KOKINSHÛ (古今集) -286-



きよたきのせぜのしらいとくりためて山わけ衣おりてきましを

きよたきのーせぜのしらいとーくりためてーやまわけごろもーおりてきましを

Jo faig un cabdell amb els fils blancs del torrent que cau a Kiyo i teixiré un vestit d'anar a la muntanya!


Poema no 925


Autor : Shintai (神たい法し, ?-?).

Monjo de la província d'Ômi.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -285-



よしののたきを見てよめる

Compost tot contemplant la cascada de Yoshino.


たがためにひきてさらせるぬのなれや世をへて見れどとる人もなき

たがためにーひきてさらせるーぬのなれやーyoをへてみれどーとるひともなき

Aquesta roba per a qui és estesa i emblanquida? Fa anys que la veig però ningú la recollirà.


Nota : La roba és la metàfora de la cascada.


Poema no. 924


Autor : Sôku - El monjo budista- (承均法師 , Sôku Hôshi, sense dades).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -284-


おきつ浪たかしのはまの浜松の名にこそ君をまちわたりつれ

おきつなみーたかしのはまのーはままつのーなにこそきみをーまちわたりつれ

Són a Takashi ben altes les onades sobre la platja i allà no es cansen tots el pins d'esperar-te.

Nota : Característic joc de paraules amb 浜松 "hamamatsu” : platja dels pins/platja de l'espera, i たかし "takashi” : alt.



Poema no.915


Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari “Tosa Nikki” (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 67

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【六十七】

又としこ雨のふりける夜ちかぬをまちけり雨にやさはりけんこさりけりこほれたるいへにていといたくもりけり雨のいたくふりしかはえまいらすなりにきさる所にていかにものし給へるといへりけれはとしこ
君を思ひゝまなきやとゝ思へともこよひの雨はもらぬまそなき

Una altra vegada. Toshiko esperava Chikane en una nit de pluja. Privat segurament per la pluja no s'hi presentà. L'aigua degotava arreu de la rònega casa.
- Plou tan fort que no puc venir. Com és que sou en aital lloc?
Li féu arribar Chikane.
I Toshiko :
---Sou en ma pensa encara que hi penso en aquesta llar la pluja d'aquest vespre s'escola per les feses.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 69
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【六十九】

忠文かみちのくにの将軍になりてくたりけるときそれかむすこなりける人を監命婦忍ひてあひかたらひけりむまのはなむけにめとりくゝりの狩衣うちきぬさなとやりたりけるかのえたるおとこ
よひ／＼に恋しさまさるかり衣心つくしの物にそ有ける
とよみたりけれは女めてゝなきけり

Quan Tadabun (125) nomenat general anà a Michinoku son fill mantenia una relació secreta amb Gen no Myôbu. Com a regal de comiat ella li envià un vestit de cacera, un quimono i unes cintes de roba com a auguri de bon viatge. Quan ell ho hagué composà :

---Cada vesprada amb vestit de cacera l'amor que us tinc creixerà car heu posat tot el vostre sentiment.

Ella en fou encantada i esclatà en plors.

- - - - - -

125 – Fujiwara no Tadabumi (藤原忠文, 873-947). El seu fill es deia Shigemochi (滋望).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 68

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【六十八】

枇杷殿よりとしこか家にかしは木の有けるを折にたまへりけりおらせてかきつけて奉りける
我宿をいつかは君かならしはのならしかほには折にをこせる
御返し
柏木に葉守の神のましけるをしらてそ折したゝりなさるな

El senyor de la residència de Biwa (123) envià algú perquè li portés una branca del roure del jardí de Toshiko. Ella en féu tallar una i la hi lliurà amb a aquest poema :

---Des de quin moment sou senyor familiar amb aquesta llar per voler que envii les fulles de mon roure?

La resposta :

---No sabia pas l'existència d'un déu patró de fulles de la vostra roureda damneu pas ma demanda. (124)
- - - - - -

123 – Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945).
124 – Poema no. 1183, llibre 16, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o

