徒然草 - 30 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -30- - - -
人の亡き跡ばかり悲しきはなし。中陰〔死後の七々四十九日〕の程、山里などに移ろひて、便りあしく狹き所にあまたあひ居て、後のわざども〔死者の冥福を祈る法事など〕營みあへる、心あわたゞし。日數の早く過ぐるほどぞ、ものにも似ぬ。はての日はいと情なう、互にいふ事もなく、我かしこげに物ひきしたため、ちり\〃/に行きあかれ(*原文・頭注「あがれ」)ぬ〔離れた〕。もとの住家にかへりてぞ、さらに悲しきことは多かるべき。しか\〃/の事はあなかしこ、跡のため忌むなる事ぞ〔後に生きて居る人のため忌む意。〕などいへるこそ、かばかりの中に何かはと、人の心はなほうたて覺ゆれ。年月經てもつゆ忘るゝにはあらねど、「去るものは日々に疎し。」〔文選に「去者日已疎、來者日已新。」〕といへる事なれば、さはいへど、その際(きは)ばかりは覺えぬにや、よしなし事いひてうちも笑ひぬ。骸(から)はけうとき〔人けのないさびしい〕山の中にをさめて、さるべき日ばかり詣でつゝ見れば、程なく卒都婆〔梵語、佛に供する五層の高き物、畧せるは木材で製してある。〕も苔むし、木の葉ふり埋みて、夕の嵐、夜の月のみぞ、言問ふよすがなりける。思ひ出でて忍ぶ人あらむほどこそあらめ。そも又ほどなくうせて、聞き傳ふるばかりの末々は、あはれとやは思ふ。さるは跡とふわざも絶えぬれば、いづれの人と名をだに知らず、年々の春の草のみぞ、心あらむ人は哀れと見るべきを、はては嵐にむせびし松も、千年を待たで薪にくだかれ、ふるき墳(つか)はすかれて田となりぬ〔文選に「出2郭門1直視、但見2丘與1レ墳、古墓犂爲レ田、松柏摧爲レ薪。」〕。その形(かた)だになくなりぬるぞ悲しき。 - - - Res no és més trist que el temps després del traspàs d’algú. Durant els jorns de dol (78), la família es trasllada a les muntanyes o a qualsevol altre lloc, amb tots els inconvenients, molta gent en llocs estrets i atrafegats amb les cerimònies religioses dedicades als difunts. És de no creure també com passen de prest els jorns! - - - El darrer jorn, la gent, desconsiderada, sens ni parlar amb ningú, només procura per sí mateixa i se’n va a corre-cuita. Una vegada hom ha tornat a casa, la tristor dels records hi serà de nou i es dirà : - - - - És de mal averany dir açò o allò! Tingueu consideració de la família. - - - Com es pot parlar així enmig d’un dol? Que n’és d’insensible el cor humà! - - - Encara que passin els anys i les llunes, açò no vol dir pas que ens hàgim d’oblidar dels morts, emperò, com es diu : - - - - Cada jorn ens allunya més d’aquells que ja no hi són. (79) - - - Sigui com sigui, allò ja no ens afecta tant com llavors i diem bajanades i també riem. El cos es trasllada a un indret solitari de la muntanya que només es visita en jorns assenyalats, i aviat la molsa creixerà sobre l’estela mortuòria que colgaran les fulles que cauen, i el vent de la vesprada i les nits de lluna seran els únics a recordar-se’n. - - - Tot estarà bé mentre hi hagi gent que els tingui en sa pensada, emperò, aviat desapareixeran i els descendents només en sentiran parlar, quina emoció poden sentir? Una vegada acabades les cerimònies funeràries ningú no sap qui era i no en coneix el nom (80). Només al veure les herbes que hi creixen cada primavera aquells que tinguin cor ho sentiran, emperò, a la fi, també el pi que grinyola sota la tempesta acabarà essent llenya abans que passin mil anys, l’aixada allisarà la tomba i esdevindrà un arrossar. - - - Quina tristor que fins i tot aquest record desaparegui! - - - - - - - - - 78 – (63 – 02) Chûin (中陰) és el període de 49 dies que espera l’ànima dels difunts per a la seva reencarnació, segons el ritus budista. - - - 79 – (64 – 17) Referència al Wen Xuan (文選). Una de les primeres antologies de poesia xinesa. Les obres seleccionades van ser considerades les millors des de les dinasties Qin (秦朝, 221-206 a.e.c) i Han (漢朝, 206-220 d.e.c. ) fins l’any 500 d.e.c. Es va preparar l’any 520 durant la dinastia Liang (梁朝, 502-587). El fill gran de l’emperador Wu de Liang (梁武帝, 464–549) i un grup de literats van fer-ne la compilació. - - - 80 – (64 – 25) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集,: L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - o0o25 de febrer del 2023
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada