3 d’abril de 2021

堤中納言物語 -01- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 一

花櫻折る少將 EL LLOCTINENT ESQUEIXA UNA BRANCA DE CIRERER 月にはかられて、夜深く(*よぶかく)起きにけるも、思ふらむ所いとほしけれど(*今逢った女の上を思い遣った表現)、立ち歸らむも遠きほどなれば、やう\/行くに、小家などに例音なふものも聞えず。隈なき月に、所々の花の木どもも、偏に混まがひぬべく霞みたり。今少し過ぎて、見つる所よりもおもしろく、過ぎ難き心地して、 そなたへと行きもやられず花櫻匂ふ木陰に立ちよられつゝ そなたへと ゆきもやられず はなざくら にほふこかげに たちよられつつ とうち誦じて、「早くこゝにもの言ひし人あり。」と、思ひ出でて立ち休らふに、築地の崩れより、白き物の、いたう咳しはぶきつゝ出づめり。哀れげに荒れ、人氣ひとげなき處なれば、此所彼所こゝかしこ覗けど咎むる人なし。このありつる者の返る喚びて、 「此所に住み給ひし人はいまだ(*原文「未だ」)おはすや。『山人に物聞えむといふ人あり。』とものせよ。」 といへば、 「その御方おんかたは、此所にもおはしまさず。何とかいふ處になむ住ませ給ふ。」 と聞えつれば、「哀れの事や。尼などにやなりたるらむ。」と後めたくて、 「かのみつとをに逢はじや。」 など、微笑みて宣ふ程に、妻戸をやはら掻放かいはなつ音すなり。 男をのこども少しやりて(*先に行かせて)、透垣のつらなる群薄むらすゝきの繁き下に隱れて見れば、 「少納言の君こそ。明け(*原文「開け」)やしぬらむ。出でて見給へ。」 といふ。よき程なる童(*女の童)の、容態をかしげなる(*が)、いたう萎え過ぎて、宿直姿なる、蘇芳にやあらむ、艷やかなる袙に、うちすきたる髪の裾(*髪の末端)、小袿に映えてなまめかし。月の明き方に、扇をさし隱して、 「月と花とを(*原注「後撰卷二、源信明「あたら夜の月と花とを同じくは心知れらむ人に見せばや」の歌を引く。」)。」 と口誦ずさみて、花の方へ歩み來るに、驚かさまほしけれど、暫し見れば、おとなしき人の、 「すゑみつはなどか今まで起きぬぞ。辨の君こそ、此所なりつる。參り給へ。」 といふは、物へ詣づるなるべし。ありつる童(*今の女の童は)は留るなるべし。 「侘しくこそ覺ゆれ。さはれ、唯御供に參りて、近からむ所に居て、御社みやしろへは參らじ。」 などいへば、 「物ぐるほしや。」 などいふ。皆仕立てて、五六人ぞある。下るゝ程もいと惱しげに、「これぞ主しうなるらむ。」と見ゆるを、よく見れば、衣脱ぎかけたる容態、さゝやかにいみじう子めいたり。物言ひたるも、らうたきものの、優々いう\/しく聞ゆ。「嬉しくも見つるかな。」と思ふに、やう\/明くれば歸り給ひぬ。 Enganyat per la llum de la lluna es llevà que encara era fosca nit. Sentí pena per a deixar la dona que era al llit, mes una vegada llevat ja no hi podia tornar. Féu camí entre cabanes on no se sentien els sorolls quotidians mentre sota la brillant claror de la lluna uns arbrats de cirerers florits desapareixien en la boirina. Tot passant en veié un que li semblà més atraient que els altres cirerers i com li costà deixar-ho passar féu : No puc anar-me´n d'aquests cirerers florits i m'hi atanso cap a l'ombra dels arbres que s'alcen amb llur perfum. De sobte, mentre restava allà una estona recordà algú a qui havia festejat. D'una tàpia enderrocada aparegué una figura vestida de blanc estossegant molt fort. Era de doldre aquell lloc ruïnós que no semblava pas habitat, i tot i que mirà arreu no hi havia ningú que li ho retragués. -- Aquella persona que vivia ací, hi és encara? Havia sentit dir que vivia a la muntanya. -- La senyora ja no hi viu ací. Ha anat a viure a un altre lloc. -- Quina llàstima! Que potser s'ha fet monja? - preguntà reguardós. - Potser es trobareu amb aquesta Mitsutô..... (1) Digué tot somrient quan es sentí lleugerament el soroll d'una porta lateral que s'obria. Envià ses homes una mica endavant i ell s'amagà en uns matolls d'eulàlies que hi havia al costat d'un vergat. -- Na Shôganon! És ja de matinada? Sortiu a mirar. Era segurament una noia de bona posició i bella aparença que feia guàrdia de nit vestida amb roba molt gastada, de color granat, amb uns enagos lluents, i son cabell molt ben pentinat amb les puntes escampades sobre el vestit brillant era encisadora. Es tapava de la llum de la lluna amb un ventall. -- “Lluna i flors...” (2) Murmurejà i s'atansà cap a les flors on era ell, i tot hi volent sobtar-la restà una estona mirant-la quan la veu d'una persona adulta digué : -- Com és que Suemitsu (3) és encara allitat? Damisel·la Ben! Ah, sou ací! Aneu a fer vostres pregàries. Segurament havien d'anar a un temple i aquella noia restaria a casa. -- Quina decepció! Ah, puc anar amb vosaltres i restar en un lloc proper sens entrar a la capella (4). -- Que n'ets de ximpleta! - digué l'altra Hi havia cinc o sis persones preparades per a sortir i semblaven molt amoïnades. Mentre la que segurament era la mestressa de la casa baixava les escales, açò li semblà a ell que se la mirà bé. Era d'aparença infantil, amb la seva mantellina, amb una manera de parlar també molt elegant, pensà que era molt content d'haver-la vist. S'encetava el jorn i tornà a casa. - - - - - - 1 - (367-17) Mitsutoo (みつとを), potser una manera masculina d’adreçar-se a una nena. 2 - (368 - 06) Referència al poema del llibre nº. 03 (春歌卷第三下) : (月の面白かりける夜花を見て)あたら夜の月と花とを同じくば心しれらむ人に見せばや, del Gosenwakashû (後撰和歌集). 3 - (368- 08) Suemitsu (すゑみつ). Es tractaria d’un home que treballa a la casa. 4 – (368 – 12) Potser pel fet de tenir la menstruació o és de dol. o 0 o