28 de maig del 2016

与謝蕪村 - 05
Yosa Buson (1716-1784)


春 PRIMAVERA

捨やらで柳さしけり雨のひま
Suteyarade yanagi sashikeri ame no hima

No el vull llençar
planto l'esqueix del salze
quan ja no hi plou.


青柳や芹生の里のせりの中
Aoyagi ya seriu no sato no seri no naka

Salze verdejant
al poble de Seriu
entre juliverts.

________________________________________
草菴 Cabana d'herba

二もとの梅に遲速を愛す哉
Futamoto no ume ni chisoku wo aisu kana

Branques del pruner
una tard l'altra d'hora
i m'enamoren. (1)

- - - - - -
01 - Una nota al peu del poema indica que es tracta del creixement de les branques : una girada cap al nord i l'altra cap al sud.
o0o

与謝蕪村 - 04
Yosa Buson (1716-1784)



春 PRIMAVERA

うぐひすの啼やちいさき口明て
Uguisu no naku ya chiisaki kuchi aite

Obre sa boca
petita el rossinyol
fa refilada.

若草に根をわすれたる柳かな
Wakakusa ni ne wo wasuretaru yanagi kana

El salze sembla
en oblit de ses arrels
en fulles tendres.

梅ちりてさびしく成しやなぎ哉
Ame chirite sabishiku narishi yanagi kana

Ha perdut les flors
el pruner i el salze
ha restat tot sol.
o0o

21 de maig del 2016

小林 一茶 -14-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



弥陀仏をたのみに明て今朝の春
みだぶつを たのみにあけて けさのはる
Mida butsu o-tanomi ni akete-kesa no haru

Amida Buda
alba de primavera
en vós confio.




散る雪も行義正しやけさの春
ちるゆきも ぎょうぎただしや けさのはる
Chiru yuki mo-gyoogi tadashi ya-kesa no haru

Inclús la neu cau
matí de primavera
de bona gana.

o0o

小林 一茶 -13-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



影ぼしもまめ息才でけさの春
かげぼしも  まめそくさいで けさのはる
Kageboshi mo-mame sokusai de-kesa no haru

També mon ombra
matí de primavera
té bona salut.




這へ笑へ二ツになるぞけさからは
はえわらえ ふたつになるぞ けさからは
Hae warae-futatsu ni naru zo-kesa kara wa

Corrent i rient
l'infant que ha fet dos anys
des d'aquest matí.

o0o

14 de maig del 2016

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-13-



春 /苗代
Primavera / Planters d'arròs

苗代のみづを霞はたなびきてうちひのうへにかくるなりけり

なはしろの-みづをかすみは-たなびきて-うちひのうへに-かくるなりけり

Nawashiro no-mizu o kasumi wa-tanabikite-uchihi no ue ni-kakuru narikeri

Boira alçada
des dels planters de l'arròs
vessava aigua
al dessobre del canal
on picant s'hi penjava

Poema no. 50
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-12- +


春 / 山家春雨と云ふ事を、大原にてよみけるに
Primavera / Sobre la pluja de primavera a la casa de la muntanya, escrit a Ôhara.
春雨ののきたれこむるつれづれに人に知られぬ人のすみかか

はるさめの-のきたれこむる-つれづれに-ひとにしられぬ-ひとのすみかか

Harusame no-noki tarekomuru-tsurezure ni-hito ni shirarenu-hito no sumika ka

De primavera
la ploguda que penja
de tots els ràfecs
on viu algú en lleure
desconegut dels altres

