徒然草 - 91 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.- - - -91- - - -
赤舌日(しゃくぜつにち)〔赤舌は羅刹神の司る日とて、忌み憚つた、例へば正月七月は、三、九、十五、二十一、二十七日を忌む如き類〕といふ事、陰陽道(おんみゃうだう)〔天文暦數卜筮等を研究する道、もとは陰陽五行の理を研究することから出來た名稱〕には沙汰〔噂、評判〕なき事なり。昔の人これを忌まず。この頃何者のいひ出でて忌み始めけるにか、この日ある事末通らず〔成就しない〕といひて、その日いひたりしこと、爲たりし事叶はず、得たりし物は失ひ、企てたりし事成らずといふ、愚かなり。吉日(きちにち)を選びてなしたるわざの、末通らぬを數へて見むも、亦等しかるべし。その故は、無常變易(へんやく)の境、ありと見るものも存せず、始めあることも終りなし。志は遂げず、望みは絶えず。人の心不定(ふぢゃう)なり、ものみな幻化(げんげ)なり。何事かしばらくも住する。この理(り)を知らざるなり。吉日に惡をなすに必ず凶なり、惡日(あくにち)に善を行ふにかならず吉(きつ)なりといへり。吉凶は人によりて日によらず。 - - - Dintre del concepte del Yin i Yang res no es diu sobre els “jorns de llengua vermella” (159). La gent d’antic no els defugia. No se sap qui començà a parlar de defugir-ne i ara es diu que els afers en un d‘aquests jorns no s’assoliran pas, que diguis el que siguis en aquests jorns, facis el que facis, serà debades, perdràs allò que tinguis, tes propòsits no reeixiran....... Quin disbarat! Si comptes els afers escollits en jorns de bon averany i no reeixits seran els mateixos que en “jorns de llengua vermella”. En aquest món d’incertesa i canvi no som conscients d’allò que veiem com a realitat. Allò que comença també acaba. Allò que ens proposem no s’assoleix. Nos esperances són infinites. Incert és el cor de l’home. Tot és il·lusori. Res no dura sinó un instant. No ens adonem d’aquesta causa. Es diu : - Una malifeta en un jorn de bon averany serà malastruc del cert. Una bona acció en jorn de mal averany serà sempre benastruc. La bona o mala fortuna brolla de l’ésser humà, no pas del jorn. - - - - - - 159 – (158 – 01) Dies de mal averany. Hi havia cinc “dies de llengua vermella” cada mes : tres, nou, quinze, vint-i-u i vint-i-set. “Llengua vermella” es refereix al dimoni que dominava aquests dies. . . . o0o27 d’abril del 2024
20 d’abril del 2024
徒然草 - 90 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -90- - - -
大納言法印〔氏名不祥〕のめしつかひし乙鶴丸、やすら殿といふ者を知りて〔男色の關係で親しくなる意〕、常にゆき通ひしに、ある時いでて歸り來(きた)るを、法印、「いづこへ行きつるぞ。」と問ひしかば、「やすら殿の許(がり)まかりて候。」といふ。「そのやすら殿は、男(をのこ)か法師か。」とまた問はれて、袖かき合せて、「いかゞ候らむ。頭をば見候はず。」と答へ申しき。などか頭ばかりの見えざりけむ。 - - - Otozurumaru, un noi al servei d’un gran conseller i abat, tenia molta relació amb un senyor Yasura a qui visitava molt sovint. Una vegada, quan el noi tornava a casa, l’abat li preguntà : - D’on vens? - De cal senyor Yasuda. - Aquest senyor Yasuda, és laic o un clergue? El noi aplegà les mànigues de son vestit i contestà amb respecte : - Doncs no n’estic segur. No li he vist el cap. Com és que no li havia vist el cap? - - - o0oPublicado por Jordi Escurriola los 9:26 0 comentarios
13 d’abril del 2024
徒然草 - 89 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -89- - - -