雨月物語 46
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

人々花やぎて出ぬれど。真女子が麗なるには似る べうもあらずぞ見えける。何某の院はかねて心よく聞えかはしければこゝに訪らふ。主の僧迎えて。此春は遅く詣給ふことよ。花もなかばは散過て鶯の聲もやゝ 流るめれど。猶よき方にしるべし侍らんとて。夕食いと清くして食せける。明ゆく空いたう霞みたるも。晴ゆくまゝに見わたせば。此院は高き所にて。こゝかし こ僧坊どもあらはに見おろさるゝ。山の鳥どもゝそこはかとなく囀りあひて。木草の花色々に咲まじりたる。同じ山里ながら目さむるこゝちせらる。初詣には瀧 ある方こそ見所はおほかめれとて。彼方にしるべの人乞て出たつ。谷を繞りて下りゆく。いにしへ行幸の宮ありし所は。石はしる瀧つせのむせび流るゝに。ちい さきあゆどもの水に逆ふなど。目もあやにおもしろし。檜破子打散して喰つゝあそぶ。岩がねづたひに來る人あり。髪は績麻をわがねたる如くなれど。手足いと 健やかなる翁なり。此瀧の下にあゆみ來る。人々を見てあやしげにまもりたるに。真名子もまろやも此人を背に見ぬふりなるを。翁渠二人をよくまもりて。あや し。此邪神。など人をまどはす。翁がまのあたりをかくても有やとつぶやくを聞て。此二人忽躍りたちて。瀧に飛入と見しが。水は大虚に湧あがりて見えずなる ほどに。雲摺墨をうちこぼしたる如く。雨篠を乱してふり來る。翁人々の慌忙惑ふをまつろへて人里にくだる。賎しき軒にかゞまりて生るこゝちもせぬを。翁豊 雄にむかひ。熟そこの面を見るに。此隠神のために悩まされ給 ふが。吾救はずばつひに命をも失ひつべし。後よく慎み給へといふ。豊雄地額着て。此事の始よりかたり出て。猶命得させ給とて。恐れみ敬まひて願ふ。翁され ばこそ。此邪神は年經たる蛇なり。かれが性は婬なる物にて。牛と孳みては麟を生み。馬とあひては龍馬を生といへり。此魅はせつるも。はたそこの秀麗にたは けたると見えたり。かくまで執ねきをよく慎み給はずば。おそらくは命を失ひ給ふべしといふに。人々いよゝ恐れ惑ひつゝ。翁を崇まへて遠津神にこそと拝みあ へり。翁打ち笑て。おのれは神にもあらず。大倭の神社に仕へまつる當麻の酒人といふ翁なり。道の程見立てゝまいらせん。いざ給へとて出たてば。人々後につ きて帰り來る。


Trobaren dones esplèndidament abillades, emperò, cap no es podia comparar amb la bellesa de la Manago. Com els Kanetada havien tingut bones relacions amb un monestir anaren a visitar-lo.
El prior els rebé.
--Sou en retard aquesta primavera! Les flors són mig escampades i la veu del rossinyol se sent ja poc; tot i així, us portaré a alguns llocs que encara són bons de veure.
I els oferí un sopar frugal.
El cel clarejava encara que era molt emboirat (222) i a mesura que caminaven s'aclaria. Com el monestir era dalt d'un cim (223) les cel·les dels monjos es veien nítidament arreu. Els ocells de la muntanya feien una clamadissa de refilets ben amagats, plantes i flors s'obrien en un esclat de colors, i encara que com qualsevol altre llogaret era un plaer pels ulls.
--La primera visita serà per la banda dels salts d'aigua, allà hi ha moltes vistes.
Demanaren algú que els portés i es posaren en camí.
Baixaren vorejant la vall. A l'indret on antany s'alçava el palau on s'estava l'emperador quan sortia, on la corrent d'aigua flueix escanyada petites truites remuntaven l'aigua, llurs fluctuacions eren un gaudi per a la vista. Escamparen els queviures de les cistelles i menjaren tot esbargint-se.
Un home aparegué caminant per les roques. Ses cabells eren com l'estopa, emperò, era un vell amb unes extremitats fortes. Avançà fins al peu del salt d'aigua i veient-los se'ls mirà amb recel. Manago i Maroya li giraren l'esquena fent com si no el veiessin. El vell les fità una bona estona.
--Què estrany! Per què aquests esperits malignes embruixen els humans? Que estiguin així davant de mes ulls!
Sentint-lo murmurejar així les dues dones s'alçaren de cop i se les veié precipitar-se a la cascada. L'aigua s'alçà bullint cap al cel i ambdues desaparegueren. Núvols com de tinta vessaren una pluja que semblava un garbuix de canyes. El vell els menà atribolats i perplexos cap al poble. S'arrauliren esmaperduts sota un míser teulat i el vell tombant-se cap a Toyô digué :
Mirant amb atenció vostra cara hi veig que aquest dimoni amagat us turmenta, i si no us hagués salvat hauríeu acabat perdent la vida. Sigueu prudent a partir d'ara.
Toyô es prostrà en reverencia i li ho explicà tot des del començament.
--Protegiu ma vida encara!
Li demanà tremolenc i amb respecte.
Bé. Certament. Aquest esperit maligne és una serp molt vella de natura luxuriosa. Quan copula amb un bou neix l'unicorn, quan s'ajunta amb un cavall en surt un drac-cavall. Sembla que us ha trastornat perquè s'ha captivat del vostre atractiu. Si no us guardéssiu bé contra aital rabeig podríeu perdre la vida.
Ells cada cop més esfereïts honoraren el vell.
Sou certament el déu de nos ancestres!
I el reverenciaren. El vell féu un somrís.
No sóc pas cap déu jo! Sóc un vell de nom Tagima no Kibito i serveixo al santuari xintoista de Yamato. Us acompanyaré un tros del camí. Som-hi!
I dient açò sortí. Ells el seguiren i tornaren a casa.
- - - - - -
222 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 6 : Waka Murasaki (若紫).
223 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 6 : Waka Murasaki (若紫).
o0o

