NTCJ 76

山姥
Yama-uba
(També anomenada : Yamanba)

La bruixa de la muntanya

Autor : Es considera generalment una obra de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443) tot i que en el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ) s'esmenta el text però no l'autoria. No obstant això, les diverses referències als tractats de la teoria del Nô de Zeami el fan el candidat més que probable.


Argument :
Una cortesana anomenada Hyakuma Yama-uba (百ま山姥) és molt famosa per la seva interpretació d'una dansa amb recitatiu sobre Yama-uba va en pelegrinatge al temple de Zenkôji, a la província de Shinano, amb el seu seguici. Arriben a una cruïlla i quan pregunten a un vilatà per on continuar el camí els hi diu que el millor lloc és el congost d'Agero però que és molt abrupte per passar-hi amb llitera, es diu que és la drecera que fa servir Buda quan baixa a rebre els creients al paradís. Hyakuma respon que com està en pelegrinatge s'hi adiu amb el seu propòsit i decideix fer el camí a peu. El vilatà diu que per aquella via se'ls hi pot fer fosc i que allà no hi ha cap lloc on passar la nit, però ells decideixen continuar. De sobte, de manera sobrenatural, es fa de nit i apareix una dona que els hi ofereix casa seva per dormir.
Un cop a la seva cabana la dona demana a Hyakuma que interpreti per ella la dansa i el recitatiu de Yama-uba. El seguici de la cortesana es sorprenen de la seva demanda i la dona contesta que coneix la fama de Hyakuma i acaba reconeixent que ella és la Yama-uba de la dansa que Hyakuma ha fet famosa i parla de les virtuts de la música i del budisme. Promet que tornarà a ells en la seva veritable forma i desapareix. De cop i volta es fa de dia i troben de nou al vilatà del dia d'abans i després d'explicar-li allò que els ha passat l'home narra la història de Yama-uba, descrivint-la amb l'aspecte d'un dimoni, amb la cara vermella color de teula i faccions de gàrgola, amb cabells com punxes que sobresurten de la neu, vivint de glans i brossa del bosc, sola, lluny de tot i de tothom. Després d'això Hyakuma accepta poruga la petició de la dansa i llavors apareix Yama-uba i tot apressant Hyakuma que balli ella també l'acompanya en la dansa i la cançó tot desitjant que la interpretació de Hyakuma esdevingui un mitjà per a la glorificació de Buda. La dansa i el recitatiu descriuen el retorn de la dona al seu vagarejar per les muntanyes i finalment desapareix.


Nota : Les Yama-uba (també Yamanba) són considerats dintre del folklore japonès com “esperits” o “monstres”.
Normalment tenen l'aparença d'una dona vella i lletja, amb una cabellera llarga i blanca i una roba de color vermell, bruta i esparracada. Se la dibuixa amb una boca tan gran com tota la cara i inclús n'hi ha amb una segona boca dalt del cap. Pot canviar d'aspecte la qual cosa li permet capturar les seves víctimes. N'hi ha que mantenen el seu veritable aspecte i es mostren com pobres velletes desemparades. Poden transformar les seves cabelleres en serps que fan presa de les víctimes i les endrapen amb la boca de dalt del cap. Habiten en cabanes en els boscos amagats de les muntanyes. Les Yama-uba ataquen els viatgers que s'han perdut en els seus boscos sota l'aparença de dones molt atractives i també adoptant les faccions de les persones estimades de les víctimes.
Degut al seu comportament semblant a les “oni” femenines (鬼女 - diablesses) alguns historiadors les emparenten amb elles. No és, però, invencible com les “oni”. Les Yama-uba són habitualment depredadores nocturnes, amb una merma dels seus poders a les hores diürnes, però és mestra en bruixeria, metzines i potingues.
Les Yama-uba no deixen de tenir, per altre banda, una vessant benèvola i així ha estat representada en algunes obres literàries com dolces mares, i altres les descriuen simplement com uns éssers solitaris.
Es diu que el seu origen es troba en les històries de quan les grans fams assolaven el país provocant que els camperols abandonessin la gent gran a les muntanyes per manca de menjar. Un exemple d'això el trobem en l'obra de Fukazawa Shichirô (深沢 七郎, 1914-1987) que tracta aquest tema: “Estudi a propòsit de les cançons de Narayama” de l'any 1956, més coneguda amb el nom de “La balada de Narayama” (楢山節考), tot i que la seva màxima popularitat a casa nostra ve de la pel·lícula “La balada de Narayama” del director japonès Imamura Shôhei de l'any 1983, i que va guanyar la Palma d'Or del festival de Cannes. No és aquesta la primera versió cinematogràfica de Narayama, hi ha la de l'any 1958 del director Kinoshita Keisuke.

Referències :

“Sandô” (三道) : Els tres elements.
Text de Zeami sobre la composició d'una obra Nô, escrita l'any 1423.

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta, evidentment, sobre Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre 7 : La llista dels preceptes monàstics (戒文).

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Kakyô” (花鏡) : Mirall de la flor. Un dels tractats sobre l'art del Nô de Zeami, completat l'any 1424. És un text sobre l'estudi per esdevenir un veritable artista i creador.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Heiji Monogatari” (平治物語).
Obra èpica que narra els esdeveniments de la rebel.lió Heiji (1150-1160). Tracta sobre el tema de la successió imperial entre els clans Minamoto i Taira. Tot i que algunes vegades s'ha atribuït la seva autoria de Hamuro Tokinaga ( ¿-?), de fet, però, es considera d'autor desconegut. Està dividida en tres parts amb trenta-sis capítols. Com en la majoria d'obres d'aquestes característiques el text va ser revisat i re-escrit molts vegades en el decurs dels anys.
“Fûshikaden” (風姿花伝) : Notes sobre l'Estil i la Flor (també traduït com “De la transmissió de la Flor de la interpretació). El primer i el més important tractat de Zeami sobre la interpretació del Nô.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol no. 6.
“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista referents a la pràctica poètica del seu temps. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”.
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.


"Goshûiwakashû” (後拾遺和歌集) : Recull posterior de la poesia japonesa. col·lecció imperial de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Shirakawa l´any 1078 i completada el 1086. La selecció va ser feta per Fujiwara no Michitoshi, amb un prefaci. Està basada completament en el Kokinshû. Té 1200 poemes distribuïts en 20 llibres.

“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

“Hannya-haramittakyô” (般若波羅蜜多經)) : Sūtra de la Saviesa Perfecta.
És la versió japonesa del “Prajñāpāramitā Sūtra”.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Manyôshû” (万葉集).

o0o