SENDERA D'OKU (おくの細道) 21


Bashô Matsuo (松尾芭蕉)
末の松山

それより野田の玉川沖の石を尋ぬ。 末の松山は寺を造りて末松山といふ。 松のあひあひ皆墓はらにて、はねを かはし枝をつらぬる契の末も終 はかくのごときと悲しさも増りて、 塩がまの浦に入相のかねを聞。五月 雨の空聊はれて、夕月夜幽に、 籬が嶋もほど近し。蜑の小舟こ ぎつれて、肴わかつ声声に、つな でかなしもとよみけん心もしられて、 いとゞ哀也。其夜、目盲法師の 琵琶をならして奥上るりと云 ものをかたる。平家にもあらず、舞 にもあらず。ひなびたる調子うち 上て、枕ちかうかしましけれど、さ すがに辺土の遺風忘れざるもの から、殊勝に覚らる。


SUE-NO-MATSUYAMA

Des d'allà el riu Tama a Noda i visitàrem Oki-no-Ishi (la pedra de l'estany).
A Sue-no-Matsuyama s'hi havia construït un temple amb el nom de Masshôzan (70).
Tot eren tombes a la pineda, la fí de les promeses “de les ales juntes i les branques lligades....” (71), gran ma tristor per la fi de tantes coses,i sentí les campanades de l'horabaixa de la badia de Shiogama.
S'aclarí una mica el cel plujós de la cinquena lluna, a la llum esvaïda del capvespre l'illa de Magakl sembla just a tocar. Bogaven les petites barques dels pescadors, les veus repartint-se el peix, “...les esparcines em commouen....” (72), ara entenc el cor del poeta d'antany que ho composà, molt colpidor.
Aquella nit escoltí un mestre de “biwa” (73) orb que recitava balades segons l'estil dit d'Oku, no eren com les del Heike Monogatari, ni tampoc es ballaven, emperò, tenien un caient campanyol, i essent l'home a prop de mon jaç era sorollós tot i que ho trobí admirable que no s'haguessin oblidat els antics customs, de les terres remotes.

- - - - - -

70 – Masshôzan (末松山) és la pronunciació xinesa de Sue-no matsu (末の松山), en japonès.

71 - はねを かはし枝をつらぬる....... fa referència al poema més famós del poeta xinès
Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat Heian. El poema és “Cant del dolor etern” (長恨歌). La imatge de “les ales juntes” està basada en una llegenda xinesa sobre una parella d'ocells cadascú amb només un ull i una ala i, naturalment, per volar han d'estar junts. El nom japonès és “Hiyoki no tori” (比翼の鳥).
72 - つな でかなしも...... Referència al poema no. 1088 del Kokinwakashû (古今和歌集), d'autor desconegut :
みちのくはいづくはあれどしほがまの浦こぐ舟のつなでかなしも
A Michinoku, tot i que arreu, a la badia de Shiogama voguen les barques, les esparcines em commouen.
73 – Biwa (琵琶). Instrument musical japonès, semblant al llaüt però amb el mànec més curt.

o0o
























SENDERA D'OKU (おくの細道) 22
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)
塩竃
早朝塩がま の明神に詣。国守再興せられ て、宮柱ふとしく彩椽きらびや かに石の階、九仭に重り、朝日あ けの玉がきをかゞやかす。かゝる道の 果塵土の境まで、神霊あらたに ましますこそ、吾国の風俗なれど いと貴けれ。神前に古き宝燈有。 かねの戸びらの面に文治三年和泉 三郎寄進と有。五百年来の俤 今目の前にうかびて、そゞろに 珍し。渠は勇義忠孝の士也。佳命 今に至りて、したはずといふ事なし。 誠人能道を勤、義を守べし。 名もまた是にしたがふと云り。日既 午にちかし。船をかりて松嶋にわたる。 其間二里餘、雄嶋の磯につく。


SHIOGAMA MYÔJIN


Ben matí visitàrem el santuari de Myôjin a Shiogama. Restaurat pel governador de la província (74), els pilars s'aixequen gruixuts i solemnes, els ràfecs llueixen acolorits, altíssima l'escalinata de pedra, el sol del matí il.luminava la tanca vermellosa. Miraculós que l'esperit dels déus habiti fins i tot en aquelles remotes contrades, conservant les tradicions nostrades, extraordinari.
Davant del santuari una antiga llanterna sagrada. A la porta de ferro hi posava “Ofrena d'Izumi no Saburô (75), tercer any de Bunji (76)”. Vestigis de cinc-cents anys ara davant dels ulls, insòlit. Fou un guerrer coratjós i lleial. Sa fama ha perdurat fins avui i no hi ha ningú que no l'honori. En veritat es diu “Ton nom acompanyarà tes fets”.
Gairebé migjorn. Llogàrem una barca i passàrem a Matushima. Era a un parell de llegües i desembarcàrem a la platja d'Oshima.

