徒然草 - 130 - - - Tsurezuregusa .- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -130- - - -

物に爭はず〔論語に「君子無レ所レ爭。」〕、己を枉げて人に從ひ、我が身を後にして、人を先にするには如かず。萬のあそびにも、勝負を好む人は、勝ちて興あらむ爲なり。己が藝の勝りたる事をよろこぶ。されば負けて興なく覺ゆべきこと、また知られたり。我負けて人を歡ばしめむと思はば、さらに遊びの興なかるべし。人に本意なく思はせて、わが心を慰めむこと、徳に背けり。むつましき中に戲（たはぶ）るゝも、人をはかり欺きて、おのれが智の勝りたることを興とす。これまた禮にあらず。さればはじめ興宴より起りて、長き恨みを結ぶ類おほし。これ皆あらそひを好む失なり。人に勝らむことを思はば、たゞ學問して、その智を人に勝らむと思ふべし。道を學ぶとならば、善に誇らず、ともがら〔同輩〕に爭ふべからずといふ事を知るべきゆゑなり。大きなる職をも辭し、利をも捨つるは、たゞ學問の力なり。 - - - Eviteu les querelles, plegueu-vos al parer dels altres, poseu-vos darrera i els altres devant, és la millor manera. La gent frueix en els jocs de competició perquè li agrada guanyar i gaudeix quan sa destresa és superior a les dels altres. És palès que a ningú no agrada perdre. Si un es deixa guanyar per a complaure l’altre llavors no hi ha gaudi en el joc. Que ens reconforti el plany de l’altre no és de bonhomia. Àdhuc quan un s’entreté amb les amistats frueix enredant-los exhibint son talent superior açò no és de bones maneres. Allò que ha començat divertit en una festa moltes vegades acaba en un greuge durador. Tot açò es perd pel gaudi de competir. Si un vol ésser superior que ho sigui per l’estudi, el coneixement et farà superior. Si cerques el saber no seràs arrogant perquè pots fer altrament que no pas competir amb tes companys. Només la força del coneixement et farà rebutjar alts càrrecs i renunciar al guanys materials. - - - o0o

徒然草 - 129 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -129- - - -

顔囘〔顔淵。孔子の門弟〕は、志人に勞を施さじ〔論語公冶長篇に「顔淵曰願無レ伐レ善、無レ施レ勞。」〕となり。すべて人を苦しめ、物を虐（しへた）ぐる事、賎しき民の志をも奪ふべからず。又幼き子を賺（すか）し嚇（おど）し、言ひ辱しめて興ずることあり。大人しき人〔大人〕は、まことならねば事にもあらず思へど、幼き心には、身にしみて恐ろしく、恥しく、あさましき思ひ、誠に切なるべし。これを惱して興ずる事、慈悲の心にあらず。大人しき人の、喜び怒り哀れび樂しぶも、皆虚妄（こまう）なれども、誰か實有（じつう）の相〔實在せる如く見ゆる現象〕に著（ぢゃく）せざる。身を破るよりも、心を痛ましむるは、人を害（そこな）ふ事なほ甚だし。病を受くる事も、多くは心より受く。外より來る病は少なし。藥を飮みて汗を求むるには、驗なき事あれども、一旦恥ぢ恐るゝことあれば、かならず汗を流す〔文選稽康（＊ママ）の養生論に「夫服レ藥求レ汗、或有レ弗レ獲、而愧情一集、渙然流離。」〕は、心のしわざなりといふことを知るべし。凌雲の額を書きて、白頭の人となりし例〔三國志に「魏明帝立2凌雲觀1、誤先釘レ榜、乃以レ籠盛2辛誕1、轆轤引上書レ之、去レ地二十五丈、既下、鬚髪皓然。〕なきにあらず。- - - Gankwai (210) tenia la voluntat (211) de no molestar ningú. És evident que no hem de fer patir ningú, maltractar les criatures vives ni obligar els humils que actuïn contra llurs voluntats (212). També hi ha gent que frueix entabanant infants, esporuguint-los i avengonyint-los. Els adults no hi donaran importància, emperò, pel cor d’un infant es debò i sentirà en l’ànima la por, la vergonya i es creurà menyspreat. Qui frueix fent patir un infant té el cor de pedra. Alegries, enuigs, tristors i plaers són fal.làsies dels adults, emperò, qui no s’hi lliura com si fossin reals? Les ferides del cor són molt pitjors que les del cos. Moltes malalties procedeixen del cor. Poques venen de fora. A vegades la medecina que prenem per a suar no ens fa efecte, emperò, de seguida ens raja la suor quan tenim vergonya i por (213). Senyal que és un fet del cor. A l’home que gravà la placa de la torre Ryô-Un se li tornaren els cabells blancs (214), i no hi ha pas manca d’exemples. - - - - - - - - - 210 – (214 – 01) Yan / Yen Hui (顏回, 521?-481 a.e.c.). Era el principal deixeble de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.) - - - 211 – (214 – 02) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - 212 – (214 – 04) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - 213 – (214 – 09) Referència a l’obra xinesa ”Wen xuan” (文選), “Monzen” en japonès. Traducció : Seleccions de literatura refinada. Obra composta entre els anys 501-531. És una de les fonts més importants per a l’estudi de la literatura xinesa. Consta de 761 peces en prosa i vers d’uns 130 escriptors. - - - 214 – (214 – 10) Referència a a l’obra xinesa “Shishuo xinyu” (世説新語),“Sesestushingo” en japonès. Traducció : Nova crònica d’històries del món”. Obra compilada per Liu Yiqing (劉義慶, 403–444) durant la dinastia Liu Song (劉宋朝, 420-479), període de les dinasties del sud i del nord (南北朝,420–589). El llibre conté uns mil cent trenta relats històrics i notes sobre uns sis-cents literats, músics i pintors. És la història d’I Tan, un gran cal·lígraf de la dinastia Wei (魏朝, 220-265), que va pujar fins a una alçada de setanta-cinc metres per a gravar una placa, i va passar tanta por que quan va baixar tenia tot el cabell blanc. - - - o0o

