雨月物語 37
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

彦六にしか／＼のよしをかたりければ。 なでふ狐に欺かれしなるべし。心の臆れたるときはかならず迷はし神の魘ふものぞ。足下のごとく虚弱人のかく患に沈みしは。神佛に祈りて心を收めつべし。刀 田の里にたふとき陰陽師のいます。身禊して厭符をも戴き給へと。いざなひて陰陽師の許にゆき。はじめより詳にかたりて此占をもとむ。陰陽師占べ考へてい ふ。災すでに窮りて易からず。さきに女の命をうばひ。怨み猶尽ず。足下の命も旦夕にせまる。此鬼世をさりぬるは七日前なれば。今日より四十二日が間戸を閉 ておもき物斎すべし。我禁しめを守らば九死を出て全からんか。一時を過るともまぬがるべからずと。かたくをしへて。筆をとり。正太郎が背より手足におよぶ まで。てんりうのごとき文字を書。猶朱符あまた紙にしるして与へ。此呪を戸毎に貼て神佛を念ずべし。あやまちして身を亡ぶることなかれと教ふるに。恐れみ かつよろこびて家にかへり。朱符を門に貼。窓に貼て。おもき物斎にこもりける。其夜三更の比おそろしきこゑしてあなにくや。こゝにたふとき符文を設つるよ とつぶやきて復び聲なし。おそろしさのあまりに長き夜をかこつ。程なく夜明ぬるに生出て。急ぎ彦六が方の壁を敲きて夜の事をかたる。彦六もはじめて陰陽師 が詞を奇なりとして。おのれも其夜は寝ずして三更の此を待くれける。松ふく風物を僵すがごとく。雨さへふりて常ならぬ夜のさまに。壁を隔て聲をかけあひ。 既に四更にいたる。下屋の窓の紙にさと赤き光さして。あな悪や。こゝにも貼つるよといふ聲。深き夜にはいとゞ凄しく。髪も生毛もこと／＼く聳立て。しばら くは死入たり。


Quan li ho explicà tot a Hikoroku aquest digué :

---Has estat víctima de la maula d'una guineu. Quan un està abatut s'és propens a les escomeses dels esperits fetillers (191). Qui està com tu en aital desesper, per retrobar la serenor ha de pregar als déus i als budes. Al poble de Toda hi ha un endeví molt respectat. Purifica't i ell et donarà un amulet màgic.

Acompanyà Shôtarô a ca l'endeví i li ho explicà tot amb detall i li demanà una que fes una predicció. L'endeví consultà els auguris i digué :

---La maledicció és ja feta i no és gens fàcil. Ha arrabassat ja la vida d'una dona i sa malvolença no s'ha extingit. La vostra vida és encara constantment en perill. Aquest esperit ha deixat aquest món fa set jorns; heu, doncs, des d'avui mateix i durant quaranta-dos jorns (192), de tancar les portes i fer una estricta abstinència. Us exhorto a seguir aquestes indicacions i lliurar-vos així del perill de mort, emperò, la més petita dilació i no us en sortireu.

Amb aquestes severes admonicions l'endeví prengué un pinzell i sobre l'esquena, braços i cames de Shôtarô escriví uns caràcters en l'estil dels segells antics. A més, amb tinta vermella anotà ens uns papers uns encanteris i els hi lliurà.

---Enganxeu aquests conjurs a cadascuna de les portes i pregueu als déus i als budes. Una errada i perdreu la vida!

Esgarrifat i content alhora Shôtarô tornà a casa, enganxà els papers vermells a la porta d'entrada, a les finestres i s'hi reclogué observant una estricta abstinència.
Aquella nit, cap a la tercera vetlla (193), una veu horrible féu :

---Ah! Maleït! Ha posat talismans sagrats!

Remugà i no es tornà a sentir la veu. Shôtarô, esglaiat, es planyé de la durada de la nit. Poc després, amb la llum de l'alba es revifà. Picà ràpidament al tempanell de la banda de Hikoroku i li contà allò que havia passat a la nit.
Hikoroku per primera vegada s'amoïnà pel que havia dit l'endeví. Ell tampoc no dormí aquella nit i esperà la tercera vetlla. El vent bufava pels pins (194) com si els volgués abatre, inclús plovia en una nit especial. Mentre ells dos es parlaven separats pel tempanell s'arribà a la quarta vetlla (195).
Una llum groguenca travessà de sobte el paper de la finestra del recambró.

---Ah! Maleït! També ací n'ha enganxat!

Digué la veu que en la nit insondable fou encara més esglaiadora. Els cabells i els pèls de llurs cossos es posaren de punta i per un instant restaren com morts.
- - - - - -

191 – Referència a la narració no. 27 del Konjaku Monogatari (今昔物語).
192 - Segons les creences budistes els esperit vagaregen en una mena purgatori durant 49 dies, en aquest cas només en resten 42.
193 – Sankô (三更) : període comprès entre la mitjanit i les dues de la matinada.
194 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
195– Shikô (四更) : període comprès entre les dues i les quatre de la matinada.
o0o