NTCJ 75

海人
Ama
La pescadora

Autor : Desconegut.
Alguns textos l'atribueixen a Komparu Gon no Kami 金春権守
(2ª meitat del segle XIV). Pels comentaris de Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), que es troben en el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), sabem que Komparu Gon no Kami era actor, però mediocre i gens popular.

Argument :
El ministre Fujiwara no Fusazaki (藤原房前, 681-737) va amb els seu seguici a la platja de Shido on va morir la seva mare amb la intenció d'oferir un servei funerari a la seva memòria. Un cop allà troben una pescadora que explica que talla i recull algues del mar per sobreviure. Un servidor de Fusazaki li demana que talli algues i la dona interpreta que tenen gana després del seu viatge i els hi ofereix les algues que ja ha collit, però l'home diu que no es tracta d'això, el seu senyor vol que talli les algues de la superfície per tal de poder contemplar el reflex de la lluna. La pescadora ho fa i mentrestant recorda que fa anys algú va demanar el mateix a una pescadora que capbussant-se va portar una joia meravellosa al palau del Drac al fons de les aigües. El servidor, sorprès, li pregunta qui era aquella pescadora. Ella contesta que una pescadora dels entorns, i diu que l'illa que des d'allà es veu porta el nom de Shinû-Jima, que vol dir “Illa de la joia nova”. Quan li pregunten sobre la joia diu que dintre seu hi ha una imatge de Buda i que des de qualsevol angle que es miri sempre es pot veure el seu rostre, d'aquí el nom de la joia : “Menkô-muhai” (面向不背), “sempre de cara, mai d'esquena”. L'home li pregunta que com és que aital joia de la Xina va arribar al Japó. La història és la següent : la germana petita de Fujiwara no Fuhito (藤原不比等, 659-720), que a l'obra surt amb el seu nom pòstum de “Tankai” (淡海), s'havia casat amb l'emperador de la Xina Koso i qui va oferir tres joies al temple familiar de la seva esposa : dos gongs i una joia. Un drac marí que les desitjava va poder robar la joia i la va portar a Shido. Tankai va anar cap allà a recuperar-les. Allà va tenir un fill amb una pescadora que per ajudar-lo li va posar la condició de que el fill esdevingués el seu hereu i ministre, la qual cosa Tankai va acceptar. Llavors la pescadora es va lligar una corda a la cintura de manera que així la poguessin treure de l'aigua i s'hi va llençar amb una daga. Va arribar al palau del drac i va veure una mena de torre feta amb joies i guardada per vuit dracs i altres monstres. Va pensar que era gairebé impossible recuperar-la però ho va intentar. Va agafar-la i va ser perseguida pels dracs, llavors, com ja havia pensat, es va fer un tall al pit i hi va amagar la joia tot simulant que era morta. El dracs no poden acostar-se a un cadàver, però llavors ella va estirar de la corda, la senyal convinguda per pujar-la. La van treure molt malferida. El ministre es va lamentar de la pèrdua de la dona i de la joia, però ella li demanà que mirés el seu pit i d'allà va sortir l'esplèndida joia, i ella li recordà la seva promesa referent al fill.
La pescadora li revela que per això ell es ministre i que ella és la seva mare, l'esperit d'aquella que va anar al palau del drac. Li diu que llegeixi l'escrit que li dona.. Li demana que pregui per la seva ànima, que tornarà a la nit, i desapareix.
El ministre llegeix la carta de la mare i prega per ella. La mare apareix ara sotala forma d'un drac i balla ara alliberada per les pregàries del fill.


"Ryûin" (龍神)





Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol no. 65.
“Genji Monogatari”(源氏物語) capítol no. 12 : Suma (須磨).
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen. Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Tsukubashû” (菟玖波集), antologia poètica de Nijô Yoshimoto (二条 良基, 1320-1388).

“Tadamineshû” (忠岑集), recull de versos de Mibu no Tadamine (壬生忠岑
, ¿-? - la seva activitat literària es va desenvolupar entre els anys 898-920).
o0o