雨月物語 29

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

御 堂のうしろの方に仏法／＼と啼音ちかく聞ゆるに。貴人杯をあげ給ひて。例の鳥絶て鳴ざりしに。今夜の酒宴に栄あるぞ。紹巴いかにと課せ給ふ。法師かしこま りて。某が短句公にも御耳すゝびましまさん。こゝに旅人の通夜しけるが。今の夜の俳諧風をまうして侍る。公にはめづらしくおはさんに召て聞せ給へといふ。 それ召せと課せらるゝに。若きさむらひ夢然が方へむかひ。召給ふぞちかうまゐれと云。夢現ともわかで。おそろしさのまゝに御まのあたりへはひ出る。法師夢 然にむかひ。前によみつる詞を公に申上げよといふ。夢然恐る／＼。何をか申つる更に覚え侍らず。只赦し給はれと云。法師かさねて。秘密の山とは申さゞる や。殿下の問せ給ふ。いそぎ申上よといふ。夢然いよ／＼恐れて。殿下と課せ出され侍るは誰にてわたらせ給ひ。かゝる深山に夜宴をもよほし給ふや。更にいぶ かしき事に侍といふ。法師答へて。殿下と申奉るは関白秀次公にてわたらせ給ふ。人々は木村常陸介。雀部淡路。白江備後。熊谷大膳。粟野杢。日比野下野。山 口少雲。丸毛不心。隆西入道。山本主殿。山田三十郎。不破万作。かく云は紹巴法橋なり汝等不思議の御目見えつかまつりたるは。前のことばいそぎ申上げよと いふ。頭に髪あらばふとるべきばかりに凄しく肝魂も虚にかへるこゝちして。振ふ／＼。頭陀嚢より清き紙取出て。筆もしどろに書つけてさし出すを。主殿取て たかく吟じ上る
鳥の音も秘密の山の茂みかな
貴人聞せ給ひて。口がしこくもつかまつりしな。誰此末句をまうせとのたまふに。山田三十郎座をすゝみて。某つかうまつらんとて。しばしうちかたふきてかくなん
芥子たき明すみじか夜の牀
いかゞあるべきと紹巴に見する。よろしくまうされたりと公の前に出すを見給ひて。片羽にもあらぬはと興じ給ひて。又杯を揚てめぐらし給ふ。

Des del darrera del santuari es sentí proper el crit de “Buppan! Buppan!” i el noble alçà la copa i digué :
Feia temps que el sòlit ocell no cantava. És esplèndid que ho faci en el banquet d'aquesta nit! I bé, Jôha!
Jôha digué amb respecte :
Els versos de vostre servidor seran arcaics a vos orelles, Senyoria. Un viatger que és ací aquesta nit fa versos en l'estil d'avui. Pot ésser una novetat per a sa Senyoria. Podríeu convocar-lo i escoltar-lo.
Crideu-lo!
Ordena el noble.
Un jove samurai es tombà cap a on era Muzen.
Se us demana. Apropeu-vos!
Muzen sens saber si era somni o realitat, espantat com era, sortí i aparegué davant del noble. El monjo es tombà i li digué :
El poema que heu fet abans, reciteu-lo a sa Senyoria.
Muzen amb temor reverencial digué :
No sé què dir-vos, ho he oblidat completament! Us prego que em perdoneu!
El monjo hi tornà :
No parlaves de la muntanya de l'arcà? Sa Senyoria us ho demana. Reciteu-lo-hi immediatament!
Muzen cada cop més espantat digué :
Aquest que anomeneu sa Senyoria, qui és per fer un banquet de nit en les profunditats d'una muntanya semblant? Això és ben insòlit!
El monjo contestà :
Qui respectuosament anomenem és el “Kanpaku” príncep Hidetsugu (170), els altres són : Kamura Hitachi-no-suke, Sasabe Awaji, Shirae Bingo, Kumagae Daizen, Awano Moku, Hibino Shimotsuke, Yamaguchi Shôun, Marumo Fushin, el monjo Ryôsai, Yamamoto Tonomo, Yamada Sanjurô, Fusa Mansaku, i qui us parla, el monjo Jôhan. Se us ha concedit una audiència excepcional. Reciteu d'immediat les paraules d'abans!
Si Muzen hagués tingut cabells se li haurien posat de punta, esgarrifat, amb la sensació de que tota l'essència vital se li anava cap al cel. No parant de tremolar tragué de sa bossa de pelegrí un full de paper en blanc, escriví de manera embrollada amb el pinzell i li'n presentà. Tonomo el prengué i recità amb veu forta :
---El so de l'ocell, també el mont de l'arcà, verd exuberant!
El noble l'escoltà i digué :
Força ben fet! Que algú li posi la cloenda!
Yamada Sanjurô s'avançà :
Vostre servidor ho farà!
Abaixà el cap una estona i féu així :
---Cremant roselles passo la curta nit a l'altar. (172) (173).
Què us sembla?
I li ho ensenyà a Jôhan.
- Ben expressat.
I el donà al noble que el mirà i mostrà son interès.
Gens matusser.
S'alçaren les copes altra vegada i es feren passar.
- - - - - -
170 - Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Kanpaku (関白) : títol atorgat als regents durant la minoria d'edat d'un emperador.
171 – Tots aquests personatges eren vassalls de Hidetsugu i quan aquest va d'haver de suïcidar-se acusat d'atemptar contra l'imperi molts van ser executats i altres es van suïcidar.
172 – Les roselles eren emprades en els rituals de purificació del budisme esotèric.
173 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 53 : Tenarai (手習).
o0o