KOKINSHÛ (古今集) -206-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

わびぬればしひてわすれむと思へども夢といふ物ぞ人だのめなる

わびぬればーしいてわすれむとーおもえどもーゆめというものぞーひとだのめなる

Llangueixo d'amor, m'esforço per oblidar i crec emperò que no puc pas del somni deslligar-me'n jo del tot.

Poema no. 569

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)
Va viure cap a l'any 900 però no hi ha dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -205-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

かきくらしふる白雪のしたぎえにきえて物思ふころにもあるかな

かきくらしーふるしらゆきのーしたぎえにーきえてものおもうーころにもあるかな

L'alba nevada enfosqueix el firmament allà s'esvaeix i també en aquest temps és mon cor qui s'esvaeix.

Poema no. 562

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els deu estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei (Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -204-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

ささのはにおく霜よりもひとりぬるわが衣手ぞさえまさりける

ささのはにーおくしもよりもーひとりぬるーわがころもでぞーさえまさりける

Que la gebrada en les fulles de bambú molt més que el glaç són les meves mànigues quan tot sol haig de dormir.

Poema no. 563

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)
Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles la Kokinwakashû (古今和歌集).

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

笈の小文 -01-
Oi no kobumi

NOTES DE VIATGE D'UNA MOTXILLA

松尾芭蕉
Bashô Matsuo (1644-1694)

　百骸九竅の中に物有、かりに名付て風羅坊といふ。誠にうすものゝかぜに破れやすからん事をいふにやあらむ。かれ狂句を好 こと久し。終に生涯のはかりごとゝなす。ある時は倦て放擲せん事をおもひ、ある時はすゝむで人にかたむ事をほこり、是非胸中にたゝかふて、是が爲に身安からず。しばら く身を立む事をねがへども、これが爲にさへられ、暫ク學で愚を曉ン事 をおもへども、是が爲に破られ、つゐに無能無藝にして只此一筋に繋る。西行の和哥における、宗祇の連哥における、雪舟の繪における、利休が茶における、其 貫道する物は一なり。しかも風雅におけるもの造化にしたがひて四時を友とす。見る處花にあらずといふ事なし。おもふ所月にあらずといふ事なし。像、花にあ らざる時は夷狄にひとし。心、花にあらざる時は鳥獸に類ス。夷狄を出、鳥獸を離れて、造化にしたがひ造化 にかへれとなり。
　神無月の初空、定めなきけしき、身は風葉の行末なき心地して、
旅人と我名よばれん初しぐれ
又山茶花を宿／＼にして
岩城の住、長太郎と云もの、此脇を付て其角亭におゐて關送リせんともてなす。
時は冬よしのをこめん旅のつと
　此句は露沾公より下し給はらせ侍りけるを、はなむけの初として、舊友、親疎、門人等、あるは詩哥文章をもて訪ひ、或は草鞋の料を包て志を見す。か の三月の糧を集に力を入ず、紙布、綿小などいふもの、帽子、したうづやうのもの、心々に送りつどひて、霜雪の寒苦をいとふに心なし。あるは小船をうかべ、 別墅にまうけし、草庵に酒肴携來りて行衞を祝し、名殘をおしみなどするこそ、ゆへある人の首途するにも似たりと、いと物めかしく覺えられけれ。
　抑、道の日記といふものは紀氏、長明、阿佛の尼の文をふるひ情を盡してより、餘は皆俤似かよひて、其糟粕を改る事あたはず、まして淺智短才の筆に 及べくもあらず。其日は雨降晝より晴て、そこに松有、かしこに何と云川流れたりなどいふ事、たれ／＼もいふべく覺侍れども、黄奇蘇新のたぐひにあらずば云 事なかれ。されども其所／＼の風景心に殘り、山館、野亭のくるしき愁も、且ははなしの種となり、風雲の便りともおもひなして、わすれぬ所々、跡や先やと書 集侍るぞ、猶醉ル者の まう語にひとしく、いねる人の譫言するたぐひに見なして人又亡聽せよ。
鳴海にとまりて
 
