雨月物語 37
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

彦六にしか／＼のよしをかたりければ。 なでふ狐に欺かれしなるべし。心の臆れたるときはかならず迷はし神の魘ふものぞ。足下のごとく虚弱人のかく患に沈みしは。神佛に祈りて心を收めつべし。刀 田の里にたふとき陰陽師のいます。身禊して厭符をも戴き給へと。いざなひて陰陽師の許にゆき。はじめより詳にかたりて此占をもとむ。陰陽師占べ考へてい ふ。災すでに窮りて易からず。さきに女の命をうばひ。怨み猶尽ず。足下の命も旦夕にせまる。此鬼世をさりぬるは七日前なれば。今日より四十二日が間戸を閉 ておもき物斎すべし。我禁しめを守らば九死を出て全からんか。一時を過るともまぬがるべからずと。かたくをしへて。筆をとり。正太郎が背より手足におよぶ まで。てんりうのごとき文字を書。猶朱符あまた紙にしるして与へ。此呪を戸毎に貼て神佛を念ずべし。あやまちして身を亡ぶることなかれと教ふるに。恐れみ かつよろこびて家にかへり。朱符を門に貼。窓に貼て。おもき物斎にこもりける。其夜三更の比おそろしきこゑしてあなにくや。こゝにたふとき符文を設つるよ とつぶやきて復び聲なし。おそろしさのあまりに長き夜をかこつ。程なく夜明ぬるに生出て。急ぎ彦六が方の壁を敲きて夜の事をかたる。彦六もはじめて陰陽師 が詞を奇なりとして。おのれも其夜は寝ずして三更の此を待くれける。松ふく風物を僵すがごとく。雨さへふりて常ならぬ夜のさまに。壁を隔て聲をかけあひ。 既に四更にいたる。下屋の窓の紙にさと赤き光さして。あな悪や。こゝにも貼つるよといふ聲。深き夜にはいとゞ凄しく。髪も生毛もこと／＼く聳立て。しばら くは死入たり。


Quan li ho explicà tot a Hikoroku aquest digué :

---Has estat víctima de la maula d'una guineu. Quan un està abatut s'és propens a les escomeses dels esperits fetillers (191). Qui està com tu en aital desesper, per retrobar la serenor ha de pregar als déus i als budes. Al poble de Toda hi ha un endeví molt respectat. Purifica't i ell et donarà un amulet màgic.

Acompanyà Shôtarô a ca l'endeví i li ho explicà tot amb detall i li demanà una que fes una predicció. L'endeví consultà els auguris i digué :

---La maledicció és ja feta i no és gens fàcil. Ha arrabassat ja la vida d'una dona i sa malvolença no s'ha extingit. La vostra vida és encara constantment en perill. Aquest esperit ha deixat aquest món fa set jorns; heu, doncs, des d'avui mateix i durant quaranta-dos jorns (192), de tancar les portes i fer una estricta abstinència. Us exhorto a seguir aquestes indicacions i lliurar-vos així del perill de mort, emperò, la més petita dilació i no us en sortireu.

Amb aquestes severes admonicions l'endeví prengué un pinzell i sobre l'esquena, braços i cames de Shôtarô escriví uns caràcters en l'estil dels segells antics. A més, amb tinta vermella anotà ens uns papers uns encanteris i els hi lliurà.

---Enganxeu aquests conjurs a cadascuna de les portes i pregueu als déus i als budes. Una errada i perdreu la vida!

Esgarrifat i content alhora Shôtarô tornà a casa, enganxà els papers vermells a la porta d'entrada, a les finestres i s'hi reclogué observant una estricta abstinència.
Aquella nit, cap a la tercera vetlla (193), una veu horrible féu :

---Ah! Maleït! Ha posat talismans sagrats!

Remugà i no es tornà a sentir la veu. Shôtarô, esglaiat, es planyé de la durada de la nit. Poc després, amb la llum de l'alba es revifà. Picà ràpidament al tempanell de la banda de Hikoroku i li contà allò que havia passat a la nit.
Hikoroku per primera vegada s'amoïnà pel que havia dit l'endeví. Ell tampoc no dormí aquella nit i esperà la tercera vetlla. El vent bufava pels pins (194) com si els volgués abatre, inclús plovia en una nit especial. Mentre ells dos es parlaven separats pel tempanell s'arribà a la quarta vetlla (195).
Una llum groguenca travessà de sobte el paper de la finestra del recambró.

---Ah! Maleït! També ací n'ha enganxat!

Digué la veu que en la nit insondable fou encara més esglaiadora. Els cabells i els pèls de llurs cossos es posaren de punta i per un instant restaren com morts.
- - - - - -

191 – Referència a la narració no. 27 del Konjaku Monogatari (今昔物語).
192 - Segons les creences budistes els esperit vagaregen en una mena purgatori durant 49 dies, en aquest cas només en resten 42.
193 – Sankô (三更) : període comprès entre la mitjanit i les dues de la matinada.
194 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
195– Shikô (四更) : període comprès entre les dues i les quatre de la matinada.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -259-


今はとてわが身時雨にふりぬれば事のはさへにうつろひにけり

いまはとてーわがみしぐれにーふりぬればーことのはさえにーうつろいにけり

Ara és finit i em sento defallir pluja de tardor inclús les fulles dels mots cauen totes marcides.

Joc de paraules:

降る, furu : ploure (caure la pluja) i fer-se vell.
事の葉, koto no ha : paraula (amb el caràcter per “fulla”)
移ろう, utsurou : canviar i marcir.

Poema no. 782

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber-ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -258-



今しはとわびにし物をささがにの衣にかかり我をたのむる

いましはとーわびにしものをーささがにのーころもにかかりーわれをたのむる

Avui em creia abandonat i tot sol una aranya s'aferra a mon vestit i tinc doncs esperança.


Nota : L'aparició d'una aranya es considerava premonitòria de l'arribada de la persona estimada.

Poema no. 773

Autor : Anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 41
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【四十一】

源大納言の君の御もとにとしこはつねにまいりけりそうしゝてすむときもありけりおかしき人にてよろつのことを常にいひかは し給ひにけりつれ／＼なる日このおとゝとしこ又このむすめあねにあたるあやつこといひて有けり母にゝて心もおかしかりけり又このおとこのもとによふことい ふ人有けりそれも物の哀しりていと心おかしき人なりけりこれ四人つとひてよろつの物かたりし世中のはかなきことせけんのあはれなることいひ／＼てかのお とゝのよみ給ける
いひつゝも世ははかなきをかたみには哀といかて君にみえまし
とよみ給けれはたれ／＼も返しはせてあつまりてよゝとなんなきけるあやしかりけるものともにこそはありけれ

Toshiko visitava sovint la residència del gran canceller Minamoto (83), fins i tot hi tenia una cambra. Un jorn d'ensopiment, el canceller, Toshiko, amb sa filla gran, Atsuko, que per son caràcter es semblava a sa mare, i una jove al servei del canceller, de nom Yobuko, ella també assenyada i sensible, eren reunits i parlaven de tot, de la vanitat i la tristesa d'aquest món, i llavors el canceller composà :

---Així que parlem la vida en aquest món és efímera mentre viu vull el record d'aquells que jo m'estimo. (84)

Ningú no pogué respondre a aquest poema, hom plorava. Gent singular, certament!
- - - - - -
83 – Fujiwara no Kiyokage ( (源清蔭, 884–950) i Toshiko (としこ) eren germanastres,
84 – Poema no. 1215, llibre 18, del Shinchokusenwakashu (新勅撰和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 40
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【四十】

桂のみこに式部卿の宮すみ給ける時その宮にさふらひけるうなゐなんこのおとこ宮をいとめてたしと思ひかけ奉りけるをもえしり給はさりけりほたるのとひありきけるをかれとらへてと此わらはにのたまはせけれはかさみの袖にほたるをとらへてつゝみて御覧せさすとて聞えさせける
つゝめともかくれぬものは夏虫のみよりあまれる思ひ成けり

Quan el príncep cap de cerimònies de la cort sovintejava la princesa de Katsura, una noia al servei d'aquesta princesa fou captivada per l'atractiu del príncep i se n'enamorà, emperò, ell no se n'havia adonat. Una vegada que unes llumenetes volaven per allà, el príncep demanà a la noia d'agafar-les. Ella les guardà dintre d'una màniga per mostrar-les-hi i li digué :

---Tot i celades que siguin amagades com tot el besllum de la cuca de l'estiu mon amor és ben palès. (82)
- - - - - - -

82 – Poema 209, llibre 4, del Gozenwakashû (後撰和歌集). Versos atribuïts a un nen que els oferí a la princesa de Katsura :
桂のみこの螢を捕へてといひ侍りければ童のかざみの袖につゝみて
包めども隱れぬ物は夏虫の身より餘れる思ひなりけり.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 39
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【三十九】

伊勢のかみもろみちのむすめをたゝあきらの中将のきみにあはせたりける時にそこなりけるうなゐを右京のかみよひいてゝかたらひてあしたによみてをこせたりける
置露のほとをもまたぬ朝かほはみすそ中々有へかりける

Quan Moromichi (79), governador d'Ise, maridà sa filla amb el comandant Tadaakira (80), el veguer de la Dreta de la vila (81) havia fet prometença amb una noia d'allà, i al matí li envià aquest poema :

---De meravella la flor no pot esperar l'alba rosada hauria estat millor de no haver-la vist mai.

- - - - - -
79 – El text original posa Fujiwara no Moromichi (藤原諸道, ?-?), però es creu que podria haver una errada en l'últim caràcter del nom : “michi” en lloc de “fuji”, és a dir : Fujiwara no Morofuji (藤原諸藤, ?-?), fill de Fujiwara no Morokuzu (藤原諸葛, ?-?).
80 – Minamoto no Tadaakira (源正明, 893-954).
81 – Era Minamoto no Muneyuki (源宗于, ?-939).
o0o

雨月物語 36

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

二丁あまりを來て ほそき徑あり。こゝよりも一丁ばかりをあゆみて。をぐらき林の裏にちいさき草屋あり。竹の扉のわびしきに。七日あまりの月のあかくさし入て。ほどなき庭の 荒たるさへ見ゆ。ほそき燈火の光り窓の紙をもりてうらさびし。こゝに待せ給へとて内に入ぬ。苔むしたる古井のもとに立て見入るに。唐紙すこし明たる間よ り。火影吹あふちて。黒棚のきらめきたるもゆかしく覚ゆ。女出來りて。御訪らひのよし申つるに。入らせ給へ。物隔てかたりまいらせんと端の方へ膝行出給 ふ。彼所に入らせ給へとて。前栽をめぐりて奥の方へともなひ行。二間の客殿を人の入ばかり明て。低き屏風を立。古き衾の端出て。主はこゝにありと見えた り。正太郎かなたに向ひて。はかなくて病にさへそませ給ふよし。おのれもいとをしき妻を亡なひて侍れば。おなじ悲しみをも問かはしまいらせんとて推て詣侍 りぬといふ。あるじの女屏風すこし引あけて。めづらしくもあひ見奉るものかな。つらき報ひの程しらせまいらせんといふに。驚きて見れば。古郷に残せし礒良 なり。顔の色いと青ざめて。たゆき眼すざましく。我を指たる手の青くほそりたる恐しさに。あなやと叫んでたをれ死す。時うつりて生出。眼をほそくひらき見 るに。家と見しはもとありし荒野の三昧堂にて。黒き佛のみぞ立せまします。里遠き犬の聲を力に。家に走りかへりて。

