NTCJ 74

鞍馬天狗
Kurama Tengu

Autor : Desconegut. Hi ha fonts que l'atribueixen a Miyamasu (宮増, 1429 ? - 1467 ?).

Argument :
Entra un “yamabushi” (山伏- monjo que viu a les muntanyes, a diferència del monjo tradicional que resideix en comunitat) i diu que vol anar a la festa per veure els cirerers en flor de la muntanya de Kurama que celebren els monjos del lloc. Surt.
Un servent del temple de Nagashidani porta una carta al monjo principal convidant-los amb els vailets que estudien allà a la festa dels cirerers. Ara és el millor moment per contemplar les flors. Tots junts van cap a la muntanya i llavors apareix el “yamabushi” que no és ben rebut i els monjos molestos apleguen els noiets i se'n van, deixant sol el “yamabushi”. Però, de fet, hi ha quedat un noi, Ushiwaka (牛若). El “yamabushi” es plany de l'actitud dels monjos i els hi retreu que tot i que han renunciat al món i preguen al Buda compassiu i misericordiós ells no ho practiquen. El noi li diu que encara que no el coneix bé (es refereix al “yamabushi”) si vol poden anar a veure les flors ells dos junts . El monjo li pregunta com és que els altres l'han deixat sol i Ushiwaka diu que els nois són fills de Taira no Kiyomori (平 清盛, 1118-1181) que governa el país, el clan dels Heike, i ell és un Minamoto. El monjo fa un paral·lelisme amb ell i les flors que cauen però que després tornen a néixer. El “yamabushi” porta Ushiwaka per tots els millors llocs per contemplar les flors fins que es fa fosc. Quan Ushiwaka li pregunta el seu nom el “yamabushi” revela la seva veritable identitat : és un “tengu”. Queden per tornar-hi l'endemà i llavors li explicarà el secrets de les arts militars que li permetran derrotar els Heike, i es posa a volar fins a desaparèixer.
Apareix un petit“tengu” que posa a prova Ushiwaka que el supera sense esforç, mentre espera l'arribada del “tengu”. Aquest reapareix i pregunta a Ushiwaka què ha passat amb l'altre “tengu”, diu que no li ha fet mal, que el “tengu” li ho agraeix . Llavors li explica els fets d'un famós guerrer i estratega xinès, i li assegura que Ushiwaka derrotarà els Heike, i que ell el guardarà i protegirà. Ushiwaka intenta retenir-lo agafant-lo de la màniga però el “tengu” desapareix volant.

- - - - -


Nota : “Ushiwaka” , de fet, és “Ushiwakamaru” (牛若丸) : nom d'infant de Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189), un dels personatges històrics més populars del Japó. És impossible destriar els fets històrics de la llegenda al voltant del gran vencedor dels Taira, especialment de la batalla final de Dan-no-ura (壇ノ浦) que precisament marcaria el punt d'inflexió de la seva vida. Després d'aquella fita van començar els problemes amb el seu germà Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199) i que acabarien amb el final luctuós de Yoshitsune arran de la batalla del riu Koromo al ser traït i que va provocar el seu suïcidi.
Arran de la mort del seu pare Ushikawamaru va ser reclòs al temple de Kurama i sota la protecció de Fujiwara no Hidehira (藤原秀衡, 1122 ? - 1187).



“Tengu” (天狗), paraula formada pels caràcters “cel” i “gos / cadell”. Són una mena de criatures sobrenaturals molt característiques del folklore japonès. Podríem traduir-ho com “bubota” o “espantall”. El seu nom procedeix d'un dimoni xinès en forma de gos, “Tiangou”, però tradicionalment s'els descriu amb una barreja d'ésser humà i au de presa. Les primeres representacions visuals dels Tengu portaven bec però amb el temps aquesta imatge s'ha anat “humanitzant” i en el seu lloc ha quedat un nas molt llarg, i aquesta característica és la més representativa de la imaginació popular del personatge.
El budisme va mantenir que els Tengu eren dimonis i vaticinadors de guerres, però aquesta semblança s'ha anat diluint amb el temps i han esdevingut esperits protectors, encara que perillosos, de les muntanyes i els boscos. Són associats a l'ascetisme i per això normalment apareixen sota l'aparença dels “yamabushi”


Referències :

“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041).
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 3 : El retorn del capità (少將都歸).


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta, evidentment, sobre Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).
o0o