SENDERA D'OKU (おくの細道) 23

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

松島

抑ことふりにたれど、松嶋は扶桑第 一の好風にして、凡洞庭西湖を恥ず。 東南より海を入て、江の中三里、 浙江の湖をたゝふ。嶋嶋の数を 尽して、欹ものは天を指、ふすもの は波に葡蔔。あるは二重にかさなり 三重に畳みて、左にわかれ右につら なる。負るあり抱るあり、児孫愛す がごとし。松の緑こまやかに、枝葉 汐風に吹たはめて、屈曲をのづから ためたるがごとし。其景色□然 として美人の顔を粧ふ。ちはや振 神のむかし、大山ずみのなせるわざ にや。造化の天工、いづれの人か筆 をふるひ詞を尽さむ。
雄嶋が磯は地つゞきて海に出たる 嶋也。雲居禅師の別室の跡、 坐禅石など有。将松の木陰に 世をいとふ人も稀稀見え侍りて、 落穂松笠など打けぶりたる草の 庵閑に住なし、いかなる人とは しられずながら、先なつかしく立寄 ほどに、月海にうつりて昼のながめ 又あらたむ。江上に帰りて宿を 求れば、窓をひらき二階を作て、 風雲の中に旅寝するこそ、 あやしきまで妙なる心地はせらるれ。
松嶋や鶴に身をかれほとゝぎす
曾良
予は口をとぢて眠らんとしていね られず。旧庵をわかるゝ時、素堂 松嶋の詩あり。原安適松がうら しまの和哥を贈らる。袋を解て こよひの友とす。且杉風濁子が 発句あり。
十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二 世の昔、真壁の平四郎出家して、 入唐帰朝の後開山す。其後に 雲居禅師の徳化に依て、七堂 甍改りて、金壁荘厳光を輝、 仏土成就の大伽藍とはなれりける。 彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。


MATSUSHIMA
(Illa del pins)

Bé, s'ha dit fins al cansament , emperò, que Matsushima és el millor paratge de tot el Japó (77), no desmereix gens dels llacs de Dôtei i Sei a la Xina.
Des del sud-est s'endinsa en la mar fent una badia de tres llegües, una plenamar com a Sekkô a la Xina, innumerables ses illes, alçant-se al cel, ajagudes, estirant-se cap a les ones. Unes s'apilen dos cops, altres tres, a la dreta es separen i a l'esquerra s'uneixen, unes semblen carregar-ne d'altres a les espatlles, i algunes com si acollissin amoroses llurs infants. Intensa la verdor dels pins, llurs branques vinclades pel vent de la mar, com si s'haguessin plegat de forma natural. Paratge de gran bellesa com el rostre formós d'una dona. Llur creador hauria estat la deïtat de les muntanyes a l'era dels déus! Qui podria copsar amb pinzell o paraula aquesta meravella de la natura?
La platja d'Oshima s'allarga fins penetrar la mar. Hi ha encara vestigis de l'ermitatge del mestre “zen” Ungô (78) i de la pedra on meditava.
A l'ombra dels arbres s'hi veia gent que havia renunciat al món, vivint en cabanes d'on s'alçava el fum de les branques i les pinyes cremades dels pins. No sabia qui eren, emperò, tot i així m'hi sentí atret, i quan ens hi apropàrem la lluna es reflectí en la mar transformant el cel com si fos migjorn.
Torním a la costa i trobàrem hostatge en una casa de dues plantes amb finestres obertes a la mar; dormir durant el viatge al vent i als núvols era una sensació inexplicable, fins i tot sobrenatural.

---Ah, Matsushima! de la grua et calen les plomes, cucut.


Jaguí en silenci emperò sens dormir. Quan deixí una vella cabana Sodô (79) em féu un poema sobre Matsushima. Hara Anteki (80) em regalà un “waka” (81) sobre Matsu-ga-urashima. Les traguí de la borsa, dos amics per a la nit. Tenia també uns “hokku” (82) de Sanpû (83) i Dakushi (84).

- - - - - -

77 – Aquí Bashô utilitza Fusô (扶桑), nom amb el qual els xinesos coneixien Japó (日本), en lloc del topònim habitual.
78 – Ungo Zenji (雲居禅師, 1582-1659).
79 – Sodô (素堂, 1642-1716), era Yamaguchi Nobutaka (山口信章), un vell amic de Bashô a Edo, molt versat en literatura xinesa i que componia també en aquesta llengüa.
80 – Hara Anteki (原安適, ¿-? ). Metge d'Edo i poeta.
81 – Waka (和歌), també anomenat “tanka”. Literalment vol dir “Poema japonès”. És una composició poètica en cinc versos que fan 31 síl.labes.
82 – Hokku (発句), o Haiku (俳句), poema de 17 síl.labes, en tres versos.
83 – Sanpû. Veure nota no. 4
84 – Dakushi, també pronunciat Jokushi (濁子, ¿-?), de cognom Nakagawa. Deixeble de Bashô.

o0o