雨月物語 19
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

もし其人や在すかと心躁しく。門に立よりて咳すれば。内にも速く聞 とりて。誰と咎む。いたうねびたれど正しく妻の聲なるを聞て。夢かと胸のみさわがれて。我こそ帰りまゐりたり。かはらで独自淺茅が原に住つることの不思議 さよといふを。聞しりたればやがて戸を明るに。いといたう黒く垢づきて。眼はおち入たるやうに。結たる髪も脊にかゝりて。故の人とも思はれず。夫見て物を もいはで潛然となく。勝四郎も心くらみてしばし物をも聞えざりしが。やゝしていふは。今までかくおはすと思ひなば。なと年月を過すべき。去ぬる年京にあり つる日。鎌倉の兵乱を聞。御所の師潰しかば。総州に避て禦ぎ給ふ。管領これを責る事急なりといふ。其明雀部にわかれて。八月のはじめ京を立て。木曽路を來 るに。山賊あまたに取こめられ。衣服金銀殘りなく掠められ。命ばかりを辛労じて助かりぬ。且里人のかたるを聞ば。東海東山の道はすべて新関を居て人を駐む るよし。又きのふ京より節刀使もくだり給ひて。上杉に与し。総州の陣に向はせ給ふ。本國の邊りは疾に焼はらはれ。馬の蹄尺地も間なしとかたるによりて。今 は灰塵とやなり給ひけん。海にや沈み給ひけんとひたすらに思ひとゞめて。又京にのぼりぬるより。人に餬口て七とせは過しけり。近曽すゞろに物のなつかしく ありしかば。せめて其跡をも見たきまゝに帰りぬれど。かくて世におはせんとは努々思はざりしなり。巫山の雲漢宮の幻にもあらざるやとくりことはてしぞなき。


I si era ella? Li bategava el cor. Des de la porta estant estossegà per cridar l'atenció i immediatament de dintre se senti una veu que preguntà :
-Qui hi ha?
Era sens dubte la veu de la dona, emperò, revellida. Era un somni? Ple d'angoixa digué :
Sóc jo, que ja he tornat! És increïble que visquis tu sola, com si res no hagués passat en aquest canyar!
Ennegrida i llardosa, els ulls enfonsats (125), els cabells nuats que li queien per l'esquena..... No podia creure que fos la persona d'antany.
Al veure l'espòs i sens dir res li arrencà el plor.
Katsushirô, trasbalsat, restà una estona sens poder parlar, i poc després digué:
Si hagués sabut que havies restat ací fins avui no hauria pas trigat tant de temps. L'any de ma partença, quan era a la capital, sentí parlar de les lluites de Kamakura, que Shigeuji havia patit una forta desfeta, i que s'havia replegat a Shimôsa per a defensar-se, i que Uesugi continuà atacant. L'endemà em separí de Sasabe i a primers de la vuitena lluna sortí de la capital. Pel camí de Kiso una colla de bandits (126) m'atacà. Em prengueren la roba i els diners, em deixaren sens res, en prou feina en sortí viu. A més, sentí dir pels voltants que a les rutes cap a l'est, la de les muntanyes i la de la mar, s'havien aixecat barreres arreu per aturar els viatgers. Encara el jorn abans Tô no Tsuneyori havia vingut de la capital, i juntament amb Uesugi s'enfrontà a l'exèrcit replegat a Shimôsa. Es deia que els voltants d'aquella contrada havien estat devastats pel foc, ni un bocinet de terra no havia estat petjat pels cavalls, i en aquells moments creguí de debò (127) que potser eres ja cendra o engolida per la mar..... i me'n torní a la capital on hi passí set anys depenent d'altri. Aquell temps sentí molt enyor, i desitjant veure al menys tes petges he tornat, emperò, que fossis encara en aquest món no m'ho hauria mai imaginat. No serà el núvol de Fusan o l'espectre de l'emperador Han? (128)
I no parava de repetir-ho.

- - - - - -


125 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no.1266, llibre 7 :
大船を荒海に漕ぎ出でや船たけ我が見し子らがまみはしるしも
126 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Kenkô Yoshida (吉田 兼好, 1283-1352, dates aprox.), capítol no. 87 :
.....山だち有り」とのゝしりければ、里人おこりていであへば .......
127 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 2 : Hahakigi (帚木).
128 - Referència a Song Yu (宋玉, segle III aC), poeta xinès, que en una de les seves obres parla d'una dona que se li va aparèixer a un rei en somnis i li va dir que era l'esperit de la muntanya de Wu (en japonès : Fu), i que als matins esdevenia un núvol i era pluja al vespre.
També esmenta que l'emperador Wu de la dinastia Han va perdre la dona, Li, i va organitzar un ritual per tornar a estar junts. Li va aparèixer, però quan ell la va intentar abraçar la dona va desaparèixer.
o0o