Feren unes dues-centes passes i trobaren un caminoi. Marxaren unes cent passes des d'allà i rere un bosc ombrívol hi havia una cabana amb sostre de joncs. Una miseriosa porta de bambú era il.luminada per una lluna vella de set jorns (183) i inclús s'hi veia un jardí escanyat (184) tot descurat. L'esquifida lluor d'una làmpada és colava pel paper de la finestra, una desolació (185).
Espereu-vos ací.
I dient açò la dona entrà.
Dret al costat d'un pou vell ple de molsa esguardà cap a dintre de la casa. Per una esquerda del paper, a la claror d'una flama tremolosa, copsà una sorprenent lleixa negra tot lluenta. La dona tornà.
Quan li he parlat de la raó de vostra visita m'ha demanat de fer-vos entrar. Parlareu separats per un paravent. Ella ha anat de genolls cap a la punta. Passeu cap allà.
Voltejaren les plantes davant del jardí (186). Descorregué, tot just per passar-hi una persona, el tempanell d'una petita sala de recepció (187) on hi havia un paravent baix. Per un extrem s'hi veia la punta d'una flassada vella, i allà semblava ésser-hi la mestressa.
Shôtarô parlà :
--He sabut de vostra dissort i que, a més, sou malalta. Jo també he perdut ma muller estimada, per açò m'he permès de venir pensant que podríem expressar nos penes semblants.
La mestressa enretirà el paravent una mica i digué :
--Quina sorpresa de reveure't! Ara sabràs el càstig per ta crueltat!
Shôtarô la fità estorat. Era Isora, aquella que havia abandonat al poble. El rostre lívid, la mirada somorta (189), enquimerada, sa mà esblanqueïda i afilada l'assenyalava, aterrit féu un crit (190) i caigué com mort.
Es revifà després d'una estona. Amb els ulls mig oberts veié que allò que havia pres per una casa era una capella al mig de la desolada plana, només s'hi alçava una ennegrida imatge budista. Els lladrucs d'un gos del poble distant l'esperonaren i corregué cap a casa.
- - - - - -

183 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
184 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
185 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
186 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
187 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
188 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
189 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 01 : Kiritsubo (桐壷).
190 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 06.
o0o

雨月物語 35

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

正太郎今は俯して黄泉をしたへども招魂の法をももとむる方なく。仰ぎて古郷をおもへはかへりて地下よりも遠きこゝちせられ。前に渡りな く。後に途をうしなひ。昼はしみらに打臥て。夕々ごとには壟のもとに詣て見れば。小草はやくも繁りて。虫のこゑすゞろに悲し。此秋のわびしきは我身ひとつ ぞと思ひつゞくるに。天雲のよそにも同じなげきありて。ならびたる新壟あり。こゝに詣る女の。世にも悲しげなる形して。花をたむけ水を潅きたるを見て。あ な哀れ。わかき御許のかく気疎きあら野にさまよひ給ふよといふに。女かへり見て。我身夕々ごとに詣侍るには。殿はかならず前に詣給う。さりがたき御方に別 れ給ふにてやまさん。御心のうちはかりまいらせて悲しと潛然となく。正太郎いふ。さる事に侍り。十日ばかりさきにかなしき婦を亡なひたるが。世に残りて憑 みなく侍れば。こゝに詣ることをこそ心放にものし侍るなれ。御許にもさこそましますなるべし。女いふ。かく詣つかふまつるは。憑みつる君の御迹にて。いつ ／＼の日こゝに葬り奉る。家に残ります女君のあまりに歎かせ給ひて。此頃はむつかしき病にそませ給ふなれば。かくかはりまいらせて。香花をはこび侍るなり といふ。正太郎云。刀自の君の病給ふもいとことわりなるものを。そも古人は何人にて。家は何地に住せ給ふや。女いふ。憑みつる君は。此國にては由縁ある御 方なりしが。人の讒にあひて領所をも失ひ。今は此野ゝ隈に侘しくて住せ給ふ。女君は國のとなりまでも聞え給ふ美人なるが。此君によりてぞ家所領をも亡し給 ひぬれとかたる。此物がたりに心のうつるとはなくて。さしてもその君のはかなくて住せ給ふはこゝちかきにや。訪らひまいらせて。同じ悲しみをもかたり和さ まん。倶し給へといふ。家は殿の來らせ給ふ道のすこし引入たる方なり。便りなくませば時々訪せ給へ。待侘給はんものをと前に立てあゆむ。


Shôtarô, ara prostrat, endebades invocava l'esperit de la morta al reialme de les tenebres, aixecà els ulls i quan pensà en son poble li semblà més lluny encara que l'avern. Res no hi havia davant seu i darrere camins perduts, tot el jorn jeia prostrat. Cada vespre anava a la tomba, veia com les herbes hi començaven a créixer, els crits dels insectes l'omplien sovint de melangia. Creia que l'aflicció d'aquella tardor (182) era només per a ell, altres dolences hi havia parells sota el firmament quan una nova tomba aparegué al costat de la de Sode. Tot veient una dona que era allà amb tota l'aflicció del món fent ofrenes de flors i aspergint aigua, li parlà :
Ah! Quina pena! Tan jove i ja vagaregeu en aquesta plana desolada!
Ella es tombà i li digué :
Cada vespre que vinc sempre veig que heu arribat abans que jo. Segurament, heu perdut algú molt estimat. Comprenc vostre cor i m'afligeix.
I plorà amargament.
Shôtarô digué :
--Les coses són així! Fa uns deu jorns que he perdut ma doma estimada, i sóc sol sens ningú ni mitjans, i venir ací és mon únic consol! Sembla que vós sou en la mateixa situació.
--Mes visites són per a les despulles de mon amo que fou nostre suport i que fou enterrat ací fa uns jorns. La mestressa que ha restat sola a casa és contorbada de dolor, i ara ha contret una gran malaltia. Jo vinc en son lloc i hi porto encens i flors.
Entenc molt bé la malaltia de vostra mestressa! Qui era el difunt? On és sa residència?
--Era un persona lleial, aliat dels Yue en aquesta contrada, emperò, degut a maldiences perdé ses terres i hagué de viure en la misèria en un racó d'aquesta garriga. La mestressa és d'aital bellesa que se'n parla fins i tot més enllà de la contrada, i a causa d'açò l'amo perdé casa i terres.
Tot allò no passa desapercebut a Shôtarô i digué :
--En aquest cas, el lloc on viu tan afligida és a prop d'ací? Voldria visitar-la i consolar-la parlant de nostres penes. Porteu-m'hi.
--La casa és una mica apartada del camí per on heu vingut vós. Està desvalguda, vingueu a veure-la adesiara. Ara deu estar amoïnada per ma tardança.
S'alçà i i començà a caminar davant d'ell.
- - - - - -

182 – Referència al poema no. 193 del Kokinwakashû (古今和歌集) :

月見れはちぢに物こそかなしけれわが身ひとつの秋にはあらねど
o0o

雨月物語 34

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

此金 を得て密に家を脱れ出。袖なるものを倶して。京の方へ迯のぼりける。かくまでたばかられしかば。今はひたすらにうらみ嘆きて [2]。 遂に重き病に臥にけり。井沢香央の人々彼を悪み此を哀みて。専醫の験をもとむれども。粥さへ日々にすたりて。よろづにたのみなくぞ見えにけり。こゝに播磨 の國印南郡荒井の里に。彦六といふ男あり。渠は袖とちかき従兄の因あれば。先これを訪らふて。しばらく足を休めける。彦六正太郎にむかひて。京なりとて人 ごとにたのもしくもあらじ。こゝに駐られよ。一飯をわけて。ともに過活のはかりことあらんと。たのみある詞に心おちゐて。こゝに住べきに定めける。彦六我 住となりなる破屋をかりて住しめ。友得たりとて怡びけり。しかるに袖。風のこゝちといひしが。何となく脳み出て。鬼化のやうに狂はしげなれば。こゝに來り て幾日もあらず。此禍に係る悲しさに。みづからも食さへわすれて抱き扶くれども。只音をのみ泣て。胸窮り堪がたげに。さむれば常にかはるともなし。窮鬼と いふものにや。古郷に捨し人のもしやと獨むね苦し。彦六これを諫めて。いかでさる事のあらん。疫といふものゝ脳ましきはあまた見來りぬ。熱き心少しさめた らんには。夢わすれたるやうなるべしと。やすげにいふぞたのみなる。看々露ばかりのしるしもなく。七日にして空しくなりぬ。天を仰ぎ。地を敲きて哭悲し み。ともにもと物狂はしきを。さま％＼といひ和さめて。かくてはとて遂に曠野の烟となしはてぬ。骨をひろひ壟を築て塔婆を営み。僧を迎へて菩提のことねん ごろに吊らひける。


Amb els diners Shôtarô sortí de la casa d'amagat i acompanyat de Sode fugí a la capital. Quan Isora sabé que havia estat entabanada d'aquella manera es planyé agreujada i, finalment, s'hagué d'allitar ben malalta. Les famílies Izaka i Karada maleïren Shôtarô i planyeren Isora. L'agombolaren amb tota mena de medecines, emperò, tot i els aliments defallia jorn rere jorn i semblava que no hi havia remei.
A la província de Harima, districte d'Inami, en el poble d'Arai hi havia un home de nom Hikoroku. Ell i Sode eren emparentats i fou primer allà on anaren els fugitius, i descansaren un temps. Hikoroku digué a Shôtarô :
Ni a la capital no et pots refiar de ningú. Resteu ací. Compartirem el menjar i plegats farem per viure.
Aquells mots de deferència els plagueren i hi decidiren romandre. Hikoroku llogà una casa rònega prop de la seva i els hi instal.là, content de tenir companyia.
Amb açò, Sode digué que li semblava haver agafat fred i inesperadament començà a patir, com posseïda per un esperit maligne. Només uns jorns allà i havia de patir aital desgràcia! Shôtarô, oblidant-se de menjar, la tenia en ses braços, emperò, ella no feia més que gemegar, semblava tenir una opressió insuportable al pit, quan era conscient semblava com si res no hagués passat. Shôtarô s'angoixava pensant que podia ésser obra d'allò que s'anomena un esperit venjatiu, potser degut a aquella que havia abandonat al poble. Hikoroku el renyava :
La febre li baixa una mica.... Serà com un somni oblidat!
Deia animós donant-li confiança. Emperò,cada cop era més evident que llur zel no feia cap efecte. I set jorns després tot fou endebades. Shôtarô alçà els ulls cap al cel, colpejà el terra plorant de dolor, deia com trastornat que volia anar-se'n amb ella. Hikoroku feia tot per a consolar-lo. Ja no s'hi podia fer res i, finalment, ella esdevingué fum sobre la gran plana. En recolliren els ossos, aixecaren un túmul, ho marcaren amb una stupa, cridaren un monjo i pregaren ferventment per a sa salvació.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -257-


山の井の浅き心もおもはぬに影ばかりのみ人の見ゆらむ

やまのいのーあさきこころもーおもわぬにーかげばかりのみーひとのみゆらむ

No és poc profund per cas mon cor com a font de la muntanya perquè doncs els hi sembla només com una ombra?

