9 de juny de 2018

落窪物語 -50-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)






La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


 女君、つくづくと聞き見たまひて、「この渡らむとしたまふ所は、三条にこそありけれ。また、まろと聞えむものを。年ごろ造りて、渡らむとしたまふらむに、妨げたらむには、いかに思すらむ。親の嘆きたまふらむは、罪いと恐ろしく。仕うまつる人だにこそあれ、かくしたまふことを妨げたまへば、嘆かせたてまつるが心憂きこと。衛門がすることぞ」と、いとほしと思したるけしきにて宣へば、「天下の親にて、おのが家おし取らるる人やある。嘆きたまふらむ罪は、のちにもいとよく仕うまつり直したまへ。渡らじと思すとも、まづ子たち具して渡りなむ。かく言ひたちて、とどまりたらむ、いとをこならむ。かの家奉らむと思さば、知られたてまつりてのちに奉りたまへ」と申したまへば、いふかひなくて、またも聞えたまはず。
 越前の守は、帰り来て、殿に申す、「さらに今は不用。取られたてまつりぬるを恥にて、止みぬばかりなめり。大事と思ひて、申すに、事にもあらず思して、いとうつくしげなる子を膝に据ゑてうつくしがりて、申すこと耳にも聞き入れたまはず。さては、かう言ひて入りたまひぬる。右大臣殿は『われは知らず。衛門の督が持たる方こそ強くはすなれ』と宣ふに、さらにかひなく。などかは券をば尋ね取りたまはずはなりにし。今宵渡りたまはむとて、出車のこと、御供の人々のことなど、整は騒ぎつる」と言へば、さらに物もおぼえず、いみじと思ひたまへり。「落窪の君の母の死ぬとて、かの子に取らせおきしを、われも忘れて乞ひ取らざりしほどに、かく失せたるぞ。何か、それが売りたるを買ひて、かくしたるぞ。いみじう人笑はれなるわざかな。公に申すとも、この殿の御世なれば、誰か定めむとする。多くの物を尽して造りてけるが、いみじきこと。時にあひたまはず、物あしき人、いみじきものなりけり」と、空を仰ぎて、ほれてゐたまへり。
 衛門の督の殿には、渡りたまはむとて、女房に装束一具づつして賜へば、ほどなく今めかしう、うれしと思ひけり。中納言殿には、物をだに運び返しに人やりたまへど、「さらに入れだに入れず」など言へば、北の方、手を打ち、ねたがる。「いかばかりの仇敵にて衛門の督あれば、わが肝心も惑はすらむ」と、まどふ。越前の守「今はかひなし。『物だに運び返さむ』と申せば、『早うそれは取られよ』とは、なだらかに宣はど、人々さらに入れねば。いさかふべきことにしあらぬば」。たけきこととは、集まりて、のろふ。


Ochikubo ho havia escoltat amoïnada, i digué consirosa :

– Aquest lloc on vols traslladar-te és certament Sanjô. Quan ho sàpiga mon pare pensarà que és mon faïment, i que després de tant de temps i esforços els hi impedeixo traslladar-s'hi. Fer sofrença als pares és el pitjor dels pecats. Que hi hàgiu enviat homes per a impedir-lis l'entrada és un encrueliment fer-los aquest greuge. Açò és cosa d'Emon!
– Qui en aquest món permetria ésser desposseït de sa casa encara que sigui son pare? Aquest pecat de sofrença el podràs rescabalar més endavant atenent-lo amb tot esguard. Si no vols traslladar-t'hi jo sí que ho faré amb les dames. Si després de tot allò que he dit no ho faig semblaré un estúpid. Si vols oferir-li la casa, que sigui després de fer-li saber amb qui t'estàs.

Com ella no tenia ja res a dir no en parlaren més.

Una vegada a casa, L'Echizen no Kami parlà amb son pare.

– Ara ja és debades. És una vergonya, mes al final tot sembla que ens prendran la casa. Aquest afer que per a nosaltres és tan important no ho és pas gens per a l'Emon no Kami. Era molt afectuós amb un nen preciós a la falda i no escoltava res del que jo deia, i ha acabat per retirar-se. El ministre de la Dreta ha dit que ell no en sabia res i que la posició de l'Emon no Kami és molt forta, és ell qui té les escriptures. Així, no hi ha res a fer. Com és que no les heu trobat ? S'hi pensa traslladar aquest mateix vespre, tot disposant-ne els carruatges i els servents afanyant-se.

El Chûnagon, consternat, no sabia què fer.

– Quan la mare d'Ochikubo traspassà, les escriptures li foren donades a ella, i oblidí de demanar-les-hi i prendre-les, i després ella desaparegué. Segurament ha estat ella a vendre-les i l'Emon no Kami les ha comprat. Com se'n riuran de nosaltres! Encara que apel·lem a la cort, tenint en compte tot son poder, qui ens ho adjudicaria? Quina pena, amb tot el que hi hem esmerçat amb les reformes! Ara no és el millor temps per a mi, sóc ben malastruc!

I restà assegut mirant cap al cel, abismat.


A la mansió de l'Emon no Kami es lliurà un vestit a cada dama per al trasllat, i especialment aquelles acabades d'arribar en foren molt contentes. La gent enviada pel Chûnagon a recollir llurs pertinences fou de tornada dient que no els hi havien permès l'entrada. La Kita no Kata picà de mans indignada.

– Per què aquesta hostilitat per part de l'Emon no Kami fins a agreujar-nos? - digué perplexa.

L'Echizen no Kami tornà a ca l'Emon no Kami.

– Ara no hi ha res a fer. Permeteu-nos recollir nostres pertinences.
– Feu-ho de pressa.

Tot i sa resposta deferent ses homes no els deixaren entrar, era debades barallar-s'hi. La gent del Chûnagon només pogué aplegar-se i maleir enfurismats l'Emon no Kami.

o0o