OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -87-
夜もすがらもの思ふころは明けやらで閨のひまさへつれなかりけり
[85]
yo mo sugara-mono omou koro wa-ake yarade-neya no hima sae-tsure nakari keri
He passat la nit amb les meves cabòries fins a l´alba. Ni per les feses de la cambra no m´arriba la vida.
Nota : En altres versions 明けやらで és 明けやらぬ, tot i que el significat és el mateix.
SENZAISHÛ no. 765. Amor.千載集 / 恋
Autor : Shun´e Hôshi / El monjo Shun´e 俊恵法師 , ¿ – 1113?/1191?)
Fill de Minamoto no Toshiyori (源俊頼, 1057-1129).
Poeta molt dotat encara que una mica excèntric.
Va ingressar com a religiós al temple Tôdai (東大寺) de petit i va ocupar importants càrrecs eclesiàstics. Va ser molt apreciat com a poeta i com a crític.
Va ser mestre de Kamo no Chômei, (鴨長明), autor del “Hôjôki” (方丈記).
25 d’abril del 2009
18 d’abril del 2009
NTCJ 11
忠度
Tadanori
Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥), tot i que amb un títol diferent : Satsuma no kami (薩摩守).
Argument : Aquesta obra està considerada un dels Nô “dels guerrers” més interessants. Tracta sobre la obsessió que lliga al món dels humans l'esperit d'un guerrer i poeta : Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184).
L'esperit del poeta es presenta i es queixa a un monjo que no és altre que un vell servidor de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成). Li demana que vagi a trobar Fujiwara no Teika (també Sadaie – 藤原定家, 1162-1241), fill de Shunzei, perquè reivindiqui la seva memòria, no com a soldat sinó com a poeta. Les referències són la lluita entre els clans dels Minamoto i els Taira, concretament els darrers esdeveniments que conclourien amb la fi dels Taira. A continuació explico el perquè d'aquesta demanda. (Veure també : NTCJ 04 – 竹生島- Shikubushima).
El Heike Monogatari, llibre setè, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) ens diu que quan Tanadori va sentir que el final dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant (千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va posar el seu nom.
Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre novè , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。 忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........
“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.
Amb la referència al lloc tan desolat on el monjo ha arribat hi ha unes línies del Genji Monogatari, concretament del capítol 12è “Suma” :
源氏物語 須磨
おはすべき所は、行平の中納言の、"藻塩垂れつつ" 侘びける家居近きわたりなりけり。海づらはやや入りて、あはれにすごげなる山中なり。
“No lluny d'allà Narihira no Chûnagon (El Conseller Narihira -1-) havia viscut el seu exili, “aigua salobre regalimen les algues ”, la casa on viuria Genji era a prop de la costa, en muntanyes desolades.
(1) Vers del poema de Ariwara no Narihira (在原行平, 825-800). Kokinshû no 962 :
わくらばに 問ふ人あらば 須磨の浦に 藻塩たれつつ わぶと答へよ
Si algú preguntés per mi, digue-ho-li que allà a la cala de Suma, aigua salobre regalimen les algues, visc desolat.
(Referència a les llàgrimes per ser a l'exili).
Tota l'obra es basa en aquests fets i les notes sobre els dos gran clàssics de la literatura japonesa són constants. Del Heike n'hi ha fragments sencers.
11 d’abril del 2009
KOKINSHÛ (古今集) -52-
寛平御時きさいの宮のうたあはせのうた
Poema presentat al concurs amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898)
さく花は千くさながらにあだなれどたれかははるをうらみはてたる
さくはなはーちくさながらにーあだなれどーたれかははるをーうらみはてたる
Les flors que floreixen tot i que són milers es marceixen, però qui tindria sempre rancúnia a la primavera?
Poema no. 101
Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, cap al segle IX))
No es va destacar com a funcionari de la cort però fou apreciat com a poeta i músic.
Va col.laborar en diverses antologies imperials i té una col.lecció pròpia : 興風集.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals