11 de maig del 2024

徒然草 - 93 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -93- - - -

「牛を賣る者あり、買ふ人、明日その價をやりて牛を取らむといふ。夜の間(ま)に牛死ぬ。買はむとする人に利あり、賣らむとする人に損あり。」と語る人あり。これを聞きて傍(かたへ)なるものの曰く、「牛の主まことに損ありといへども、又大なる利あり。その故は、生(しゃう)あるもの死の近き事を知らざること、牛既に然(しか)なり。人またおなじ。はからざるに牛は死し、計らざるに主は存せり。一日の命萬金(まんきん)よりもおもし。牛の價鵝毛(がまう)よりも輕し。萬金を得て一錢を失はむ人、損ありといふべからず。」といふに、皆人嘲りて、「その理は牛の主に限るべからず。」といふ。また曰く、「されば、人死を憎まば、生を愛すべし。存命の喜び日々に樂しまざらむや。愚かなる人この樂しみを忘れて、いたづがはしく(*原文「いたつがはしく」)〔面倒な思ひをして〕外の樂しみをもとめ、この財(たから)〔人の生命を云ふ〕を忘れて、危(あやふ)く他の財〔金錢財寶など〕を貪るには、志滿つる事なし。いける間生を樂しまずして、死に臨みて死を恐れば、この理あるべからず。人みな生を樂しまざるは、死を恐れざる故なり。死を恐れざるにはあらず、死の近き事を忘るゝなり。もしまた生死(しゃうじ)の相〔生死の姿、現象〕にあづからずといはば、實の理〔眞の悟脱〕を得たりといふべし。」といふに、人いよ\/嘲る。- - - Algú explicà aquesta història : - Un home té un bou per a vendre. Un comprador diu que en pagarà el preu i s’emportarà el bou l’endemà. Aquella nit el bou mor. Guanya qui compra i perd qui ven. - - - Un home que era allà ho sentí i digué : - L’amo del bou tingué certament una gran pèrdua, emperò, a la vegada, també un gran guany. El motiu és que els éssers vius no s’adonen de què la mort és propera. Açò ha estat així amb el bou. És el mateix amb els éssers humans. D’improvís mor el bou i d’improvís viu son amo. Un jorn de vida val més que deu mil monedes d’or. El valor d’un bou pesa menys que una ploma d’oca. Qui té deu mil monedes d’or i perd un cèntim no es pot dir que ha patit una gran pèrdua. Tothom se n’enrigué dient : - Açò no s’avé només amb l’amo del bou. L’home continuà : - Qui odia la mort hauria d’estimar la vida. A la joia de l’existència no hi ha el plaer de cada jorn? El foll oblida aquest plaer i s’escarrassa per a cercar altres plaers, oblida sa pròpia riquesa i es posa en perill amb la cobejança d’altres riqueses. Ses desitjos mai reeixits. Mentre en vida no gaudeix de son existència i quan de cara a la mort tem morir, és una desraó. La gent no gaudeix la vida perquè no tem la mort. No és que no temi la mort, és que oblida que la mort és propera. Si un no s’amoïna per les vicissituds de la vida i de la mort és que ha copsat el veritable sentit de l’existència. A tot açò tothom se n’enrigué encara més. - - - o0o