OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -7-

奥山に紅葉踏み分け鳴く鹿の声きくときぞ秋はかなしき
[5]

Que n´és de trista la tardor quan sento el plany del cérvol petjant les fulles d´auró pel cor de la muntanya!

Sarumaru Tayû

Hi ha una certa controvèrsia sobre el subjecte : qui trepitja les fulles? Encara que la majoria d’especialistes s’inclina cap a la interpretació de que es tracta del cérvol, n’hi ha que insisteixen en que és el poeta qui ho fa.

El bram del cérvol és un símbol clàssic de la tardor i es representat iconogràficament sota la llum de la lluna del vuitè mes. Sempre està associat a les fulles encatifant els boscos.

KOKINSHÛ ( No.215). 古今集.秋.Tardor.

Autor : L´administrador Sarumaru (猿丸大夫 ¿-¿)

Al Kokinshû* aquest poema surt com “anònim” i amb el seu nom no apareix cap altre poema en cap antologia imperial, només s’indica que va ser escrit durant un concurs de poesia. No obstant això, Kamo no Chômei (鴨長明) va visitar la seva tomba, i així ho descriu en la seva obra “Hôjôki” (方丈記): あゆみわづらひなく、志遠 くいたる時は、これより峯つゞき炭山を越え、笠取を過ぎて、 石間にまうで、或は石山ををがむ。もしは、粟津の原を分けて、 蝉丸翁が迹をとぶらひ、田上川をわたりて、猿丸大夫が墓をたづ ぬ.Algún comentarista (E. Papinot) diu que va ser fill del príncep Yamashiro no Ôe (山背大兄王) i d’altres que ell n'era el príncep, però sense cap prova evident en cap sentit. Altres referències parlen de “l´il.lustre Sarumaru”, i això fa suposar que va viure a la primera meitat del segle vuit.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

*よみ人しらず

おく山に紅葉ふみわけなく鹿のこゑきく時ぞ秋は悲しき