徒然草 - 92 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -92- - - -

ある人弓射る事を習ふに、もろ矢〔二つの矢を一手に持つこと〕をたばさみて的に向ふ。師の曰く、「初心の人二つの矢を持つことなかれ。後の矢を頼みて、初めの矢になほざりの心あり、毎度たゞ得失なく、この一箭（や）に定むべしと思へ。」といふ。わづかに二つの矢、師の前にて一つをおろそかにせむと思はむや。懈怠（けだい）〔心が怠り、氣のゆるむ事〕の心、みづから知らずといへども、師これを知る。このいましめ萬事にわたるべし。道を學する人、夕には朝あらむことを思ひ、朝には夕あらむことを思ひて、重ねて懇に修せむことを期（ご）せり。況んや一刹那のうちにおいて、懈怠の心あることを知らむや。何ぞたゞ今の一念に〔現在の一刹那に〕おいて、直ちにすることの甚だ難き。 - - - Un home que aprenia el tir amb arc apuntava la diana amb dues fletxes a la mà. Son mestre digué : - Un novell no ha d’haver dues fletxes a la mà. Es refiarà de la segona fletxa i descurarà la primera. No pensis en si l’encertaràs o no sinó en què aquesta fletxa és l’única. Hi haurà algú que amb només dues fletxes davant de son mestre serà descurat amb una d’elles? El negligent no serà potser conscient de sa pròpia mancança, emperò, sí que ho serà son mestre. Aquesta advertència s’avé amb totes les coses. Aquell que segueix uns estudis pensa al vespre que té el matí següent, i al matí pensa que tindrà el vespre per a estudiar, i així una i altra vegada espera fer-ho més endavant, sens esmentar que s’adoni de sa pròpia negligència que eix en un instant! Per què és tan difícil fer d’immediat allò que hem de fer a l’instant? - - - o0o