落窪物語 -04-
Ochikubo Monogatari

• Història d'Ochikubo
• (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -
あこきは三の御方人にて、いとニなくさうぞかせて率ておはするに、おのが君のただひとりおはするに、いみじく思ひて、「にはかに、けがれはべりぬ」と申して、とまれば、「よにさもあらじ。かの落窪の君のひとりおはするを思ひて、言ふなめり」と腹立てば、「いとわりなきことも。よくはべなり。さぶらへとあらば参らむ。かくをかしきことを、見じと思ふ人はありなむや。おんなだに慕ひ参る道にこそあめれ」と言へば、げにさや思ひけむ、はした童のあるにさうぞきかへさせて、とどめたまふ。
ののしりて出でたまひぬれば、かいすみて心ぼそげなれど、わが君とうち語らひてゐたるほどに、帯刀がもとより、「御供に参りたまはずと聞くは、まことか。さらば参らむ」と言ひたれば、「御方のなやましげにおはして、とどまらせたまひぬれば、何しにかは。いとつれづれなるをなむ慰めつべくておはせ。ありと宣ひし絵、かならず持ておはせ」と言ひたるは、「女御殿の御方にこそ、いみじく多くさぶらへ。君おはし通はば見たまひてむかし」と言へるなりけり。帯刀、この文をやがて少将の君に見たてまつれば、「これや惟成が妻の手。いたうこそ書きたれ。よき折にこそはありけれ。行きてたばかれ」と宣ふ。「絵一巻おろしたまはらむ」と申せば、君の「かの言ひけむやうならむ折こそ見せめ」と宣へば、「さも侍りぬべき折こそは侍るめれ」と申す。うち笑ひたまひて、御方におはして、白き色紙に、小指さして口すくめたるかたを書きたまひて、「召しつれば、
つれなきを憂しと思へる人はよにゑみせじとこそ思ひ顔なれ
をさな」と書いたまへれば、出づとて、親に、「をかしきさまなるくだもの一餌袋して置いたまへれ。今ただ今取りに奉らむ」と言ひおきて往ぬ。
あこき呼び出でたれば、「いづこ、絵は」と言へば、「くは、この御文見せたてまつりたまへ」、「いで、そらごとにこそあらめ」と言へど、取りて往ぬ。君いとつれづれなる折にて、見たまうて、「絵や聞えつる」と宣へば、「帯刀がもとに、しかじか言ひてはべりつるを、御覧じつけけるにこそはべるめれ」と言へば、「うたて、心無しと見しられたるやうにこそ。人に知られぬ人は無心なるこそよけれ」とて、ものしげに思ほしたり。
帯刀呼べば、出でぬ。物語して、「誰々かとまりたまへる」と、さりげなくて案内問ふ。「いとさうざうしうや。をんなどもの御許に、くだもの取りにやらむ」とて、「何もあらむ物賜へ」と、言ひにやりたれば、餌袋ニつして、をかしきさまにして入れたり。今一つの大きやかなるには、さまざまのくだもの、いろいろの餅、薄き濃き入れて、紙隔てて焼米入れて、「ここにてだにあやしく、あわただしき口つきなれば、旅にてさへいかに見たまふらむ。恥づかしう。この焼米はつゆといふらむ人にものしたまへ」と言へり。さうざうしげなるけしきを見て、いかではかなき志を見せむと思ひて、したるなりけり。女見て、「いで、あやし。まめくだものや。けしからず。そこにしたまへるにこそあめれ」と怨ずれば、帯刀うち笑ひて、「知らず。まろはかやうに見苦しげにはしてむや。をんなどものさかしらなめり。つゆ、これ取り隠してよ」とて、やりつ。


Akogi, com a serventa de la tercera dama, l'acompanyava, i se li donà un esplèndid vestit. Molt amoïnada perquè Ochikubo restava sola a casa, digué per a quedar-s'hi :

- Sóc en impuresa. (16)
- No ets en avinentesa! - exclamà la Kita no Kata – Ho dius perquè la damisel·la Ochikubo serà sola a casa.
- Açò no és cert. Si se'm demana de servir-vos ho faré. Qui no voldria anar-hi en parell esdeveniment? Àdhuc la majordoma més gran desitja anar-hi.