- - - - - -

74 – Date Masamune (伊達 政宗, 1567-1636).
75 – Izumi no Saburô (和泉三郎, 1167-1189) era Fujiwara no Tadahira (藤原忠衡).
76 – Any 1187.

o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道) 23
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

松島
抑ことふりにたれど、松嶋は扶桑第 一の好風にして、凡洞庭西湖を恥ず。 東南より海を入て、江の中三里、 浙江の湖をたゝふ。嶋嶋の数を 尽して、欹ものは天を指、ふすもの は波に葡蔔。あるは二重にかさなり 三重に畳みて、左にわかれ右につら なる。負るあり抱るあり、児孫愛す がごとし。松の緑こまやかに、枝葉 汐風に吹たはめて、屈曲をのづから ためたるがごとし。其景色□然 として美人の顔を粧ふ。ちはや振 神のむかし、大山ずみのなせるわざ にや。造化の天工、いづれの人か筆 をふるひ詞を尽さむ。
雄嶋が磯は地つゞきて海に出たる 嶋也。雲居禅師の別室の跡、 坐禅石など有。将松の木陰に 世をいとふ人も稀稀見え侍りて、 落穂松笠など打けぶりたる草の 庵閑に住なし、いかなる人とは しられずながら、先なつかしく立寄 ほどに、月海にうつりて昼のながめ 又あらたむ。江上に帰りて宿を 求れば、窓をひらき二階を作て、 風雲の中に旅寝するこそ、 あやしきまで妙なる心地はせらるれ。
松嶋や鶴に身をかれほとゝぎす
曾良
予は口をとぢて眠らんとしていね られず。旧庵をわかるゝ時、素堂 松嶋の詩あり。原安適松がうら しまの和哥を贈らる。袋を解て こよひの友とす。且杉風濁子が 発句あり。
十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二 世の昔、真壁の平四郎出家して、 入唐帰朝の後開山す。其後に 雲居禅師の徳化に依て、七堂 甍改りて、金壁荘厳光を輝、 仏土成就の大伽藍とはなれりける。 彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。


MATSUSHIMA
(Illa del pins)

Bé, s'ha dit fins al cansament , emperò, que Matsushima és el millor paratge de tot el Japó (77), no desmereix gens dels llacs de Dôtei i Sei a la Xina.
Des del sud-est s'endinsa en la mar fent una badia de tres llegües, una plenamar com a Sekkô a la Xina, innumerables ses illes, alçant-se al cel, ajagudes, estirant-se cap a les ones. Unes s'apilen dos cops, altres tres, a la dreta es separen i a l'esquerra s'uneixen, unes semblen carregar-ne d'altres a les espatlles, i algunes com si acollissin amoroses llurs infants. Intensa la verdor dels pins, llurs branques vinclades pel vent de la mar, com si s'haguessin plegat de forma natural. Paratge de gran bellesa com el rostre formós d'una dona. Llur creador hauria estat la deïtat de les muntanyes a l'era dels déus! Qui podria copsar amb pinzell o paraula aquesta meravella de la natura?
La platja d'Oshima s'allarga fins penetrar la mar. Hi ha encara vestigis de l'ermitatge del mestre “zen” Ungô (78) i de la pedra on meditava.
A l'ombra dels arbres s'hi veia gent que havia renunciat al món, vivint en cabanes d'on s'alçava el fum de les branques i les pinyes cremades dels pins. No sabia qui eren, emperò, tot i així m'hi sentí atret, i quan ens hi apropàrem la lluna es reflectí en la mar transformant el cel com si fos migjorn.
Torním a la costa i trobàrem hostatge en una casa de dues plantes amb finestres obertes a la mar; dormir durant el viatge al vent i als núvols era una sensació inexplicable, fins i tot sobrenatural.

---Ah, Matsushima! Et caldrien les plomes de la grua, cucut.

Jaguí en silenci emperò sens dormir. Quan deixí una vella cabana Sodô (79) em féu un poema sobre Matsushima. Hara Anteki (80) em regalà un “waka” (81) sobre Matsu-ga-urashima. Les traguí de la borsa, dos amics per a la nit. Tenia també uns “hokku” (82) de Sanpû (83) i Dakushi (84).

- - - - - -

77 – Aquí Bashô utilitza Fusô (扶桑), nom amb el qual els xinesos coneixien Japó (日本), en lloc del topònim habitual.
78 – Ungo Zenji (雲居禅師, 1582-1659).
79 – Sodô (素堂, 1642-1716), era Yamaguchi Nobutaka (山口信章), un vell amic de Bashô a Edo, molt versat en literatura xinesa i que componia també en aquesta llengüa.
80 – Hara Anteki (原安適, ¿-? ). Metge d'Edo i poeta.
81 – Waka (和歌), també anomenat “tanka”. Literalment vol dir “Poema japonès”. És una composició poètica en cinc versos que fan 31 síl.labes.
82 – Hokku (発句), o Haiku (俳句), poema de 17 síl.labes, en tres versos.
83 – Sanpû. Veure nota no. 4
84 – Dakushi, també pronunciat Jokushi (濁子, ¿-?), de cognom Nakagawa. Deixeble de Bashô.

o0o