星崎の闇を見よとや啼千鳥
　飛鳥井雅章公の此宿にとまらせ給ひて、都も遠くなるみがたはるけき海を中にへだてゝ、と詠じ給ひけるを自かゝせたまひて、たまはりけるよしをかた るに、
京まではまだ半空や雪の雲
　三川の國保美といふ處に、杜國がしのびて有けるをとぶらはむと、まづ越人に消息して、鳴海より跡ざまに二十五里尋かへりて、其夜吉田に泊る。
寒けれど二人寐る夜ぞ頼もしき
　あまつ繩手、田の中に細道ありて、海より吹上る風いと寒き所也。
冬の日や馬上に氷る影法師
　保美村より伊良古崎へ壹里斗も有べし。三河の國の地つゞきにて、伊勢とは海へだてたる所なれども、いかなる故にか、万葉集には伊勢の名所の内に撰 入られたり。此洲崎にて碁石を拾ふ。世にいらご白といふとかや。骨山と云は鷹を打處なり。南の海のはてにて、鷹のはじめて渡る所といへり。いらこ鷹など哥 にもよめりけりとおもへば、猶あはれなる折ふし、

鷹一つ見付てうれしいらご崎

熱田御修覆
 
磨なをす鏡も清し雪の花
　蓬左の人々にむかひとられて、しばらく休息する程、
箱根こす人も有らし今朝の雪
有人の會
 
ためつけて雪見にまかるかみこ哉
いざ行む雪見にころぶ所まで
ある人興行
 
香を探る梅に藏見る軒端哉
　此間美濃大垣、岐阜のすきものとぶらひ來りて、哥仙、あるは一折など度々に及。
　師走十日餘、名ごやを出て舊里に入んとす。
旅寐してみしやうき世の煤はらひ
　桑名よりくはで來ぬればと云、日永の里より馬かりて杖つき坂上るほど、荷鞍うちかへりて馬より落ぬ。
歩行ならば杖つき坂を落馬哉
　と物うさのあまり云出侍れ共、終に季 ことばいらず。
舊里や臍の緒に泣としの暮
　宵のとし空の名殘おしまむと酒のみ夜ふかして、元日寐わすれたれば、
二日にもぬかりはせじな花の春


En els cent ossos i sis forats (1) hi ha quelcom, anomenem-ho, per ara, Furasbô (2):
“Gasa al vent”. De fet, una cosa molt fina que una bufada de vent estripa fàcilment.

Des de sempre li ha agradat fer versos. A la fi ha esdevingut la tasca de sa vida.
Temps hi hagué que cansat pensà en deixar-ho, temps hi hagué que presumí en la victòria en els concursos de poesia, lluitant amb ses dubtes, trasbalsat per tot això. A vegades volgué assegurar-se la vida al servei del govern, emperò, li fou impedit. A vegades pensà, apercebent-se de sa follia, en l'estudi, emperò, en fou frustrat, i finalment, incompetent i decebut, es lligà cegament a fer versos.
Saigyô, en la poesia tradicional, Sôgi, en el vers lligat, Sesshô, en la pintura, i Rikyû , en la cerimònia del te (3), s'adonaren dels fonaments de llurs camins i seguiren, així, les quatre estacions, fidels a la creació artística. Als ulls no és sinó una flor, al pensament no és sinó la lluna; només per a un bàrbar la imatge no és la flor, per als animals no hi ha record de la flor (4). Deixar el bàrbar, separar-se dels animals, fidels a la creació i tornar a la creació.

A primers de la desena lluna, amb el cel força inestable, com una fulla portada pel vent (5) i incert del meu futur.

---Doneu-me el nom de viatger en els ruixats primaverencs.

---Una altra vegada a recer de les camèlies.

Resident a Iwaki, de nom Chôtarô (6), contribuí amb el segon poema, a cal Kikaku, (7) m'acomiadaren als burots d'Ôsaka.

---Temps d'hivern i ple de flors de Yoshino records de viatge.

