YAMATO MONOGATARI (大和物語) 09　

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【九】

もゝそのゝ兵部卿の宮うせ給て御はて九月つこもりにし給ひけるにとしこかの宮のきたのかたにたてまつりける
大かたの秋のはてたにかなしきにけふはいかてか君くらすらん
かきりなくかなしとおもひてなきゐたまへりけるにかくいへりけれは
あらはこそ初もはてもおもほえめけふにもあはてきえにしものを
となん返し給ひける

El príncep del Jardí dels Presseguers (26), ministre d'afers militars, traspassà i el dol s'acabà a finals de la novena lluna. Llavors, Toshiko (27) adreçà aquest poema a l'esposa d'aquest príncep :

---Com sempre passa el final de la tardor és d'entristament , com us heu de sentir vós ara en aquest trànsit? (28)

L'esposa no deixava de plorar i Toshiko rebé això :

---Cert si ell hi fos sabria de la tardor inici i fi, mes sens esperar el jorn ja ha desaparegut.

Fou la resposta.
- - - - - -

26 – Era el príncep Katsuakira (克明親王, ?-927), fill de l'emperador Daigo ((醍醐天皇, 885-930).
27 - Toshiko (としこ, ¿-?), esposa de Fujiwara no Chikane (藤原千兼,¿-?). (Nota no.10).
28 – Poema no. 244, llibre 18, Shokugosenshû (続後撰集).

o0o 

KOKINSHÛ (古今集) -231-


手もふれで月日へにけるしらま弓おきふしよるはいこそねられね

てもふれでーつきひへにけるーしらまゆみーおきふしよるはーいこそねられね

Mesos i dies han passat sense tocar l'arc de sàndal blanc; ara llevat, estirat, sens dormir passo les nits.


Nota - Joc de paraules força remarcable :

しらま弓 : és una al.lusió a la persona estimada.
おき(起きる) : llevar-se, despertar-se.
ふし( 伏す) : estirar-se, abaixar (l'arc).
い (寝ぬ) : dormir.
い (射る) : disparar (una fletxa)

Poema no. 605

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -230-

月影にわが身をかふる物ならばつれなき人もあはれとや見む

つきかげにーわがみをかうるーものならばーつれなきひともーあわれとやみむ

Si aquest mon cos per la claror de lluna pogués canviar ella tan indiferent em miraria amb plany.


Poema no. 602


Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

雨月物語 19
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

もし其人や在すかと心躁しく。門に立よりて咳すれば。内にも速く聞 とりて。誰と咎む。いたうねびたれど正しく妻の聲なるを聞て。夢かと胸のみさわがれて。我こそ帰りまゐりたり。かはらで独自淺茅が原に住つることの不思議 さよといふを。聞しりたればやがて戸を明るに。いといたう黒く垢づきて。眼はおち入たるやうに。結たる髪も脊にかゝりて。故の人とも思はれず。夫見て物を もいはで潛然となく。勝四郎も心くらみてしばし物をも聞えざりしが。やゝしていふは。今までかくおはすと思ひなば。なと年月を過すべき。去ぬる年京にあり つる日。鎌倉の兵乱を聞。御所の師潰しかば。総州に避て禦ぎ給ふ。管領これを責る事急なりといふ。其明雀部にわかれて。八月のはじめ京を立て。木曽路を來 るに。山賊あまたに取こめられ。衣服金銀殘りなく掠められ。命ばかりを辛労じて助かりぬ。且里人のかたるを聞ば。東海東山の道はすべて新関を居て人を駐む るよし。又きのふ京より節刀使もくだり給ひて。上杉に与し。総州の陣に向はせ給ふ。本國の邊りは疾に焼はらはれ。馬の蹄尺地も間なしとかたるによりて。今 は灰塵とやなり給ひけん。海にや沈み給ひけんとひたすらに思ひとゞめて。又京にのぼりぬるより。人に餬口て七とせは過しけり。近曽すゞろに物のなつかしく ありしかば。せめて其跡をも見たきまゝに帰りぬれど。かくて世におはせんとは努々思はざりしなり。巫山の雲漢宮の幻にもあらざるやとくりことはてしぞなき。