Nota : En altres edicions hi ha una diferència :

山の井の浅き心もおもはぬを影ばかりのみ人の見ゆらむ

El significa resta el mateix.

Poema no. 764

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -256-


五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる

L'autor tenia relacions amoroses, però la visitava d'amagat a contracor, amb una dona que vivia a l'ala occidental del palau de l'emperadriu Gojô. Poc després del dia deu de la primera lluna la dona se'n anà a un altre lloc. Tot i que esbrinà on era no aconseguia posar-s'hi en contacte. La primavera de l'any següent, quan florien les pruneres, un vespre de lluna esplèndida, tot recordant les emocions de l'any anterior, tornà al lloc i estirat a la balconada fins que es va pondre la lluna, composà aquest poema.

Nota : L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826). Esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).


月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

つきやあらぬーはるやむかしのーはるならぬーわがみひとつはーもののみにして

No és la lluna d'aquella primavera? No serà doncs pas la primavera d'antany? Només jo sóc el d'abans.


Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent :

むかし、ひむがしの五条に、おほきさいの宮おはしましけるにしのたいに、すむ人ありけり。それをほいにはあらで、心ざしふかゝりける人、ゆきとぶらひけるを、む月の十日許のほどに、ほかにかくれにけり。ありどころはきけど、人のいきかよふべき所にもあらざりければ、なをうしとおもひつゝなむ有ける。又の年のむ月に、むめのはなざかりに、こぞをこひていきて、たちて見、ゐて見ゝれど、こぞにゝるべくもあらず。うちなきて、あばらなるいたじきに月のかたぶくまでふせりて、こぞを思いでゝよめる。

月やあらぬはるやむかしのはるならぬわが身ひとつはもとの身にして

Poema no. 747

Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i tambéd´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 38
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三十八】

先帝の五のみこの御むすめは一条の君といひて京極の御息所の御もとにさふらひ給ひけりよくもあらぬことありてまかて給てゆきのかみのめにていますかりて

たまさかにとふ人あらは和田の原なけきほにあけていぬとこたへよ

La filla del cinquè príncep (77), fill de l'anterior emperador (78), dita la dama de la Primera Avinguda, era al servei de la dama de la Cambra del Kyôgoku. Deixà el servei degut a un malaurat succés, i esdevingué l'esposa del governador de Yuki :

---I si fos el cas algú per mi demana digueu-li que vaig per la plana de la mar com vela planyívola.

- - - - - -
77 - Príncep Sadahira (貞平親王, ?-913).
78 - Emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 37
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
 
【三十七】

いつもかはらからひとりは殿上して我はえせさりけるときによみたりける

かくさける花もこそあれわかために同し春とやいふへかりける

Un dels germans del governador d'Izumo fou nomenat oficial de palau, i quan ell mateix no ho assolí composà :

---Mentre hi ha flors d'antuvi ben florides dir en podria que és certament per mi mateixa primavera?

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 36
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三十六】

伊勢の国に前斎宮のおはしましける時につゝみの中納言勅使にてくたり給ふて
呉竹の世々の都と聞からにきみは千歳のうたかひもなし
御返しはきかす彼斎宮のおはします所はたけのみやことなんいひける

Quan l'anterior princesa sacerdotessa (76) residia a la contrada d'Ise, el conseller de l'Esquerra hi anà com a emissari imperial:

---Bambú de Kure, palau d'infinits nusos l'anomenada, vostra vida certament en mil anys reeixida.

No se sap de sa resposta. Del lloc on hi residí se'n diu el palau de Take.

- - - - - -
76 – Princesa Jûshi (柔子内親王, ?-959), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Va ser sacerdotessa del santuari d'Ise.

o0o

雨月物語 33
Ugetsu Monogatari

Ueda Akinari (1734-1809)

上田 秋成

香央の女子磯良かしこに 往てより。夙に起。おそく臥て。常に舅姑の傍を去ず。夫が性をはかりて。心を尽して仕へければ。井沢夫婦は孝節を感たしとて歓びに耐ねば。正太郎も其志に 愛てむつまじくかたらひけり。されどおのがまゝのたはけたる性はいかにせん。いつの比より鞆の津の袖といふ妓女にふかくなじみて。遂に贖ひ出し。ちかき里 に別荘をしつらひ。かしこに日をかさねて家にかへらず。磯良これを怨みて。或は舅姑の忿に托て諫め。或ひは徒なる心をうらみかこてども。大虚にのみ聞なし て。後は月をわたりてかへり來らす。父は磯良が切なる行止を見るに忍びず。正太郎を責て押篭ける。磯良これを悲しがりて。朝夕の奴も殊に実やかに。かつ袖 が方へも私に物を餉りて。信のかぎりをつくしける。一日父が宿にあらぬ間に。正太郎磯良をかたらひていふ。御許の信ある操を見て。今はおのれが身の罪をく ゆるばかりなり。かの女をも古郷に送りてのち。父の面を和め奉らん。渠は播磨の印南野の者なるが。親もなき身の浅ましくてあるを。いとかなしく思ひて憐れ をもかけつるなり。我に捨られなば。はた舩泊りの妓女となるべし。おなじ浅ましき奴なりとも。京は人の情もありと聞ば。渠をば京に送りやりて。栄ある人に 仕へさせたく思ふなり。我かくてあれば万に貧しかりぬべし。路の代身にまとふ物も誰がはかりことしてあたへん。御許此事をよくして渠を恵み給へと。ねんご ろにあつらへけるを。磯良いとも喜しく。此事安くおぼし給へとて。私におのが衣服調度を金に貿。猶香央の母が許へも偽りて金を乞。正太郎に与へける。

Des del jorn en que Isora, la filla dels Kasada, anà a la sa nova llar, d'hora es llevava i tard s'allitava, gairebé no es movia de la vora dels sogres, s'adaptà al tarannà del marit, i posà el cor per a servir-lo. El matrimoni Kasada admirà sa dedicació als deures filials i no hi cabien de joia. Shôtarô també apreciava sa determinació i vivien en harmonia.
Això no obstant, que es pot esperar d'una naturalesa estúpida? En un cert temps, Shôtarô es ben encaterinà amb una cortesana de nom Sode, del port de Tomo, acabà per recomprar-la i la instal.là en una vila d'un poble veí, i allà s'hi passà els jorns sens tornar a casa seva.
Isora se'n sentí d'això i li ho retragué, algunes vegades amb l'excusa de l'enuig dels sogres, i d'altres el blasmà per son cor voluble. Emperò, ell no li'n feia gens de cas, i després s'estava setmanes sens tornar. El pare veient el capteniment fidel d'Isora no ho suportà més, blasmà Shôtarô i el confinà a casa. Isora s'afligí i matí tarda el serví diligent, i envià provisions en secret a aquella Sode, mostrant així tota sa benvolença.
Un jorn, aprofitant que son pare no era a casa, Shôtarô digué a Isora :
Veient ta virtut pura, avui no puc per altrament que penedir-me de ma fallença. Enviaré aquesta dona a son poble i apaivagaré l'enuig del pare. Ella és d'Inamino, a Harima, no té parents i és en una situació deplorable. En sóc afligit i em fa molta pena, si l'abandono segur que esdevindrà una prostituta al moll. Si tanmateix ha d'exercir aquest lamentable ofici, he sentit que a la capital la gent és més compassiva . Penso enviar-la allà i que entri al servei d'alguna persona d'importància. En ma situació actual ella deu estar mancada de tot. Així doncs, qui li procurarà les despeses del viatge, amb què es vestirà? Arranja aquest afer, compadeix-te'n.
Li ho pregà de tot cor.
Isora en fou cofoia.
No t'hi amoïnis més!
I en secret bescanvià roba i atuells per diner, a més amb falsos pretextos demanà diners a sa mare, i ho lliurà a Shôtarô.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -255-


藤原敏行朝臣の、なりひらの朝臣の家なりける女を あひしりてふみつかはせりけることばに、いままうでく、あめのふりけるをなむ見わづ らひ侍るといへりけるをききて、かの女にかはりてよめりける

Fujiwara no Toshiyuki tenia relacions amb una dona que vivia a la residència d'Ariwara no Narihira. Una vegada en Toshiyuki li envià una lletra dient que degut a la pluja tenia problemes per anar a casa seva. Al saber-ho Narihira composà aquest poema en lloc de la dona.

かずかずにおもひおもはずとひがたみ身をしる雨はふりぞまされる

かずかずにーおもいおもわずーといがたみーみをしるあめはーふりぞまされる

Si vostre amor és tan profund o no és no us pregunto, és la pluja que vessa qui sap de mon desfici.

Nota : Poema que també surt a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 107.

Poema no. 705

Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)

Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -254-


かたみこそ今はあたなれこれなくはわするる時もあらましものを

かたみこそーいまはあたなれーこれなくはーわするるときもーあらましものを.

El record que tinc és ara mon enemic, si fos altrament tindria jo el moment per poder oblidar-vos?

Nota : Aquest poema apareix a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 119, amb una petita diferència : かたみこそ今はあだなれこれなくはわするゝ時もあらましものを , tot i que el significat és el mateix.