La Kita no Kata semblà convençuda. Se li féu donar aquell esplèndid vestit a una de les minyones i la hi permeté de restar. Hom marxà amb gran enrenou.

Akogi, sola, en aquella quietud, conversava amb la damisel·la quan li arribà un missatge de Tachihaki :

“He sentit que no has anat amb ells. És cert? Si és així, vindré!”
“La damisel·la és molt decebuda per haver de restar a casa, com podia jo anar-hi! Estem molt ensopides, vine i ens entretens. Porta sens falta les pintures esmentades l'altre jorn.”
Tachihaki li havia dit que la germana del Shôshô en tenia moltes de pintures i que la damisel·la les podria contemplar quan el Shôshô la visités.

Quan el Shôshô mirà el missatge d'Akogi que Tachihaki li mostrà digué :

- És l'escriptura de ta muller? Escriu molt bé. Ara és una bona ocasió. Ves-hi i arranja-ho.
- Em deixareu unes pintures?
- Les veurà quan sigui el moment.
- Ara n'és el moment.

El Shôshô féu mitja rialla i anà a l'estança. Sobre un tros de paper blanc esbossà una cara boca-rugada amb un dit petit als llavis :

“Com heu demanat :

---És l'expressió d'algú que està patint cert vostra fredor i que no podria pas haver mai un somriure.

Un infant.”

Açò escriví. Li ho donà a Tachihaki, el qual, de sortida, li digué a sa mare :

Prepara una bossa amb uns bons dolços (17). Adés enviaré algú a recollir-ho.

Anà al lloc on era Ochikubo i cridà Akogi, qui li demanà d'on eren les pintures.

- Ací. Mostra aquesta lletra a la damisel·la.
- Ah! Falòrnies, del cert!

La prengué i sortí.

La damisel·la era desenfeinada i la llegí.

- Que li digueres res de les pintures?
- Ho esmentava en la lletra que envií a Tachihaki, i el Shôshô l'haurà llegida.
- Açò no m'agrada! És com si algú copsés que hi ha en mon cor. És millor que ningú no ho sàpiga i que pensi que no en tinc de cor.

Tachihaki cridà Akogi, qui sortí, i parlaren.

- Qui ha restat a casa? - preguntà Tachihaki, com si no ho sabés ja - Estareu ben soles, no? Enviaré algú a ca la mare que porti uns dolços.

I envià algú que portés allò que fos preparat.

La mare envià dues bosses exquisidament agençades. Dintre hi havia una varietat de fruites i diversos pastissets d'arròs de diferents colors, i separats per un full de paper hi havia arròs torrat. La mare hi havia afegit una lletra.

- Àdhuc entre nosaltres és rar oferir aquestes menges, per les ganyotes que es fan amb la boca al mastegar l'arròs torrat. Què en pensaria la gent de palau si ho veiés? Me n'avergonyeixo, potser millor donar-ho a aquella dita Tsuyu (18)........

Envià açò amb la intenció de mostrar ses sentiments vers aquelles circumstàncies malaurades.

Quan Akogi ho veié preguntà enutjada a Tachihaki :

Açò és molt estrany! És de debò?. No és pas adient. Que hi tens res a veure tu?

Tachikahi féu mitja rialleta :

- Jo no en sé res. Sóc jo persona de fer cosa parella? Serà obra de la mare. Tsuyu, té, agafa açò.

I li'n donà.
- - - - - -

16 – Es refereix a que té la menstruació. Aquest estat implicava una impuresa que no permetia la dona assistir a cap cerimònia o ritual religiosos.
17 – El text indica “kudamono” (果物) : fruita, però els diccionaris clàssics esmenten com a “kudamono” també 菓子 (japonès modern “kashi”), amb l'accepció de “dolços”.
18 – Tsuyu (つゆ/露). Podria tractar-se de la minyona al servei d'Akogi.

o0o

- - - - - -

16 – Es refereix a que té la menstruació. Aquest estat implicava una impuresa que no permetia la dona assistir a cap cerimònia o ritual religiosos.
17 – El text indica “kudamono” (果物) : fruita, però els diccionaris clàssics esmenten com a “kudamono” també 菓子 (japonès modern “kashi”), amb l'accepció de “dolços”.
18 – Tsuyu (つゆ/露). Podria tractar-se de la minyona al servei d'Akogi.

o0o