I si era ella? Li bategava el cor. Des de la porta estant estossegà per cridar l'atenció i immediatament de dintre se senti una veu que preguntà :
-Qui hi ha?
Era sens dubte la veu de la dona, emperò, revellida. Era un somni? Ple d'angoixa digué :
Sóc jo, que ja he tornat! És increïble que visquis tu sola, com si res no hagués passat en aquest canyar!
Ennegrida i llardosa, els ulls enfonsats (125), els cabells nuats que li queien per l'esquena..... No podia creure que fos la persona d'antany.
Al veure l'espòs i sens dir res li arrencà el plor.
Katsushirô, trasbalsat, restà una estona sens poder parlar, i poc després digué:
Si hagués sabut que havies restat ací fins avui no hauria pas trigat tant de temps. L'any de ma partença, quan era a la capital, sentí parlar de les lluites de Kamakura, que Shigeuji havia patit una forta desfeta, i que s'havia replegat a Shimôsa per a defensar-se, i que Uesugi continuà atacant. L'endemà em separí de Sasabe i a primers de la vuitena lluna sortí de la capital. Pel camí de Kiso una colla de bandits (126) m'atacà. Em prengueren la roba i els diners, em deixaren sens res, en prou feina en sortí viu. A més, sentí dir pels voltants que a les rutes cap a l'est, la de les muntanyes i la de la mar, s'havien aixecat barreres arreu per aturar els viatgers. Encara el jorn abans Tô no Tsuneyori havia vingut de la capital, i juntament amb Uesugi s'enfrontà a l'exèrcit replegat a Shimôsa. Es deia que els voltants d'aquella contrada havien estat devastats pel foc, ni un bocinet de terra no havia estat petjat pels cavalls, i en aquells moments creguí de debò (127) que potser eres ja cendra o engolida per la mar..... i me'n torní a la capital on hi passí set anys depenent d'altri. Aquell temps sentí molt enyor, i desitjant veure al menys tes petges he tornat, emperò, que fossis encara en aquest món no m'ho hauria mai imaginat. No serà el núvol de Fusan o l'espectre de l'emperador Han? (128)
I no parava de repetir-ho.

- - - - - -


125 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no.1266, llibre 7 :
大船を荒海に漕ぎ出でや船たけ我が見し子らがまみはしるしも
126 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Kenkô Yoshida (吉田 兼好, 1283-1352, dates aprox.), capítol no. 87 :
.....山だち有り」とのゝしりければ、里人おこりていであへば .......
127 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 2 : Hahakigi (帚木).
128 - Referència a Song Yu (宋玉, segle III aC), poeta xinès, que en una de les seves obres parla d'una dona que se li va aparèixer a un rei en somnis i li va dir que era l'esperit de la muntanya de Wu (en japonès : Fu), i que als matins esdevenia un núvol i era pluja al vespre.
També esmenta que l'emperador Wu de la dinastia Han va perdre la dona, Li, i va organitzar un ritual per tornar a estar junts. Li va aparèixer, però quan ell la va intentar abraçar la dona va desaparèixer.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 08
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【八】

監の命婦のもとに中務宮おはしましかよひけるを方のふたかれはこよひはえなむまうてぬとのたまへりけれはその御かへしことに
逢ことのかたはさのみそふたからん一夜めくりのきみとなれゝは
とありけれは方ふたかりたりけれとおはしましてなんおほとのこもりにけるかくて又ひさしくをともし給はさりけるにさかのゐんにかりすとてなん久しくせうそこなともゝのせさりけるいかにおほつかなく思つらんなとのたまへりける御返に
大沢の池の水くき絶ぬとも何かうらみむさかのつらさは
御返しはこれにやをとりけん人わすれにけり


Quan el príncep (23) cap d'afers interns visitava Na Gen no Myôbu, li féu arribar avís : Com la direcció a ca vostra m'és vedada (24), no puc venir aquest vespre. (24)
I ella li respongué :

---Potser és sempre que la direcció on sóc us és vedada, sou com la divinitat que de nit vagareja.

Quan ell ho hagué, tot i que la direcció era vedada, hi anà i s'hi estigué.
Així doncs, després d'un temps sens dir res, ell li féu saber :
He estat de cacera al palau de Saga (25), i durant un temps no us he fet arribar noves meves. De segur que us heu amoïnat!
I ella respongué :
---Si bé de l'estany d'Ôsawa no han brollat les noves de vós, per què haig de fer retrets si de natura cruel.
La resposta d'ell no fou de cert a l'alçada i hom l'ha oblidada.

- - - - -

23 - Príncep Tsuneakira (式明親王, 906-966), fill de l'emperador era Daigo (醍醐天皇, 885-930).
24 – Creença basada en els principis del “Ying-Yang” que els japonesos havien adoptat de la Xina, segons la qual viatjar en uns determinats dies era de malaverany si coincidia en la direcció en que una de les divinitats es movia en aquell moment. Per prevenir qualsevol desgràcia s'havia de començar en una direcció diferent i prosseguir més endavant cap al destí previst.
25 – Era el palau on s'havia retirat l'emperador Saga (嵯峨天皇, 785-842).

o0o