Poema no. 746

Autor : Anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 35
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【三十五】

堤の中納言内の御使にて大内山に院のみかとおはしますに参り給へり物こゝろほそけにておはしますいと哀なり高き所なれは雲はしもよりいとおほくたちのほるやうにみえけれはかくなん

白雲の九重にたつ峰なれは大内山といふにそ有ける

El conseller de l'Esquerra (74), anà com a emissari imperial al palau de la muntanya on residia l'emperador retirat.
El trobà melangiós i allò l'entristí molt. Com era en un lloc elevat semblava com si els núvols s'alcessin de la vall, llavors féu :

---Car els núvols blancs s'alcen ben encimbellats, pila de nou tels, ben anomenat palau del pic de la muntanya. (75)
- - - - - -
74 - Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877-933). Anomenat “Tsutsumi” pel fet de viure a la vora del riu Kamo, a Kyoto.
75 – Poema no.1267, llibre 19, del Shinchokusenwakashu (新勅撰和歌集).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 34
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三十四】

右京のかみのもとに女
いろそとはおもほえすともこの花は時につけつゝ思ひ出なん

Una dona al veguer de la Dreta de la vila :

---Per cas el color no serà d'abelliment, però que la flor sigui en algun instant la remembrança de mi.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 33
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三十三】

躬恒か院によみてたてまつりける

立よらん木下もなきつたのみは常磐なからに秋そかなしき

Mitsune (72) composà i presentà a l'emperador retirat (73) :

---Aquesta heura que no troba cap arbre on enfilar-se serà verda sempre més, que trista n'és la tardor!!
- - - - - -
72 – Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 898-922).
73 - L'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).

o0o

雨月物語 32
Ugetsu Monogatari
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

庄太夫大に怡び。よくも説せ給ふものかな。此事我家にとり て千とせの計なりといへども。香央は此國の貴族にて。我は氏なき田夫なり。門戸敵すべからねば。おそらくは肯がひ給はじ。媒氏の翁笑をつくりて。大人の謙 り給ふ事甚し。我かならず万歳を諷ふべしと。往て香央に説ば。彼方にもよろこびつゝ。妻なるものにもかたらふに。妻もいさみていふ。我女子既に十七歳にな りぬれば。朝夕によき人がな娶せんものをと。心もおちゐ侍らず。はやく日をえらみて聘礼を納給へと。強にすゝむれば。盟約すでになりて井沢にかへりこと す。即聘礼を厚くとゝのへて送り納れ。よき日をとりて婚儀をもよほしけり。猶幸を神に祈るとて。巫子祝部を召あつめて御湯をたてまつる。そも／＼當社に祈 誓する人は。数の秡物を供へて御湯を奉り。吉祥凶祥を占ふ。巫子祝詞をはり。湯の沸上るにおよびて。吉祥には釜の鳴音牛の吼るが如し。凶きは釜に音なし。 是を吉備津の御釜秡といふ。さるに香央が家の事は。神の祈させ給はぬにや。只秋の虫の叢にすだくばかりの聲もなし。こゝに疑ひをおこして。此祥を妻にかた らふ。妻更に疑はず。御釜の音なかりしは祝部等が身の清からぬにぞあらめ。既に聘礼を納めしうへ。かの赤縄に繋ぎては。仇ある家。異なる域なりとも易べか らずと聞ものを。ことに井沢は弓の本末をもしりたる人の流にて。掟ある家と聞けば。今否むとも承がはじ。ことに佳婿の麗なるをほの聞て。我児も日をかぞへ て待わぶる物を。今のよからぬ言を聞ものならば。不慮なる事をや仕出ん。其とき悔るともかへらじと言を尽して諫むるは。まことに女の意ばへなるべし。香央 も従來ねがふ因みなれば深く疑はず。妻のことばに従て婚儀とゝのひ。両家の親族氏族。鶴の千とせ。亀の万代をうたひことぶきけり。

Shôtarô en fou ben content.

- És una bona proposta. Es pot dir que és un afer per a afermar la família durant mil anys. Els Kasada són de la noblesa d'aquesta contrada, mentre que nosaltres som pagesos sens nom de nissaga. Nostra família no s'hi pot comparar, és probable que no s'hi avinguin.

El vell mitjancer féu un somrís :

- Vostra modèstia és excessiva. Sóc convençut que entonarem cants de celebració.
Anà a veure Kasada i en féu la proposta, la qual li plagué molt. En parlà amb sa muller que digué tota convençuda :
Nostra filla té ja disset anys i encara que vull que es casi amb un home escaient, açò no deixa d'amoïnar-me. Vinga, escollim la data i enviem els regals de prometatge.

Tot es precipità. Es féu el compromís d'immediat i s'envià la resposta als Izawa. Tot seguit, es prepararen els regals, s'escollí un jorn benastruc i es féu la celebració.
Per invocar els déus per a la llur felicitat es convocaren sacerdotesses i bonzes. I es féu l'ofrena de l'aigua calenta. La gent que va al santuari a fer les invocacions fa ofrenes de tota mena i celebra el ritual de l'aigua calenta. Les sacerdotesses fan les pregàries rituals, i quan l'aigua arrenca el bull, si l'auguri és favorable el so de la caldera sembla el mugit d'un bou. Si és negatiu, la caldera no en fa pas cap de so. Açò s'anomena el conjur de “la caldera de Kibitsu”. Així doncs, acceptarien els déus l'afer de la família Kasada?
No hi hagué ni el soroll del brunzir dels insectes a l'herba a la tardor.
Neguitós, Kasada li parlà a la dona de la predicció. Ella no s'hi amoïnà gens :

- Si la caldera no ha fet cap soroll és que segurament les sacerdotesses no s'han purificat adientment. Es diu que una vegada enviat els regals i lligat el cordo vermell res no canviarà, encara que fos una família enemiga o d'un país diferent, particularment els Izawa, car sabem que són d'un llinatge de guerrers. És una família de principis. - Encara que nosaltres ho rebutgéssim ara ells no ho acceptarien pas. La noia ja n'ha sentit parlar de la bella aparença del nuvi, ja compta els jorns i no pot esperar més. Si sabés que allò no ha anat bé podria fer qualque despropòsit . Tot i que ens penedíssim res no canviaria.

Una tirallonga de mots per a reprendre és ben cert del caràcter de la dona. Com era una relació que des d'un bon començament Kasada havia desitjat no n'era massa amoïnat, acceptà el parer de la dona i prepararen el casament. Parents i amics d'ambdues famílies els felicitaren i cantaren els “Mil anys de la grua” i “L'eternitat de la tortuga” (181).
- - - - - -

181 – Tsuru (鶴): Grua. Kame (亀) : Tortuga. Dos símbols de longevitat en la cultura japonesa.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -253-


あふまでのかたみも我はなにせむに見ても心のなぐさまなくに

あうまでのーかたみもわれはーなにせむにーみてもこころのーなぐさまなくに

Què en faré jo del record com penyora fins retrobar-te, encara que me'l miri no em donarà consol?

Poema no. 744

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -252-


くもり日の影としなれる我なればめにこそ見えね身をばはなれず

くもりびのーかげとしなれるーわれなればーめにこそみえねーみをばはなれず

He esdevingut ombra sota el dia tot ple de boira i encara sens veure'm jo no sóc pas lluny de tu.

Poema no. 728

Autor : Shimotsuke no Omune (しもつけのをむね, ? - ¿)

No hi ha dades de la seva vida.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 32
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【三十二】

亭子のみかとにうきやうのかみの読て奉りたりける
哀てふ人も有へく武蔵のゝ草とたにこそおふへかりけれ
又
時雨のみふる山里の木の下はをる人からやもり過ぬらん
とありけれはかへり見給はぬ心はへなりけりみかと御らんしてなに事そこれを心えぬとてそうつの君になん見せ給けるときゝしかはかひなくなむありしとかたり給ひける

A l'emperador del Teiji-In del veguer de la Dreta de la vila :

---Puix que hi ha gent que es commou amb l'herba que a Musashi tanta creix a la plana tan de bo jo en neixés. (71)

I encara :

---Sota els arbres del poble de muntanya vessa el ruixat, qui ha trencat les branques perquè segueixi vessant? 

Això féu, planyent-se de que no comptava amb el benifet de l'emperador. Quan sentí que l'emperador després de mostrar els versos al preceptor de monjos havia dit :

- Què vol dir això? No ho entenc.

Llavors ell comprengué que havia estat endebades.
- - - - - -

71 - Poema no. 848, llibre 13, del Shokugosenshû (続後撰集). Tot i que es diu que va ser composat per Gen no Myôbu i presentat a l'emperador Uda això no és clar. En altres edicions hi ha algunes variacions en els versos.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 31
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【三十一】

おなし右京のかみ監の命婦に
よそなから思ひしよりも夏のよの見はてぬ夢そはかなかりける

Del mateix veguer de la Dreta de la vila a Gen no Myôbu :

---Que n'és de llunyà el temps del nostre amor, com de vesprada fugisser somni d'estiu més que no em pensava. (70)

- - - - - -

70 – Poema no. 171, llibre 4, del Gozenwakashû (後撰和歌集).

o0o

 YAMATO MONOGATARI (大和物語) 30
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【三十】

故右京のかみ宗于の君なりいつへきほとに我身のえなりいてぬ事と思ひ給ひける比ほひ亭子の御かとに紀伊国より石つきたるみるをなん奉りたりけるを題にて人々歌よみけるに右京のかみ
沖つ風ふけゐの浦にたつなみのなこりにさへや我はしつまん

El difunt Muneyuki (68), veguer de la Dreta de la vila, havia pensat que era el moment d'haver una promoció, emperò, ara ja no ho creia pas, i llavors presentà a l'emperador del Teiji-In unes algues enganxades a una pedra rebuda de la contrada de Ki, i com la gent feia versos sobre aquest tema, el veguer de la Dreta de la vila féu :

---I en la maror de les altes onades que el vent del mar fa al golf de Fukei haig d'ésser jo engolit? (69)
- - - - - -
68 – Minamoto no Muneyuki (源宗于, ?-939).
69 – Poema no. 1448, llibre14, del Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集).

o0o

雨月物語 31
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

吉備津の釜

妬婦の養ひがたきも。老ての後其功を知ると。咨これ何人の語ぞや。害ひの甚しからぬも商工を妨げ物を破りて。垣の隣の口をふせぎがたく。害ひの大な るにおよびては。家を失ひ國をほろぼして。天が下に笑を傳ふ。いにしへより此毒にあたる人幾許といふ事をしらず。死て蟒となり。或は霹靂を震ふて怨を報ふ 類は。其肉を醢にするとも飽べからず。さるためしは希なり。夫のおのれをよく脩めて教へなば。此患おのづから避べきものを。只かりそめなる徒ことに。女の 慳しき性を募らしめて。其身の憂をもとむるにぞありける。禽を制するは気にあり。婦を制するは其夫の雄ゝしきにありといふは。現にさることぞかし。吉備の 國賀夜郡庭妹の郷に。井沢庄太夫といふものあり。祖父は播磨の赤松に仕へしが。去ぬる嘉吉元年の乱に。かの館を去てこゝに來り。庄太夫にいたるまで三代を 經て。春耕し。秋收めて。家豊にくらしけり。一子正太郎なるもの農業を厭ふあまりに。酒に乱れ色に酖りて。父が掟を守らず。父母これを嘆きて 私 にはかるは。あはれ良人の女子のかほよきを娶りてあはせなば。渠が身もおのづから脩まりなんとて。あまねく國中をもとむるに。幸に媒氏ありていふ。吉備津 の神主香央造酒が女子は。うまれだち秀麗にて。父母にもよく仕へ。かつ歌をよみ。箏に工みなり。従來かの家は吉備の鴨別が裔にて家系も正しければ。君が家 に因み給ふは果吉祥なるべし。此事の就んは老が願ふ所なり。大人の御心いかにおぼさんやといふ

LA CALDERA DE KIBITSU
“Difícil és de viure amb una dona gelosa, emperò, després, a la vellesa, se'n reconeixen els mèrits”.
Ah! De qui són aquests mots? Encara que el mal no sigui desmesurat, és un inconvenient per als afers i la ruïna dels béns. És difícil d'evitar la maldiença dels veïns més propers, i quan el mal arriba a grans proporcions, és la destrucció de la família, la ruïna del país, la riota de l'imperi. D'aquells que des d'antany n'han patit el verí no se'n sap el nombre. Quan una dona gelosa mora esdevé una serp o per fer retrunyir el tro, és la forma de sa revenja, tot i que posessin sa carn en salmorra no n'hi hauria pas prou!
Rars són aitals exemples. Si el marit mostra bon capteniment s'estalviarà així el neguit, emperò, si és vel.leidós, tot i poc, incitarà la naturalesa perversa de la dona, ell mateix serà el causant de son penar! Es diu que “Per a dominar un ocell cal caràcter, per a dominar una dona cal la fermesa del marit”, i això és ben cert.
Al poble de Niise, a la contrada d'Ebi, districte de Kaya, hi havia un home de nom Izawa Shôtarô. Son avi havia servit els Akamatsu de Harima, emperò, durant els disturbis del primer any de Kakitsu (179), deixà la mansió i vingué ací. Durant tres generacions, fins a Shôtarô, es llaurà per primavera, es recollí a la tardor, i la família visqué en l'abundor.
Shôtarô, fill únic, detestava la feina de pagès, era bevedor i luxuriós, i no observava els preceptes de son progenitor. Els pares se'n planyien i acordaren en secret :
- Segurament, si el caséssim amb una noia bonica i de bona família, tot es redreçaria de mena.
Així doncs, cercaren per tota la contrada, i per sort un mitjancer els digué :
- La filla de Kasada Miki,, sacerdot de Kibitsu, és de gentil caràcter, atén molt bé els pares, fa versos i és destre amb el “koto” (180). Són descendents de Kibi no Kamowake, de bon llinatge. Una unió amb vostra família gaudiria dels millors auguris. Desitjo que aquest afer sigui reeixit. Què en penseu vós, senyor, d'això?
- - - - - -
179 – Kakitsu (嘉吉) : any 1441.
180 – Koto (箏 / 琴) : una mena de llaüt horitzontal.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -251-


千千の色にうつろふらめどしらなくに心し秋のもみぢならねば

ちじのいろにーうつろうらめどーしらなくにーこころしあきのーもみじならねば

Milers i milers són els colors que semblen canviar ton cor. No sé però que sigui com fulles a la tardor.

Poema no. 726

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -250-


おもふよりいかにせよとか秋風になびくあさぢの色ことになる

おもうよりーいかにせよとかーあきかぜにーなびくあさじのーいろことになる

Què més puc fer jo fora ja d'estimar-te? El jonc tot vinclat ja pel vent de la tardor esmorteix tot son color.

Poema no. 725

Autor : Anònim.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 29
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十九】

故式部卿宮に三條の右のおとゝこと上達部なとるいして参り給て碁うち御あそひなとし給ひて夜ふけぬれはこれかれゑひてものかたりしかつけものなとせらる女郎花をかさし給ふて右のおとゝ
をみなへし折手にかゝる白露は昔のけふにあらぬ涙か
となん有けること人々のおほかれとよからぬはわすれにけり

El ministre de la Dreta (65) anà al palau del difunt príncep cap de Cerimònies amb altres oficials de la cort, jugaren al Go i s'entretingueren. La nit avançà, tots eren ben beguts, s'explicaren històries i es feren regals entre ells. Posant-se una “ominaeshi” (66) als cabells el ministre de la Dreta féu :
---Blanca rosada a la mà que ha collit l'ominaeshi, són potser les llàgrimes per qui avui no hi és. (67)
Altres en feren molts de versos, emperò, no pas bons i són en l'oblit.
- - - - - -
65 – Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932).
66 – Ominaeshi (おみなえし/女郎花) : Patrinia scabiosadefolia.
67 – Poema no. 243 del Shinchokusenwakashu (新勅撰和歌集).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 28

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十八】

おなし人かのちゝの兵衛佐うせにける年の秋家にこれかれあつまりてよひよりさけのみなとすいますからぬことのあはれなる事をまらうともあるしもこひけり朝ほらけに霧たちわたれりけりまらうと
朝霧の中にきみます物ならははるゝまに／＼嬉しからまし
といひけりかいせう返し
ことならは晴すもあらなん秋霧の紛れにみえぬ君と思はん
まらうとは貫之友則なとになん有ける

La tardor d'aquell any traspassà el capità assistent de la Guàrdia de palau, el pare de l'home esmentat abans. Molta gent s'aplegà a la casa i cap al vespre begueren sake. Afligits per aquell que ja no hi era, família i hostes se'n planyíren. A l'alba la boirina ho colgava tot i un dels hostes digué:

---Si en la boira d'aquesta matinada encara fóssiu, quin gaudi jo hauria fins que fos escampada.

I de Kaisen la resposta :

---Si fos possible no la vull escampada, boira de tardor, pensaré que no el veig perquè ella l'amaga.
Entre els hostes hi havia Tsurayuki (63) i Tomonori (64).
- - - - - -
63 – Ki no Tsurayuki (紀貫之, 868-946).
64 – Ki no Tomonori (紀友則, ?-?).
o0o

雨月物語 30
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

淡路と聞 えし人にはかに色を違へて。はや修羅の時にや。阿修羅ども御迎ひに來ると聞え侍る。立せ給へといへば。一座の人々忽面に血を潅ぎし如く。いざ石田増田が徒 に今夜も泡吹せんと勇み立躁ぐ。秀次木村に向はせ給ひ。よしなき奴に我姿を見せつるぞ。他二人も修羅につれ來れと課せある。老臣の人々かけ隔たりて聲をそ ろへ。いまだ命つきざる者なり。例の悪業なさせ給ひそといふ詞も。人々の形も。遠く雲井に行がごとし。親子は気絶てしばしがうち死入けるが。しのゝめの明 ゆく空に。ふる露の冷やかなるに生出しかど。いまだ明きらぬ恐ろしさに。大師の御名をせはしく唱へつゝ。漸日出ると見て。いそぎ山をくだり。京にかへりて 薬鍼の保養をなしける。一日夢然三条の橋を過る時。悪ぎやく塚の事思ひ出るより。かの寺眺られて白昼ながら物凄しくありけると。京人にかたりしを。そが まゝにしるしぬ.


Al dit Awaji li canvià el color de la cara de sobte.
Potser ja és l'hora dels Asura (174). Sento que vénen a trobar-nos. Tothom dret!
Sentint això semblà com si un núvol de sang s'hagués escampat en un instant sobre els rostres dels reunits.Vinga! Aquesta nit esbandiren els Ishida (175) i els Masuda (176) com l'escuma!
Cridaren tots enardits. Hidetsugu es tomà cap a Kimura :
Ens hem deixat veure per aquests bergants! Porteu els dos als Asura!
Els vells vassalls hi discreparen i protestaren a l'uníson :
--No és encara l'hora de llur destí. Prou de vostra malvestat habitual! (177).
I aquests mots i llurs formes semblaren desaparèixer ben lluny entre els núvols.
Pare i fill eren esvanits com si fossin morts. La llum de l'alba il.luminà el firmament i la frescor de la rosada els revifà, emperò, com encara no feia claror restaren temorencs i invocaren apressadament el nom del Gran Mestre, i quan veieren alçar-se el sol s'afanyaren a baixar de la muntanya.
De tornada a la capital es tractaren amb medecines i acupuntura i es recuperaren.
Un jorn que Muzen creuava el pont de la Tercera Avinguda li vingué al pensament la Tomba dels Malvats (177) i esguardà el temple.
Inclús a la llum del sol fa feredat!
Explicà aquesta història a la gent de la capital, i així la he escrit.
- - - - - -
174 – Asura (阿修羅). Paraula d'origen sànscrit. En la doctrina budista representa el rang més baix dintre de la jerarquia dels déus. Éssers que portats per la seva obsessiva ambició pel poder van acabar sent considerats demoníacs.
175 – Ishida Mitsunari (石田 三成, 1560-1600). Vassall de Toyotomi Hideyoshi (豊臣 秀吉, 1536-1537) i un dels seus homes de confiança. Després de la mort de Hideyoshi va donar el seu suport a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616) i en perdre en la batalla de Sekigahara (關ヶ原の戰ひ) l'any 1600 va ser capturat i executat.
176 – Masuda Nagamori (増田長盛, 1546-1615). Vassall i un dels homes de confiança de Toyotomi Hideyoshi (豊臣 秀吉, 1536-1537). També va lluitar a la batalla de Sekigahara (關ヶ原の戰ひ) l'any 1600, però només va perdre part de les seves terres i dominis. Va ser, però, derrotat durant el setge d'Osaka de l'any 1615 i es va suïcidar.
177 - Toyotomi Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595) era també tristament conegut per la seva crueltat.
178 – Akugyakuzuka (悪ぎやく塚), monument funerari de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595) i la gent del seu seguici que van ser executades després de la seva mort.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -249-


わすれなむ我をうらむな郭公人の秋にはあはむともせず

わすれなむーわれをうらむなーほととぎすーひとのあきにはーあわむともせず

Et tindré oblit, no tinguis rancúnia, tampoc el cucut no en vol saber res més de la tardor dels humans.

Poema no. 719

Autor :Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -248-


寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia amb el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

思ふてふ事のはのみや秋をへて色もかはらぬ物にはあるらむ

おもうちょうーことのはのみやーあきをへてーいろもかわらぬーものにはあるらむ

Les fulles del mot “t'estimo” són les soles que potser no són d'altra coloració quan passa ja la tardor.

Poema no. 688

Autor : Anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 27
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【二十七】

かいせうといふ人法師になりて山にすむあいたにあらはひなとする人のなかりけれはおやのもとにきぬをなんあらひにをこせたりけるをいかなるおりにか有けんむつかりておやはらからのいふこともきかて法師になりぬる人はかくうるさきこといふものかといひけれはよみてやりける
今は我いつちゆかまし山にても世の憂ことはなをも絶ぬか

Quan un home de nom Kaisen (61) que s'havia fet monjo vivia a la muntanya no tenia ningú que li fes la bugada enviava la roba a ses pares perquè la hi restessin. En una certa ocasió, els pares s'enutjaren :
- Algú que sens consultar res amb els pares s'ha fet monjo, ens ha d'amoïnar d'aquesta manera?.
Llavors, ell composà ;
---En aquests moments on podria jo anar si ací al cim les fretures d'aquest món encara les haig d'haver? (62)
- - - - - -

61 – El text original posa “Kaisô” (かいそう), però es tracta de “Kaisen” (戒仙, ¿-?), que te diversos poemes en el Gozenwakashû (後撰和歌集). En aquell temps “う” també s'utilitzava per a “ん”.
62 – Potser Inspirat en el poema no. 956, llibre 18, del Kokinshû (古今集), d'Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒, 859–925) :
山のほうしのもとへつかはしける
世をすてて山にいる人山にても猶うき時はいづちゆくらむ
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 26　

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十六】

桂のみこいとみそかにあふましき人にあひ給ひたりけりおとこのもとに読てをこせ給へりける
それをたに思ふ事とて我宿をみきとないひそ人のきかくに
となん有ける

La princesa de Katsura es veia molt en secret amb un home que no hauria de veure pas. Un jorn, composà i envià a casa de l'home :

---Per poc que sigui vostre pensada de mi us prego no dir que la meva llar heu vist, se us podria sentir. (60)

- - - - - -

60 - Poema no, 811, llibre 14, del Kokinshû (古今集), d'autor anònim :
それをだに思ふ事とてわがやどを見きとないひそ人のきかくに.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 25

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十五】

ひえの山に念かくといふほうしの山こもりにて有けるにしとくにてまし／＼ける大とくのはやうしにけるかむろに松の木のかれたるをみて
主もなき宿のかれたる松みれは千世過にけるこゝちこそすれ
とよみたりけれはかのむろにとまりける弟子ともあはれかりけり此念覚はとしこかせうとなりけり

A la muntanya de Hiei un monjo de nom Nengaku hi feia una estada de retir. Un jorn, tot veient un pi assecat prop del lloc on havia traspassat feia poc un monjo de gran virtut :

---Al lloc sens amo quan marcit i assecat veig l'arbre del pi mon cor té el sentiment de que mil anys són passats.