Poema no. 45
o0o

7 de maig del 2016


落窪物語 -26-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



あこき、いかで物参らむ、いかに御心ち悪しからむ、と思ひまはして、強飯を、さりげなくかまへて、いかでと思へど、せむ方なければ、この語らふ小さき子に、「かの君の、かくておはしますをば、いかが思す。いとほしう思すや」と言へば、「いかがは」と言ふ。「さらば、人にけしき見せで、この御文奉るわざしたまへ」と言へば、「いで」とて取りて、あやにくに、かの部屋に行きて、「これ、あけむあけむ、いかでいかで」と言へば、北の方いみじうさいなみて、「何しにあくべきぞ」と宣へば、「沓をこれに置きて。取らむ」と、ののしりて、うちこほめかしてののしれば、おとど、末子にて、かなしうしたまへば、「おごり歩かむと思ふにこそあらめ。早うあけさせたまへ」と宣へば、いみじく宣ひて、「今しばしありて、あけむついでに」と宣ふに、おそばへて、「あれ押しこぼちてむ」と腹立ちののしれば、おとど、手づから、いましてあけて入れたまへれば、沓も取らで、「いづら」とて、ついかがまりて、さし取らせて、「あやし。なかりける」とて出でぬれば、「まさにさかしきことせむや」とて、走り打ちたまふ。
かの文を、はざまより日の光の当りたるより見れば、あこきがよろづのこと書きて、はかなきさまにして、おこせたるなりけり。されども、物食はむともおぼえで、置きつ。
北の方、さすがに、日に一たび物食はせむ、物縫ひにより命は殺さじと思ひて、典薬の助を人間に呼びて、「かうかうなむ、しかじかのことあれば籠め置きたるを、さる心思ひたまへ」と語らひたまへば、いともいともうれし、いみじ、と思ひて、口は耳もとまで笑みまけてゐたり。「夜さり、かの居たる部屋のおはせ」など、契り頼めたまふに、人来れば、去りぬ。
あこきがもとに、少将の御文あり。「いかに。その部屋はあくやと、いみじくなむ。なほ便宜あらば告げられよ。さりぬべくは、必ず必ず奉りたまひて。御返りあらば、慰むべき。いとあはれなることを思ふに」とあり。正身におろかならずいみじきことを書きたまひて、「いと心ぼそげなりし御消息を思ひ出づるに、いとわりなくなむ。
いのちだにあらばと頼む逢ふことを絶えぬといふぞいと心憂き
わが君、心強く思し慰めよ。もろともにだに籠めなむ」と書きたまへり。
帯刀も「さらに、このことを思ふに、心ちもいと悪しくてなむ臥してはべる。いかに思ほすらむと、かたはらいたく、いとほしきに、法師にもなりぬべくなむ」と書きておこせたり。
あこき、御返り、「かしこまりてなむ。いかでか御覧ぜさせはべらむ。戸はいまだあきはべらず。さらにいとかたくなむ。いかにしはべらむ。御文もいかでか御覧ぜさせはべらむとすらむ。御返りは、これよりも聞えさせはべらむ」と聞ゆ。帯刀がもとにも、同じさまに、いみじきことをなむ、言へりける。
ニの巻にぞことごともあべかめるとぞある。



Akogi era preocupada per l'estat d'Ochikubo. Preparà arròs cuit amb mongetes vermelles, i mentre pensava com s'ho faria per a fer-li-ho arribar, passà el tercer fill, el fill petit del Chûnagon amb qui parlava de quan en quan.

- Què en penseu de tot açò que li ha passat a la damisel·la?
- Que em sap molt de greu.
- Així doncs, podríeu donar-li aquesta lletra quan ningú no us vegi?
Sí.

I la prengué. Era conscient de què allò no estava bé, tot i així anà a la cambra.

. Obriu! Obriu!

La Kita no Kata el renyà.

- Per què vols que t'obri?
- Hi tinc les sabates i les vull agafar.

Digué tot cridant i fent soroll. El Chûnagon que n'estava molt de son fill digué :

- Segurament se les vol posar. Obre d'una vegada.

La Kita no Kata, reganyosa :

- Ara que s'esperi. Ja obrirem i les agafarà.

El noi continuava fent enrenou,

- Trencaré la porta! – cridà tot enfadat.

El Chûnagon obrí la porta ell mateix.

- On seran....?

I ajupint-se donà la lletra a Ochikubo que la prengué.

- Que estrany........... no hi són.... - i dient açò sortí.

- Quina poca-soltada!

La Kita no Kata l'agafà i li donà un calbot.

Ochikubo mirà el que havia rebut a la llum del sol que entrava per una esquerda de la porta. Akogi li deia moltes coses i li enviava arròs cuit amb mongetes vermelles, mes com no tenia gana ho deixà.

La Kita no Kata havia dit de donar-li de menjar un cop al jorn, havia de cosir, no fos que es morís.... Quan fou sola cridà al Tenyaku no Suke.

- I açò és el que ha fet. Doncs, l'he reclosa. Amb aquesta intenció us la confio.

L'oncle no hi cabia d'alegria pensant-hi i féu una somriure d'orella a orella.

- Podeu anar-hi aquesta nit.

Ell s'hi mostrà d'acord, i com venia algú se n'anà.

Akogi rebé una lletra del Shôshô.

-Com va tot? És encara tancada en aquella cambra? Sóc molt amoïnat. Aviseu-me si hi ha alguna possibilitat, Si podeu doneu-li açò, una resposta seva em faria conhort. Penso que açò és tan lamentable!

Ses mots expressaven els sentiments de son cor vers Ochilubo.

- Quan penso en vostra darrera lletra, vós tan afligida, no puc expressar ma sofrença.

---Només en vida podrem sempre esperar mes si em dieu que no ens trobarem més mon cor vessa de dolor.

Féu el cor fort estimada, tan de bo pogués ésser reclòs amb vós!

També Tachihaki escriví a Akogi :

-Quan penso en aquest afer em poso tan malalt que m'haig d'allitar. El pensament de com s'ha de sentir la damisel·la m'afecta tant que he pensat en fer-me monjo.

Akogi contestà la lletra del Shôshô :

- Sí, faré com dieu, senyor. La porta continua tancada, i ben tancada, no sé com m'ho faré per a poder donar-la li vostra lletra. Quan vegi una oportunitat us ho faré saber.

També escriví a Tachihaki dient-li el mateix.

La continuació és a la segona part.


o0o