Aquest poema fou una gentilesa del senyor feudal Rosen (8), i a l'inici del viatge, amb regals de comiat, vells amics, familiars i deixebles em visitaren i em portaren poemes i proses i diners per a espardenyes. Amb provisions per a tres mesos (9) no calgué amoïnar-me, vestimenta de paper, una mena de capa, capell, quelcom semblant a mitjons, tot fou recollit i enviat per no haver de témer ni freds ni glaçades.

Fui festejat en vaixells i mansions, menges em foren portades a la cabana, acceptí certament els comiats, i, com si fos algú altre el viatger, parençós m´ho creguí.

Bé, quelcom com els diaris de viatge, el mestre Ki, Chômei i la monja Abutsu (10) en composaren antany per expressar llurs sensacions, i jo segueixo llurs petges imitant-los, no cal dir que mon pinzell no hi arriba amb mon pobre talent. “Tal jorn plogué i escampà al migdia, aquí hi havia pins, allà el nom d'un riu que hi fluïa.....” Això ho pensa i ho fa qualsevol. Si no és original no paga la pena esmentar-ho. Emperò, dels paratges d'aquells llocs que m'han colpit, un habitatge a la muntanya, també una casa aïllada al mig del cap, entre altres coses, pensar i confiar en la mare natura, llocs inoblidables, balbuceigs d'embriac, deliris de dorment, compilar sens cura d'ordre................ no m'heu de fer massa cas.

M'aturí a Narumi.

---Miro cap a la foscor del Cap dels Estels, canta l'estornell. (11)

El senyor feudal

El senyor feudal Atsukai Masaaki (12) s'hi hostatjà i deixà aquest poema de son pinzell : “Lluny de la capital, a la platja de Narumi, separat al mig per la iimmensa mar.”
Per això jo composí :

---Mig camí encara a la capital, cel i núvols de neu.

Pensí en visitar Tôkoku que s'havia retirat a un lloc de nom Hobi a la província de Mikawa. Primer convidí Etsujin (13), junts reculàrem unes vint-i-cinc llegües des de Narumi i férem nit a Yoshida.

---Amb el fred dormir plegats fa, emperò, preferible la nit,

A Amatsu Nawate passàrem per un caminoi al bell mig dels arrossars, un lloc molt fred amb el vent que bufava de la mar.

---Al sol de l'hivern sobre el cavall amb l'ombra congelada.

Hi havia prop d'una llegua des de Hobi fins al cap d'Irago. S'hi seguia per terra a la província de Mikawa, emperò, per a Ise s'havia de creuar la mar; potser per això s'escolliren els llocs d'Ise per al Manyoshû (14).
D'aquells sorrals collí pedres per al joc de Go (15), dites pedres blanques d'Irago.

La muntanya de Hone és lloc de falcons. El promontori del sud era el lloc per on passaven els primers falcons. Mentre pensava en els poemes sobre els falcons d'Irago (16), adesiara consirós :

---Feliç de contemplar un falcó al promontori d'Irago.

El santuari d'Atsuta era en restauració.

---També l'espill del santuari repolit, pura flor de neu.

Convidat per gent de Nagoya m'hi reposí uns jorns.

---Algú també anirà a Hakone aquest matí de neu.

Trobada amb amics.

---M'he allisat el vestit i he sortit per contemplar la neu.

---Deixeu-me anar al lloc fins que caigui per contemplar la neu.

D'esbarjo amb gent.

---Tot cercant l'olor del pruner he mirat els ràfecs del graner.


Poc després gent distingida d'Ôgari, de Mino i de Gifu vingueren a visitar-me. I arribí a fer de tant en tant pocs versos.

Després del deu de la dotzena lluna sortí per tornar a mon poble.

---Folgant del viatge viu com es netejava aquest món va. (17).


“Vinguí de Kuwana famolenc”, digué el poeta (18). Al poble de Hinaga lloguí un cavall, pugí al turó de Tsuetsuki (19) i caiguí de la sella del cavall. Si hagués caminat! Caure del cavall al “turó del bastó”!
Des de la depressió per això, finalment, escriguí sens la paraula sobre l'estació (20).

