures.

Amb aquesta resposta l'Echizen no Kami marxà i anà a la mansió de l'Emon no Kami, que vestia de manera informal assegut prop d'una cortina. L'Echizen no Kami s'assegué respectuós. Ochikubo, oculta a l'altre costat, l'observà amb tristor. Emon i Shônagon pensaren tot divertides en el temps en què eren atemorides davant d'ell per qualque malencert.

L'Echizen no Kami explicà sa visita al ministre.

– És cert que en teniu les escriptures? Aclariu-me'n els detalls. Hi hem fet reformes i fins ara ningú no ens n'havia dit res. Hi hem esmerçat dos anys restaurant aquesta casa sens saber res, i és molt lamentable que hi aparegui aquest impediment ara.
– Fa temps que tinc les escriptures. Per tant sabia que ningú llevat de mi les havia. No pensí que calgués dir que en sóc el propietari. És quan he sabut que volíeu traslladar-vos-hi que ho he comunicat. Teniu doncs vós les escriptures?

Així parlà l'Emon no Kami amb tota cortesia, assegut a tot plaer amb un nen molt blanquet i preciós d'uns tres anys a la falda.

L'Echizen no Kami fou indignat i entristit que així es tractés un afer per a ell tan important, mes es contingué.

– Hem perdut les escriptures de la casa; les hem cercat, mes per ara endebades. No us les ha venut qui les tenia? Açò és emperò dubtós, altrament, nosaltres en som els propietaris.
– No he comprat les escriptures que ni han estat robades ni venudes. Siguem raonables. No hi ha ningú llevat de mi que en tingui propietat. El més adient és que no hi penséssiu més. Digueu al Chûnagon que aviat les veurà les escriptures.

I anà cap a dintre amb el nen en braços. L'Echizen no Kami no pogué dir res més i se'n tornà molt entristit.

o0o