「奧山に、猫また〔老猫の尾がふたまたに分れたもの、怪異をなし獰猛になると一般に信ぜられた〕と云ふものありて、人を食ふなる。」と人のいひけるに、「山ならねども、これらにも、猫の經あがりて、猫またになりて、人とる事はあなるものを。」といふものありけるを、なに阿彌陀佛とかや連歌しける法師の、行願寺〔革堂(開山行圓)だと云ふ説〕の邊にありけるが聞きて、「一人ありかむ身は心すべきことにこそ。」と思ひける頃しも、ある所にて、夜ふくるまで連歌して、たゞ一人かへりけるに、小川(をがは)の端にて、音に聞きし猫またあやまたず〔案の通り〕足もとへふと寄り來て、やがて掻きつくまゝに、頚のほどを食はむとす。肝心もうせて、防がむとするに力もなく、足も立たず、小川へころび入りて、「助けよや、猫また、よやよや。」と叫べば、家々より松〔松明〕どもともして、走り寄りて見れば、このわたりに見知れる僧なり。こはいかにとて、川の中より抱き起したれば、連歌の賭物〔連歌の懸賞でとつた賞品〕とりて、扇小箱など懷に持ちたりけるも、水に入りぬ。希有にして〔めづらしく、やつと〕助かりたるさまにて、這ふ\/家に入りにけり。飼ひける犬の、暗けれど主を知りて、飛びつきたりけるとぞ。 Algú digué : - Hi ha una bèstia dita Nekomata (156) a la muntanya i es menja la gent. I un altre digué : - No només a la muntanya, ací també hi ha gats que han esdevingut Nekomates amb els temps i han llevat la vida a gent. Un bonze de nom Amidabutsu (157), un poeta de versos lligats que vivia a prop del temple de Gyôgen (158), sentí d’aquesta història i pensà que des d’ara hauria d’ésser prudent quan anés sol. Una nit que tornava a casa després d’estar en un lloc fent versos lligats arribà a la vora dùn rierol i, de sobte, un Nekomata, com aquell que li havien descrit, li saltà als peus i tot d’una se li abraonà sobre per a mossegar-li el coll. Paralitzat de terror el bonze no tingué ni esma per a defensar-se. Li flaquejaren les cames i caigué al rierol tot cridant : - Ajut! Un Nekomata, un Nekomata! La gent sortí corrent de les cases amb torxes enceses i veieren que era al bonze que tots coneixien. - Què us ha passat? Li preguntaren mentre l’aixecaven del rierol. Veieren que tenia unes capsetes i un ventall que havia guanyat amb els versos lligats aquella nit serrats contra el pit, tot mullat. Convençut que era sa i estalvi s’esmunyí arrossegant-se cap a casa. Diuen que el gos que tenia el reconegué en la foscor i se li havia abraonat a sobre! - - - - - - - - - 156 – (155 – 01) Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241), també conegut com a Fujiwara no Sadaie. En la seva obra Meigetsuki (明月記) s’esmenta el Nekomata (猫跨). 157 – (155 – 05) Amidabutsu (阿彌陀佛). Els religiosos de la secta Jôdô (浄土宗) empraven sovint aquesta jaculatòria budista per a la salvació de les ànimes com a nom propi. 158 – (155 – 06) Temple fundat per Gyôen (行円, 799-852) l’any 1004. o0oPublicado por Jordi Escurriola los 9:30 0 comentarios
6 d’abril del 2024
徒然草 - 88 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.. - - - -88- - - -
あるもの小野道風〔能書家、醍醐、朱雀、村上三帝に歴仕した〕の書ける和漢朗詠集〔藤原公任の編著、和漢詩人の妙句及び名歌を輯め、朗詠の材料としたもの〕とて持ちたりけるを、ある人、「御相傳浮けることには侍らじなれども、四條大納言〔公任の事〕撰ばれたるものを、道風書かむこと、時代や違ひはべらむ、覺束なくこそ。」といひければ、「さ候へばこそ、世に有り難きものには侍りけれ。」とていよ\/秘藏しけり。 - - - Una persona tenia una còpia del Wakan Rôeishû (154) i deia que era de la mà d’Ono no Tôfû (155). Algú altre digué : - Tot i que aquesta és la tradició oral des d’antic, no té cap fonament. No és un anacronisme que Tôfû en fes una còpia d’una obra que fou recollida per Shijô Dainagon (156) nascut després de la mort de Tôfû? Açò no és fiable. Emperò, ell contestà : - És cert, i açò el fa únic al món, no? I encara l’atresorà més. - - - - - - - - - 154 – (153 – 02) Wakan Rôeishû (和漢朗詠集), una col·lecció de poemes xinesos i japonesos, aplegada per Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). 155 – (153 – 01) Ono no Tôfû, també conegut com a Ono no Michikaze ((小野の道風, 894-966). Va ser un famós cal·lígraf. Conjuntament amb Fujiwara no Sari (藤原 佐理, 944 – 998) i Fujiwara no Kôzei (藤原行成, 972-1027) són els tres grans cal·lígrafs del Japó i que van establir les bases per a aquest art. - - - o0oPublicado por Jordi Escurriola los 9:20 0 comentarios