---A casa he plorat pel cordó umbilical a finals d'any. (21)

Remís en acomiadar-me de l'any beguí tota la nit. Quan em despertí tard al jorn de l'any nou :

---M'afanyaré el segon jorn per la primavera florida.

- - - - - -


1) Referència a Chuang-Tzu, també Chuang-Chou, (xinès actual 庄子, i莊子 en xinès tradicional, aC 360? - 286?). Pronunciació actual Zhuang Ngzi.
El text esmentat és al 齊物論.
2)Un pseudònim de Bashô.
3)Saigyô (西行法師, 1118 – 1190).
Sôgi (宗祇, 1421-1502)
Sesshû (宗祇, 1420-1506)
Rikyû (利休, 1522-1591)
4)William Blake hi seria d'acord : A fool sees not the same tree that a wise man sees.
(Un foll no veu el mateix arbre que l'home savi veu).
De la seva obra The Marriage of Heaven and Hell – Proverbs of Hell.
5)Referència al poema no. 286 d'autor anònim del Kokinwakashû (古今和歌集) :
秋風にあへず散りぬるもみぢ葉のゆくへさだめぬ我ぞかなしき
6)Chotarô Ide (長太郎井手 , ¿-?). Vassall al servei de la família Naitô.
7)Kikaku (其角, 1661-107. El primer i probablement el deixeble més important de Bashô.
8)Rosen (露沾,1655-1733). Senyor feudal de Taira, a la província d'Iwaki.
9)Referència a Chuang-Tzu, també Chuang-Chou, (xinès actual 庄子, i莊子 en xinès tradicional, aC 360? - 286?). Pronunciació actual Zhuang Ngzi.
El text esmentat és al 逍遙遊.
10) Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945), famós pel seu Tosa Nikki (土佐日記).
Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/55-1216). La seva obra magna: Hôjôki (方丈記). Per a més dades sobre aquest autor podeu veure el meu article en aquest mateix “bloc” del 17.02.07.
Abutsu (阿仏尼,1222-1283). La referència és l'Izayoi Nikki (十六夜日記).
11)“El Cap dels Estels” és : Hoshikaze (星崎), trad. lit.
12)Atsukai Masaaki (飛鳥井雅章, 1611-1679). Poeta.
13)Etsujin (越人, 1656-?). Tintorer que vivia a Nagoya. Va acompanyar Bashô en el “Viatge a Sarashina”.
14)Referència al primer llibre del Man¡yôshû (万葉集).
15)Es refereix al famós joc de Go, o Igo, (碁, 囲碁) on les peces són blanques i negres.
16)Referència a l'antologia poètica de Fujiwara no Ietaka,que també llegeix com a Karyû, (藤原家隆, 1158-1237) : Mini Shû (壬二集).
17)Això es feia cada dia tretze de la dotzena lluna.
18)Veure nota no. 3.
19)Tsue-tsuki-zaka (杖つき坂) : Turó on cal el bastó.
20)Incloure un esment a l'estació de l'any era una de les regles poètiques.
21)Era costum guardar el cordó umbilical del nou-nat.