Això composà, i els deixebles que eren al lloc en foren commosos. Aquest Nengaku era el germà gran de Toshiko.

o0o

雨月物語 29

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

御 堂のうしろの方に仏法／＼と啼音ちかく聞ゆるに。貴人杯をあげ給ひて。例の鳥絶て鳴ざりしに。今夜の酒宴に栄あるぞ。紹巴いかにと課せ給ふ。法師かしこま りて。某が短句公にも御耳すゝびましまさん。こゝに旅人の通夜しけるが。今の夜の俳諧風をまうして侍る。公にはめづらしくおはさんに召て聞せ給へといふ。 それ召せと課せらるゝに。若きさむらひ夢然が方へむかひ。召給ふぞちかうまゐれと云。夢現ともわかで。おそろしさのまゝに御まのあたりへはひ出る。法師夢 然にむかひ。前によみつる詞を公に申上げよといふ。夢然恐る／＼。何をか申つる更に覚え侍らず。只赦し給はれと云。法師かさねて。秘密の山とは申さゞる や。殿下の問せ給ふ。いそぎ申上よといふ。夢然いよ／＼恐れて。殿下と課せ出され侍るは誰にてわたらせ給ひ。かゝる深山に夜宴をもよほし給ふや。更にいぶ かしき事に侍といふ。法師答へて。殿下と申奉るは関白秀次公にてわたらせ給ふ。人々は木村常陸介。雀部淡路。白江備後。熊谷大膳。粟野杢。日比野下野。山 口少雲。丸毛不心。隆西入道。山本主殿。山田三十郎。不破万作。かく云は紹巴法橋なり汝等不思議の御目見えつかまつりたるは。前のことばいそぎ申上げよと いふ。頭に髪あらばふとるべきばかりに凄しく肝魂も虚にかへるこゝちして。振ふ／＼。頭陀嚢より清き紙取出て。筆もしどろに書つけてさし出すを。主殿取て たかく吟じ上る
鳥の音も秘密の山の茂みかな
貴人聞せ給ひて。口がしこくもつかまつりしな。誰此末句をまうせとのたまふに。山田三十郎座をすゝみて。某つかうまつらんとて。しばしうちかたふきてかくなん
芥子たき明すみじか夜の牀
いかゞあるべきと紹巴に見する。よろしくまうされたりと公の前に出すを見給ひて。片羽にもあらぬはと興じ給ひて。又杯を揚てめぐらし給ふ。

Des del darrera del santuari es sentí proper el crit de “Buppan! Buppan!” i el noble alçà la copa i digué :
Feia temps que el sòlit ocell no cantava. És esplèndid que ho faci en el banquet d'aquesta nit! I bé, Jôha!
Jôha digué amb respecte :
Els versos de vostre servidor seran arcaics a vos orelles, Senyoria. Un viatger que és ací aquesta nit fa versos en l'estil d'avui. Pot ésser una novetat per a sa Senyoria. Podríeu convocar-lo i escoltar-lo.
Crideu-lo!
Ordena el noble.
Un jove samurai es tombà cap a on era Muzen.
Se us demana. Apropeu-vos!
Muzen sens saber si era somni o realitat, espantat com era, sortí i aparegué davant del noble. El monjo es tombà i li digué :
El poema que heu fet abans, reciteu-lo a sa Senyoria.
Muzen amb temor reverencial digué :
No sé què dir-vos, ho he oblidat completament! Us prego que em perdoneu!
El monjo hi tornà :
No parlaves de la muntanya de l'arcà? Sa Senyoria us ho demana. Reciteu-lo-hi immediatament!
Muzen cada cop més espantat digué :
Aquest que anomeneu sa Senyoria, qui és per fer un banquet de nit en les profunditats d'una muntanya semblant? Això és ben insòlit!
El monjo contestà :
Qui respectuosament anomenem és el “Kanpaku” príncep Hidetsugu (170), els altres són : Kamura Hitachi-no-suke, Sasabe Awaji, Shirae Bingo, Kumagae Daizen, Awano Moku, Hibino Shimotsuke, Yamaguchi Shôun, Marumo Fushin, el monjo Ryôsai, Yamamoto Tonomo, Yamada Sanjurô, Fusa Mansaku, i qui us parla, el monjo Jôhan. Se us ha concedit una audiència excepcional. Reciteu d'immediat les paraules d'abans!
Si Muzen hagués tingut cabells se li haurien posat de punta, esgarrifat, amb la sensació de que tota l'essència vital se li anava cap al cel. No parant de tremolar tragué de sa bossa de pelegrí un full de paper en blanc, escriví de manera embrollada amb el pinzell i li'n presentà. Tonomo el prengué i recità amb veu forta :
---El so de l'ocell, també el mont de l'arcà, verd exuberant!
El noble l'escoltà i digué :
Força ben fet! Que algú li posi la cloenda!
Yamada Sanjurô s'avançà :
Vostre servidor ho farà!
Abaixà el cap una estona i féu així :
---Cremant roselles passo la curta nit a l'altar. (172) (173).
Què us sembla?
I li ho ensenyà a Jôhan.
- Ben expressat.
I el donà al noble que el mirà i mostrà son interès.
Gens matusser.
S'alçaren les copes altra vegada i es feren passar.
- - - - - -
170 - Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Kanpaku (関白) : títol atorgat als regents durant la minoria d'edat d'un emperador.
171 – Tots aquests personatges eren vassalls de Hidetsugu i quan aquest va d'haver de suïcidar-se acusat d'atemptar contra l'imperi molts van ser executats i altres es van suïcidar.
172 – Les roselles eren emprades en els rituals de purificació del budisme esotèric.
173 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 53 : Tenarai (手習).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 24

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十四】

先帝の御時に右大臣殿の女御うへの御つほねにまうのほり給てさふらひ給けりおはしましやするとしたまち給ひけるにおはしまさゝりけれは
日くらしに君まつ山の時鳥とはぬ時にそ声もおしまぬ
となん聞えけり

En temps de l'emperador precedent (56), la filla del ministre de la Dreta (57) pujà a un dels apartaments imperials (58) i esperà desficiosa l'arribada de l'emperador, i com no s'hi presentà li féu :

---El jorn expectant la presència de vós a la pineda són del cucut oblidat de dolor les llàgrimes. (59)
- - - - - -

56 - Era l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
57 – Era Yoshiko (能子, ¿-?), filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932).
58 – Ue no Gotsubome (うへの御つほね), una petita cambra del Seiryoden, apartaments de la cort, un dels pavellons del recinte del palau imperial.
59 – Clàssic joc de paraules entre “matsu” (松) : pi, i el verb “matsu” (待) : esperar.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 23

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十三】

陽成院の二のみこ俊蔭の中将のむすめに年比すみ給けるを女五のみこをえ奉り給て後さらにとひ給はさりけれはいまはおはしま すましきなめりと思ひたえていとあはれにてゐたまへりけるにいと久しくありて思かけぬほとにおはしましたりけれはえものも聞えてにけてとのうちにいりにけ りかへり給てみこあしたになとか年ころの事も申さむとてまうて来りしにかくれ給ひにしと有けれはことははなくてかくなん
せかなくにたえと絶にし山水の誰しのへとか声をきかせん

El príncep segon (52), fill de l'emperador Yôzei, havia tingut relacions durant uns anys amb la filla del comandant Nochikage (53), i després d'haver la cinquena princesa (54), i quan ja no l'atengué més, ella pensà que ara hi devia renunciar i se n'afligí molt. Passà força temps, i quan ell s'hi presentà sobtadament, ella no volgué veure'l ni parlar-ne i s'amagà rere una porta. El príncep se'n tornà i l'endemà li envià : Per què quan venia a parlar-vos de tot allò que ha passat aquest temps us heu amagat?.
Ella no li contestà per lletra sinò amb aquest poema :

---Quan sens aturall l'aigua de la muntanya ja no s'escola qui es recorda d'algú per què ha de respondre? (55)

- - - - - -
52 – Príncep Motohira (元平親王, ?-958), fill de l'emperador Yôzei (陽成天皇, 868-949).
53 – Fujiwara no Nochikage (藤原後蔭, ?-921).
54 – Era la princesa Yoriko (依孑, 895-936), cinquena filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
55 – Poema del llibre 15 del Shokugozenwakashû (続後撰和歌集).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -247-


山しなのおとはの山のおとにだに人のしるべくわがこひめかも

やましののーおとわのやまのーおとにだにーひとのしるべくーわがこいめかも

El mont d'Otowa s'alça a Yamashina, no faré brogit perquè ningú sàpiga res de l'amor que et tinc.


この哥、ある人、あふみのうねめのとなむ申す

Diuen que aquest poema va ser compost per una dona d'Ômi que era de servei a la cort.

Joc de paraules:

おと (音) : soroll, remor, rumor, brogit....
おとは (音羽) : topònim que incorpora el mateix caràcter. El nom de la muntanya es pot doncs traduir per “so d'ales/alat”.

Poema no. 664

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -246-


限なき思ひのままによるもこむゆめぢをさへに人はとがめじ

かぎりなきーおもいのままにーよるもこむーゆめじをさえにーひとはとがめじ

No puc llevar-te d'aquesta ma pensada, vine al vespre pels viaranys del somni no ens blasmarà ningú.