徒然草 - 128 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -128- - - -

雅房大納言〔源雅房、定實の子〕は、才（ざえ）賢く善き人にて、大將にもなさばやと思しける〔院のお考へ〕頃、院〔後宇多院〕の近習なる人、「只今淺ましき事を見侍りつ。」と申されければ、「何事ぞ。」と問はせ給ひけるに、「雅房卿鷹に飼はむとて、生きたる犬の足を切り侍りつるを、中垣〔家と家とのしきりの垣〕の穴より見侍りつ。」と申されけるに、うとましく〔いとはしく〕、にくくおぼしめして、日ごろの御氣色もたがひ、昇進もしたまはざりけり。さばかりの人、鷹を持たれたりけるは思はずなれど〔意外だが〕、犬の足はあとなき事なり。虚言は不便（ふびん）〔不都合〕なれども、かゝる事を聞かせ給ひて、にくませ給ひける君の御心は、いと尊きことなり。大かた生けるものを殺し、痛め、■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）はしめて遊び樂しまむ人は、畜生殘害〔鳥獸が互にそこなひ食ひ合ふこと〕の類（たぐひ）なり。萬の鳥獸、小さき蟲までも、心をとめてありさまを見るに、子をおもひ親をなつかしくし、夫婦を伴ひ、妬み、怒り、慾おほく、身を愛し、命を惜しめる事、偏に愚癡なるゆゑに、人よりも勝りて甚だし。かれに苦しみを與へ、命を奪はむ事、いかでか痛ましからざらむ。すべて一切の有情〔生物〕を見て慈悲の心なからむは、人倫にあらず。 - - - El conseller major Masafusa (208) era molt intel.ligent i virtuós. L’emperador retirat (209) tenia la intenció de promocionar-lo al grau de general de la Guàrdia de Palau quan un de ses assistents personals li digué : - Avui he vist una cosa horrible. - Què ha estat? - En Masafusa ha fet tallar les potes a un gos viu per a alimentar ses falcons. Ho he vist per un forat a la tanca que separa sa casa de la meva. L’emperador ho trobà repugnant i avorrible. Aquell fet canvià la consideració que li tenia i Masafusa no rebé l’ascens. Era impensat que una persona com ell tingués falcons, emperò, de l’afer de les potes del gos no hi havia cap certesa. Una pena que Masafusa fos víctima d’una mentida, emperò, el sentiment de fàstic de l’emperador en saber d’aquell afer fou digne d’un cor noble. Normalment, la gent que frueix llevant la vida a éssers vius, ferint-los i fent-los lluitar entre ells són com feres salvatgines. Si observem les innombrables varietats d’ocells i bèsties, fins els insectes més menuts, veurem com estimen llurs petits, volen restar al costat dels pares, marits i mullers es fan companyia, són gelosos, enfadosos, cobejosos, egoistes, tenen llurs vides en molta consideració, encara més que els éssers humans perquè manquen d’intel.ligència. Com no els compadirem quan algú els maltracta i els lleva la vida? Aquell que no es compadeix de totes les criatures no és un ésser humà. - - - - - -- - - 208 – (212 – 01) Era Minamoto Masafusa (源雅房, 1261-1302). - - - 209 – (212 – 03) Podria tractar-se de l’emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305) o de l’emperador Go-Uda (後宇多天皇,1267-1324). - - - o0o

徒然草 - 127 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -127- - - -

改めて益なきことは、改めぬをよしとするなり。 - - - Si un canvi no serveix per a res millor no canviar res. - - - o0o