o0o

雨月物語 09
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

あ るじとゞめて。瘟病は人を過つ物と聞ゆるから。家童らもあへてかしこに行しめず。立よりて身を害し給ふことなかれ。左門笑ていふ。死生命あり。何の病か人 に傳ふべき。これらは愚俗のことばにて吾們はとらづとて。戸を推て入つも其人を見るに。あるじがかたりしに違はで。倫の人にはあらじを。病深きと見えて。 面は黄に。肌黒く痩。古き衾のうへに悶へ臥す。人なつかしげに左門を見て。湯ひとつ惠み給へといふ。左門ちかくよりて。士憂へ給ふことなかれ。必救ひまい らすへしとて。あるじと計りて。薬をえらみ。自方を案じ。みづから煮てあたへつも。猶粥をすゝめて。病を看ること同胞のごとく。まことに捨かたきありさま なり。かの武士左門が愛憐の厚きに泪を流して。かくまで漂客を惠み給ふ。死すとも御心に報ひたてまつらんといふ。左門諫て。ちからなきことはな聞え給ひ そ。凡疫は日数あり。其ほどを過ぬれば寿命をあやまたず。吾日々に詣てつかへまいらすべしと。実やかに約りつゝも。心をもちゐて助けるに。病漸減じてこゝ ち清しくおぼえければ。あるじにも念比に詞をつくし。左門が陰徳をたふとみて。其生業をもたづね。己が身の上をもかたりていふ。故出雲の國松江の郷に生長 て。赤穴宗右衛門といふ者なるが。わづかに兵書の旨を察しによりて。冨田の城主塩冶掃部介。吾を師として物斈び給ひしに。近江の佐々木氏綱に密の使にえら はれて。かの館にとゞまるうち。前の城主尼子經久。山中黨をかたらひて大三十日の夜不慮に城を乗とりしかば。掃部殿も討死ありしなり。もとより雲州は佐々 木の持國にて。塩冶は守護代なれば。三沢三刀屋を助けて。經久を亡ぼし給へとすゝむれども。氏綱は外勇にして内怯たる愚将なれば果さず。かへりて吾を國に 逗む。故なき所に永く居らじと。己が身ひとつを竊みて國に還る路に。此疾にかゝりて。思ひがけずも師を労しむるは。身にあまりたる御恩にこそ。吾半生の命 をもて必報ひたてまつらん。

L'hoste l'aturà.
- Les malalties infeccioses poden ésser una epidèmia, això he sentit dir, i ni mes fills deixo entrar ací. No us hi acosteu si no voleu pas exposar-vos-hi!
Samon rigué.
- Vida i mort són en mans del fat (76). Quina malaltia es pot transmetre als humans? Són nècies paraules que la nostra escola no accepta pas.
Obrí la porta, entrà i veié l'home tal com havia dit l'hoste. No era pas un home corrent. Semblava molt malalt, la cara esgrogueïda, la pella ennegrida, desnerit, estès en passament sobre una vella màrfega. L'home mirà Samon esperançós i li digué :
Una tassa d'aigua calenta, per mercè!
Samon s'hi apropà.
- No us neguitegeu. Prou que us guariré.
Ho enraonà amb l'hoste i trià la medecina, en preparà la dosi, féu la cocció, li'n donà, i a més li féu prendre unes farinetes. Hi tingué cura com amb un germà, veritablement, no el podia pas deixar en aquell estat. El guerrer vessà llàgrimes d'agraïment per la compassió de Samon.
- Que en sou de generós amb un vagabund! Encara que em mori recompensaré vostre bon cor !
Samon li retragué.
- No vull sentir res descoratjador! Normalment, las malalties infeccioses tenen una durada determinada. Han passat ja uns quants jorns i res no us privarà que tingueu una llarga vida. Jo vindré cada jorn a visitar-vos.
I mantenint sa promesa hi posà tot el cor per assistir-lo.
Mica en mica els símptomes desaparegueren i el malalt es trobà millor. No parà de regraciar l'hoste, i ple de respecte per la caritat latent de Samon li preguntà a què es dedicava, i llavors ell li parlà de ses circumstàncies.
- Creixí al poble de Matsue, a la província d'Izumo, i em dic Akana Sôemon. Adquirí alguns principis sobre els escrits de l'art de la guerra, així el senyor del castell de Tomita, Enya Kamon no Suke (77), em féu son instructor. Més endavant, m'escolliren com emissari secret de Sasaki Ujitsune (78), i així durant una estada a sa residència, l'antic senyor de Tomita, Amako Tsunehisa (79), en conxorxa amb una facció del clan dels Yamanaka, prengué de sobtada el castell la nit de cap d'any, i mon senyor Kamon fou occit també. Com la província d'Unshû (80) havia estat sempre féu dels Sasaki, i Enya llur batlle, urgí Ujitsuna a aidar Mizawa i Mitoya i destruir Tsunehisa. Emperò, Ujitsuna sota una aparença de brau era covard de cor i un capità inepte, i no aconseguí res. I tot el contrari, em retingué a sa província. Decidit a no restar-hi més temps, aconseguí escapolir-me, i en el camí de retorn em sobrevingué aquesta malaltia, i sens voler-ho he hagut d'amoïnar-vos. Heu estat més que generós amb mi! El que em resti de vida serà sens falta per recompensar-vos!
Samon digué :
-