Poema no. 657

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

雨月物語 28
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

呼つぐやうなりしが。我跪ま りし背の方より。大なる法師の。面うちひらめきて。目鼻あざやかなる人の。僧衣かいつくろひて座の末にまゐれり。貴人古語かれこれ問弁へ給ふに。詳に答へ たてまつるを。いと／＼感させ給ふて。他に録とらせよとの給ふ。一人の武士かの法師に問ていふ。此山は大徳の啓き給ふて。土石草木も霊なきはあらずと聞。 さるに玉川の流には毒あり。人飲時は斃るが故に。大師のよませ給ふ哥とて
わすれても汲やしつらん旅人の高野の奥の玉川の水
といふことを聞傳へたり。大徳のさすがに。此毒ある流をばなど涸ては果し給はぬや。いぶかしき事を足下にはいかに弁へ給う。法師笑をふくみていふ は。此哥は風雅集に撰み入給ふ。其端詞に。高野の奥の院へまゐる道に。玉川といふ河の水上に毒虫おほかりけれは。此流を飲まじきよしをしめしおきて後よみ 侍りけるとことわらせ給へば。足下のおぼえ給ふ如くなり。されど今の御疑ひ僻事ならぬは。大師は神通自在にして隠神を役して道なきをらひらき。巖を鐫には 土を穿よりも易く。大蛇を禁しめ。化鳥を奉仕しめ給ふ事。天が下の人の仰ぎたてまつる功なるを思ふには。此哥の端の詞ぞまことしからね。もとより此玉河て ふ川は國／＼にありて。いづれをよめる歌も其流もきよきを誉しなるを思へば。こゝの玉川も毒ある流にはあらで。哥の意も。かばかり名に負河の此山にある を。こゝに詣づる人は忘る／＼も。流れの清きに愛て手に掬びつらんとよませ給ふにやあらんを。後の人の毒ありといふ狂言より。此端詞はつくりなせしものか とも思はるゝなり。又深く疑ふときには。此歌の調今の京の初の口風にもあらず。おほよそ此國の古語に。玉蘰玉簾珠衣の類は。形をほめ清きを賞る語なるか ら。清水をも玉水玉の井玉河ともほむるなり。毒ある流れをなど玉てふ語は冠らしめん。強に佛をたふとむ人の。歌の意に細妙からぬは。これほどの訛は幾らを もしいづるなり。足下は歌よむ人にもおはせで。此歌の意異しみ給ふは用意ある事こそと篤く感にける。貴人をはじめ人々も此ことわりを頻りに感させ給ふ。

La crida semblà escampar-se i des del darrera on eren asseguts un monjo de bona grandària, cara ample i faccions ben marcades aparegué arranjant-se l'hàbit, i anà al davant de tot.
El noble li preguntà diverses coses sobre la literatura antiga i el monjo donà respostes acurades que li plagueren molt.
Que se'l gratifiqui!
Un dels guerrers preguntà al monjo :
Es diu que aquesta muntanya fou desbrossada pel Gran Virtuós (167), i que cap pedra ni cap planta és sens ànima. Això no obstant, hi ha verí al corrent del riu Tama. Perquè la gent que hi bevia moria hi ha un poema del Gran Mestre que fa :

---Si fos tot oblit, segur que la prendria el viatjador al cor de l'alta plana l'aigua del Tamagawa.

Això he sentit dir. Per què, com s'hauria d'esperar del Gran Virtuós, no ressecà pas aquest corrent emmetzinat? Com enteneu-vos això tan estrany?
El monjo digué amb un somrís :
Aquest poema fou escollit i inclòs al Fûgashû (168). En la introducció es diu “El camí que mena al santuari, al cor de Kôya, una munió d'insectes verinosos cobreix l'aigua del riu de nom Tama i havent avisat que no s'hauria de beure d'aquest corrent composà els versos”, així és interpretat i com vós el recordeu. Nogensmenys, aquest dubte no és pas desassenyat car el Gran Mestre tenia a sa disposició forces divines, i emprant deïtats invisibles obrí camins on no n'hi havia, gravà roques més fàcilment que es cava la terra, condemnà les grans serps, i quan s'hi pensa en ses mèrits que li han valgut el respecte de tothom sota el cel, llavors, la introducció a aquest poema no pot pas ésser veritat. Des d'antany en diverses contrades hi ha rius amb el nom de Tama. I si pensem que els poemes fets sobre alguns d'ells lloen la puresa de l'aigua, aquesta del Tamagawa no és pas emmetzinada. A més, el sentit del poema és que també en aquesta muntanya hi ha un riu de tanta anomenada, i encara que la gent que ve ací en pelegrinatge ho hagi oblidat, lloant la puresa de l'aigua la prendria en llurs mans. Es pot suposar que és sobre la fal.làcia del verí d'algú posterior que es fonamentà aquesta introducció. A més, aprofundint en aquest dubte, el to d'aquest poema no és en l'estil poètic de la primera època de la capital. En general, en la llengua antiga del nostre país, hi ha diverses expressions com “Tamakazura”, “Tamadare” i “Tamagina”, mots per enaltir la bellesa i la puresa. Per enaltir també l'aigua pura hi ha “Tamamizu”, “Tama-no-i” i “Tamagawa” (169). Per què s'hauria de posar el nom de “Tama” a un corrent emmetzinat? Un devot de Buda, no copsant particularment l'esperit de la poesia, pot arribar a fer reiterades errades d'aquesta faisó! Vós que no féu versos, heu trobat estrany el sentit del poema perquè sou certament perspicaç.
I el felicità cordialment. Hom, començant pel noble, lloà molt aquesta explicació.
- - - - - -
167 - Daitoku (大徳) : Kôbô-Daishi (弘法大師 , 774-835), també conegut amb el nom de Kûkai (空海).
168 – Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col·lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès. Té 20 llibres i 2210 poemes. Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.
169 – Tama-kazura (玉蘰).
玉 : joia, i per analogia “pur, brillant, esplèndid, etc).
蘰 : Meravella, planta enfiladissa molt fibrosa que s'emprava per fer collarets, etc.
Tamadare (玉簾 ). 簾 : Cortina, persiana.
Tamaginu (珠衣). 衣 : roba de seda.
Tamamizu (玉水). 水 : Aigua.
Tama-no-i (玉の井).井 : Pou.
Tamagawa (玉河). 河 : Riu, corrent d'aigua.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 22
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十二】

良少将たちの緒にすへきかはをもとめけれは監命婦なんわかもとにありといひて久しくいたささりけれは

あた人のたのめわたりしそめかはの色の深さをみてやゝみなん

といへりけれは監命婦めてくつかへりてもとめてやりけり
 
Quan Ryô, el capità, cercava cuir per al fermall de l'espasa, Gen no Myôbu li digué que ella n'havia, emperò, com el temps passava i no li ho enviava :

---Era refiat d'una persona vana i del cuir tintat tonalitat pregona no la contemplaré pas. (50) (51)

Això digué, i Gen no Myôbu, esbalaïda, ho cercà i li envià.

- - - - - -
50 – Somekawa (そめかわ) és també el nom d'un riu, la qual cosa lliga amb “fukasa” (深さ/ふかさ) : profund, pregon.
51 – Poema atribuït erròniament a Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890) segons el Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 16.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 21
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【二十一】

良少将兵衛佐なりける比監の命婦になむすみける女のもとより

かしは木のもりのした草老ぬとも身をいたつらになさすもあらなん

返し

柏木の杜の下草老のよにかゝる思ひはあらしとそおもふ

となんいひける

Quan Ryô (48) era assistent de capità de la Divisió de la Guàrdia de palau visitava Gen no Myôbu, i un jorn rebé de sa residència :

---Ni envellida com l'herba del sotabosc a la roureda us prego de no fer-me menysteniment per això.

I la resposta :

---Tot i que passi temps l'herba del sotabosc a la roureda no li haig de tenir pas distant de ma pensada. (49)

- - - - - -
48 - Yoshimine no Yoshikata (良岑義方, 915-957).
49 - Aquests dos poemes són al Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 12. El primer és de Gen no Myôbu (源の命婦, ¿-?), però el segon, atribuït al monjo Henjô (遍昭), de laic Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890), no és correcte; en altres antologies els versos són atribuïts a Yoshimine no Nakatsura (良岑仲連, ¿-?).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -245-


うつつにはさもこそあらめ夢にさへ人めをもると見るがわびしさ

うつつにはーさもこそあらめーゆめにさえーひとめをもるとーみるがわびしさ

En realitat sé que ha d'ésser així, mes quina pena que inclús en el somni t'amaguis als ulls d'altri!

Nota : La versió digital de la UVA (Universitat de Virginia – Text Iniciative) té よく. N'he consultat d'altres i もる és la correcta.

Poema no. 656

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -244-


玉匣あけば君がなたちぬべみ夜ふかくこしを人見けむかも

たまくしげーあけばきみがなーたちぬべみーよふかくこしをーひとみけむかも

Si l'alba s'obre com un valuós cofre la gent parlarà per això surto de nit per la pena d'ésser vist.

Poema no. 642

Autor : Anònim.

o0o

雨月物語 27
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

旅硯とり出て御燈の光に書つけ。今一聲もかなと耳を倚るに。思ひがけずも遠く寺院の方より。前を追ふ聲の厳敷聞えて。やゝ近づき來たり。何人の夜深 て詣給ふやと。異しくも恐しく。親子顔を見あはせて息をつめ。そなたをのみまもり居るに。はや前駆の若侍橋板をあらゝかに踏てこゝに來る。おどろきて堂の 右に潜みかくるゝを。武士はやく見つけて。何者なるぞ。殿下のわたらせ給ふ。疾下りよといふに。あはたゝしく簀子をくだり。土に俯して跪まる。程なく多く の足音聞ゆる中に。沓音高く響て。烏帽子直衣めしたる貴人堂に上り給へば。従者の武士四五人ばかり左右に座をまうく。かの貴人人々に向ひて。誰／＼はなど 來らざると課せらるゝに。やがてぞ参りつらめと奏す。又一群の足音して。威儀ある武士。頭まろけたる入道等うち交りて。禮たてまつりて堂に昇る。貴人只今 來りし武士にむかひて。常陸は何とておそく参りたるぞとあれば。かの武士いふ。白江熊谷の両士。公に大御酒すゝめたてまつるとて実やかなるに。臣も鮮き物 一種調じまいらせんため。御従に後れたてまつりぬと奏す。はやくさかなをつらねてすゝめまいらすれば。万作酌まゐれとぞ課せらる。恐まりて。美相の若士膝 行よりて瓶子を捧ぐ。かなたこなたに杯をめぐらしていと興ありげなり。貴人又日はく。絶て紹巴が説話を聞ず。召せとの給ふに。

Tragué l'adreç d'escriure i el copià a la claror de les llanternes del santuari. Parà l'orella esperant tornar a sentir el cant de l'ocell, emperò, inesperadament, de lluny, de la banda dels temples, sentiren unes veus imperioses cridant que es deixés el camí lliure, que s'apropaven mica en mica. Qui visitaria el santuari tan tard a la nit? Intrigats i torbats pare i fill miraren sens gosar ni respirar i sotjaren d'on vivien les veus. Un jove capdavanter marxant amb estrèpit pel pont arribà al lloc. Temorencs, amagats a la dreta del santuari, foren ràpidament descoberts pel guerrer.
Qui sou? Sa Senyoria és a passar! Baixeu ara mateix!
Baixaren esvalotats de la galeria i es prostraren. Poc després entre el soroll d'una munió de peus es sentí el ressò de sabates i un noble, amb capell i indument de la cort, pujà cap al temple. Uns quatre o cinc guerrers s'assegueren a dreta i esquerra. El noble tombant-se cap als homes preguntà :
Per què no han vingut els altres?
Contestaren :
Seran ací d'immediat.
Més soroll de passes. Un guerrer amb posat solemne i uns monjos amb els caps afaitats entraren tots junts, s'inclinaren amb respecte i pujaren al temple.
El noble es tombà cap al guerrer tot just acabat d'arribar.
Hitachi (162), per què sou en retard?
El guerrer digué :
Shirae (163) i Kumagae (164), tots dos, feien els aparells per oferir-vos vi, i vostre servidor també volia da sa part preparar-vos un plat de peix fresc, per això nostra tardança.
Disposaren el vi i el peix que arribaren tot seguit i li ho foren oferts.
Mansaku (165), serveix el vi!
Respectuosament, un patge de bella aparença, s'avançà de genolls amb un flascó. Es passaren les copes i hagué molta gatzara.
El noble tornà a parlar:
Fa temps que no he sentit cap història de Jôha (166), crideu-lo!

- - - - - -

162 - Kimura Hitachi-no-suke (木村常陸, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
163 - Shirae Bingo-no-kami (白江備後守, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
164 - Kumagae Daizennosuke (熊谷大膳亮, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
165 – Fuwa Mansaku (不破万作, ¿-1595). Patge de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595) que el va precedir en la mort.
166 – Satomura Jôha (里村紹巴, 1524-1602).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 21
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


 

 
【二十一】

良少将兵衛佐なりける比監の命婦になむすみける女のもとより

かしは木のもりのした草老ぬとも身をいたつらになさすもあらなん

返し

柏木の杜の下草老のよにかゝる思ひはあらしとそおもふ

となんいひける

Quan Ryô (48) era assistent de capità de la Divisió de la Guàrdia de palau visitava Gen no Myôbu, i un jorn rebé de sa residència :

---Ni envellida com l'herba del sotabosc a la roureda us prego de no fer-me menysteniment per això.
I la resposta :

---Tot i que passi temps l'herba del sotabosc a la roureda no li haig de tenir pas distant de ma pensada. (49)

- - - - - -
48 - Yoshimine no Yoshikata (良岑義方, 915-957).
49 - Aquests dos poemes són al Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 12. El primer és de Gen no Myôbu (源の命婦, ¿-?), però el segon, atribuït al monjo Henjô (遍昭), de laic Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890), no és correcte; en altres antologies els versos són atribuïts a Yoshimine no Nakatsura (良岑仲連, ¿-?).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 20
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【二十】

故式部卿宮をかつらのみこせちによはひ給ひけれとおはしまさゝりける時月のいとおもしろかりける夜御ふみ奉り給へりけるに
久堅の空なる月のみなりせはゆくとも見えて君はみてまし
となんありける
 
La princesa de Katsura (47) era enamorada del difunt príncep cap de cerimònies de la cort, qui, emperò, no la visitava. Durant una nit esplèndida de lluna, li envià una lletra :

---Si aquest mon cos fos com lluna incessant penjada al cel cap a vós aniria per veure-us sens blasme.

Això digué.
- - - - - -

47 - Era la princesa Fushi (孚子内親王, ? - 954), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -243-


ほととぎす夢かうつつかあさつゆのおきて別れし暁のこゑ

ほととぎすーゆめかうつつかーあさつゆのーおきてわかれしーあかつきのこえ

Fou somni cucut o era realitat la veu de l'alba en separar-me d'ella al matí de rosada?


Nota : おきて es refereix aquí tan a la rosada que es “posa” (置く, oku) sobre les
flors com a “llevar-se” (起きる, okiru) del llit on s'ha passat la nit. La veu del cucut
es refereix possiblement a la de la dona.

Poema no. 641

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -242-


寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia amb el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

あけぬとてかへる道にはこきたれて雨も涙もふりそほちつつ

あけぬとてーかえるみちにはーこきたれてーあめもなみだもーふりそほちつつ

Era ja ben fosc i camí de tornada amb la ploguda i mes llàgrimes vessant jo restí tot amarat.

Poema no. 639

Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿901?/¿907?).

No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
 A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats dels quatre emperadors que va servir.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

雨月物語 26
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

杉の下道のをぐらきを行／＼。霊廟の前なる燈篭堂の簀子に上りて。雨具うぢ敷座をまうけて。閑に念仏 しつゝも。夜の更ゆくをわびてぞある。方五十町に開きて。あやしげなる林も見えず。小石だも掃ひし福田ながら。さすがにこゝは寺院遠く。陀羅尼鈴錫の音も 聞えず。木立は雲をしのぎて茂さび。道に界ふ水の音ほそ％＼と清わたりて物がなしき。寝られぬまゝに夢然かたりていふ。そも／＼大師の神化。土石草木も霊 を啓きて。八百とせあまりの今にいたりて。いよゝあらたに。いよゝたふとし。遺芳歴踪多きが中に。此山なん第一の道場なり。太師いまぞかりけるむかし。遠 く唐土にわたり給ひ。あの國にて感させ給ふ事おはして。此三鈷のとゞまる所我道を揚る霊地なりとて。杳冥にむかひて抛させ給ふが。はた此山にとゝまりぬ る。壇場の御前なる三鈷の松こそ此物の落とゞまりし地なりと聞。すべて此山の草木泉石霊ならざるはあらすとなん。こよひ不思議にもこゝに一夜をかりたてま つる事。一世ならぬ善縁なり。なんぢ弱きとて努／＼信心をこたるべからずと。小やかにかたるも清て心ぼそし。
御廟のうしろの林にと覚えて。仏法／＼となく 鳥の音山彦にこたへてちかく聞ゆ。夢然目さむる心ちして。あなめづらし。あの啼鳥こそ仏法僧といふならめ。かねて此山に栖つるとは聞しかど。まさに其音を 聞しといふ人もなきに。こよひのやどりまことに滅罪生善の祥なるや。かの鳥は清浄の地をえらみてすめるよしなり。上野の國迦葉山。下野の國二荒山。山城の 醍醐の峯。河内の杵長山。就中此山にすむ事。大師の詩偈ありて世の人よくしれり
寒林獨坐草堂暁   三寳之聲聞一鳥
一鳥有聲人有心   性心雲水倶了々
又ふるき歌に
松の尾の峯静なる曙にあふぎて聞けば佛法僧啼
むかし最福寺の延朗法師は世にならびなき法華者なりしほどに。松の尾の御神此鳥をして常に延朗につかへしめ給ふよしをいひ傳ふれば。かの神垣にも巣 よしは聞えぬ。こよひの竒妙既に一鳥聲あり。我こゝにありて心なからんやとて。平生のたのしみとする俳諧風の十七言を。しばしうちかたふいていひ出ける
鳥の音も秘密の山の茂みかな.

En la foscor seguiren el camí sota els cedres i pujaren fins a la galeria del Tôrô-Dô (157). Davant del santuari estengueren llurs capes per a la pluja per asseure's i restaren en silenci, consirosos, mentre avançava la nit.
S'havia estassat un espai d'unes vint-i-quatre hectàrees i el bosc no semblava pas tenebrós. Essent un lloc sagrat inclús les pedres més petites havien estat escombrades i, evidentment, era allunyat dels temples. No es sentia com deien les oracions, ni les campanes ni les vares amb anelles. Els arbres alçaven llurs capçades més enllà dels núvols, la remor de l'aigua vora el camí era blana i els emmelangia.
Com no podien dormir Muzen digué :
La divina influència del Mestre obrí inclús les ànimes de les pedres i els arbres. Per més de vuit-cents anys, fins avui mateix, és més i més extraordinària, més santa, d'entre tots els llocs on hi ha les petges de ses assoliments i pelegrinatges, aquesta muntanya és el lloc més venerat. Antany, encara viu, el Mestre passà a la llunyana Xina i allà tingué moltes experiències. “On caigui aquest trident serà el lloc on es desenvoluparà nostra Via”, digué, i el trident que llançà cara al cel s'aturà exactament en aquesta muntanya. El “Pi del trident” davant del lloc sagrat, he sentit dir que és el punt on caigué. De tots els arbres, herbes, fonts i pedres d'aquesta muntanya no n'hi ha cap que no tingui ànima. Que aquest vespre, per circumstàncies excepcionals, hàgim de passar la nit ací, és degut a fets de vides anteriors. Tu ets jove, emperò, no descuris mai la fe!
Mots a sota veu, emperò, ben clars, que els desconfortaren.
Del bosc rere el santuari semblà sentir-se el crit d'un ocell “Buppan! Buppan!” (158) que l'eco de la muntanya repetia. Muzen es despertà.
Què estrany! Aquest ocell que crida ha d'ésser el Buppôsô! Havia sentit dir que vivia en aquesta muntanya, emperò, no hi ha ningú que digué d'haver-lo sentit abans. La nostra estada aquest vespre és un senyal del perdó de nos pecats i la salvació futura? Es diu que aquest ocell escolleix llocs sagrats per a niar. La muntanya de Kashô, a la província de Kanzuke, la muntanya de Futara, a Shimotsuke, el cim del Daigo a Yamashiro, la muntanya de Shinaga a Kawachi..... Que nii especialment en aquesta muntanya hom no ho sap bé car hi ha els versos del Gran Mestre :
---En el bosc glaçat, tot sol, assegut a ma cabana, a trenc l'alba, sento un ocell que canta els Tres Tresors.
---L'ocell té veu, l'home esperit, naturalesa animal, esperit, núvols, aigua..... Tots son il.luminats.
També un poema antic :
---De Matsunoo el cim en el silenci. A punta d'alba aixeco els
ulls i sento el cant del Buppô (159).
Antany, segons la tradició, el monjo Enrô (160), del temple de
Saifuku, com era un devot sens igual del Sutra del Lotus (161), el
déu de Matsunoo posà per sempre aquest ocell al seu servei, i
sabem que nia també en aquest recinte. Aquest vespre, just
un misteri, l'ocell ha cantat. Restaré jo ací insensible?
Inclinà el cap una estona i recità un poema de disset síl.labes, en l'estil que li era de sòlit plaent .
---El so de l'ocell, també el mont de l'arcà,verd exuberant!
- - - - - -
157 – Tôrô-dô (燈篭堂), lit.: El santuari de les llanternes.
158 – Buppô! Buppô! (仏法／＼) : Eurystomus orientalis, ocell de la família dels cuallargs. És de color negre, qua de blau violat i potes vermelloses i té un bec força llarg. Viu en boscos molt espessos i és molt difícil de veure, més encara d'apropar-s'hi. És molt rar al Japó i per això aquesta característica de sagrat que se li confereix. El seu crit de “buppô” s'assembla a “Buppôsô” que significa en japonès “Buda, la Llei i el Monjo”, els tres tresors del budisme. A vegades s'empra el sinònim de “Sambôshô” : Ocell dels tres tresors.
El títol d'aquest conte fa un evident joc de paraules amb el crit de l'ocell i el budisme car el protagonista, Kôbô Daishi, va ser una figura eminent en la introducció de l'escola de budisme Shingon (真言宗) al Japó.
159 – Fujiwara no Mitsutoshi (藤原の光俊, ¿ - 1276) un dels compiladors de Shokukokinshû” (続古今和歌集): Continuació de l'antologia de poemes japoneses antics i nous. Recull de finals del 1265, sis anys després que l'emperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272) l'encarregués l'any 1259. Compilació feta per Fujiwara no Tameie conjuntament amb Fujiwara no Motoie, Fujiwara no Ieyoshi i Fujiwara no Yukiee. Té 20 volums i 1925 poemes.
160 – Enrô Hôshi (延朗法師, 1129-1208). Monjo de la secta Tendai (天台宗).
161 - “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus. En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).
o0o