No restar indiferent a allò que un veu és l'essència del cor dels homes.(81). No hi ha cap motiu per vos afables mots. Resteu i poseu-vos bo!
Comptant amb aquells mots sincers en uns pocs jorns gairebé es restablí completament.
- - - - - -
76 – Analectes (論語) de Confuci (孔子, 551-479 aC).
77 – Enya Kamon-no-suke (塩冶掃部介, ?-1485).
78 – Sasaki Ujitsuna (佐々木氏綱, ?-1518).
79 – Amako Tsunehisa, 1458-1541). Els fets són esmentats a l'Intoku Taiheiki (陰徳太平記) de Kagawa Masanori (香川 正矩, 1613-1660), obra que va ser completada pel seu fill Kagawa Sen'a (香川 宣阿, 1646-1735) cap a l'any 1695.
80 – Unshû (雲州 ), un altre nom per a Izumo (出雲).
81 - Cita de Menci (孟子, 372-289 aC).
o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 46

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

大垣

路通も此みなとまで出 むかひて、みのゝ国へと伴ふ。 駒にたすけられて、大垣の庄 に入ば、曾良も伊勢より 来り合、越人も馬をとばせ て、如行が家に入集る。前 川子荊口父子、其外したし き人〃日夜とぶらひて、蘇 生のものにあふがごとく、且 悦び且いたはる。旅の物うさ もいまだやまざるに、長月 六日になれば、伊勢の遷宮 おがまんと、又舟にのりて
蛤のふたみにわかれ行秋ぞ

　からびたるも艶なるも、たくましきも、はかなげなるも、おくの細道もて行に*、おぼえずたちて手をたゝき、伏て村肝を刻む*。一般は蓑をきるきるかゝる旅せまほしと思立*、一たびは坐してまのあたりに奇景をあまんず*。かくて百般の情に、鮫人が玉を筆にしめしたり*。旅なる哉、器なるかな。なげかしきは、かうやうの人のいとかよはげにて、眉の霜のをきそうふぞ*。
元禄七年初夏


ÔGAKI

Rotsû (148) vingué a trobar-nos fins al moll de Tsuruga i ens acompanyà a la província de Mino.
Entràrem a Ôgaki a cavall i Sora hi vingué des d'Ise. També ho féu Etsujin (149) a galop tirat i ens aplegàrem a cal Jokô (150). Jorn i nit mes amics, Zeizenshi (151) i Keikô (152) amb ses fills, i altres em visitaren, contents de veure'm com si hagués ressuscitat.
Encara amb els fatics del viatge embarquí cap a Ise per veure el trasllat del santuari (153).


---Com les cloïsses amb cloves separades se'n va la tardor.

- - - - - -

148 – Yasomura Rotsû (八十村路通, 1651-1739, altres fonts 1649-1738), i també Inbe Rotsû (斉部路通). Deixebles de Bashô.
149 - Etsujin (越人, 1656-?). Tintorer que vivia a Nagoya. Va acompanyar Bashô en el “Viatge a Sarashina”.
150 – Jokô (如行. ¿-?). Kondô de cognom (近藤) Samurai de rang inferior. Vivia retirat quan Bashô el va visitar.
151 – Zensenshi (前 川子, ¿-?).Era un samurai d'alt rang.
152 – Keikô (荊口, 1673-1735). Samurai. Tenia tres fills : Shikin (此筋), Sensen (千川) i Bunchô (文鳥).
153 - El santuari d'Ise es reconstruïa cada vint anys. Totes les relíquies i objectes sagrats eren traslladats a les noves instal.lacions, i aquest era l'esdeveniment que volia veure Bashô. La ubicació era al costat de l'antic lloc i seguia la mateixa construcció.


終