堤中納言物語 -05- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

二 – SOBRE AÇÒ......(1) 春の物とて詠めさせ給ふ（＊原注「伊勢物語「起きもせず寢もせで夜を明かしては春のものとてながめくらしつ」によつて「そぼ降る雨」を春の物というたのであらう。」）（＊末尾に「うへ渡らせ給ふ」とあり、女御などを想定していることが分かる。）晝つ方、臺盤所なる人々、 「宰相中將こそ參り給ふなれ。例の御にほひ、いと著しるく。」 などいふ程に、突居ついゐ（＊畏まって座ること。）給ひて、 「よべより殿に候ひし程に、やがて御使になむ（＊「参る」）。東の對の紅梅の下に埋うづませ給ひし薫物、今日の徒然に、試みさせ給ふとてなむ（＊こちらにも持参するようにとの仰せでした）。」 とて、えならぬ枝に、白銀の壺二つ附け給へり。 中納言の君の、御帳の内に參らせ給ひて、御おん火取數多して、若き人々（＊に）、やがて試みさせ給ひて、（＊御帳より）少しさし覗かせ給ひて、御帳の側そばの御座に傍臥かたはらふさせ給へり（＊体を横たえられた）。紅梅の織物の御衣に、たゝなはりたる御髪の裾ばかり見えたるに、これかれそこはかとなき物語、忍びやかにして暫し居給ふ。 中將の君、この御火取の序（＊機会）にあはれと思ひて、 「人の語りし事こそ、思ひ出でられ侍れ。」 と宣へば、大人だつ宰相の君、 「何事にか侍らむ。徒然に思しめされて侍るに、申させ給へ。」 とそゝのかせば、 「さらば、つい（＊続ぎ）給はむとすや。」 とて、 「ある君達（＊姫君）に、忍びて通ふ人やありけむ、いと美しき兒さへ出で來にければ、（＊男は）あはれとは思ひ聞えながら、嚴しき片つ方（＊本妻側の人を指す。）やありけむ、絶間がちにてある程に、（＊子は）思ひも忘れず、いみじう慕ふがうつくしうて、時々はある所に渡しなどするをも、『今（＊すぐに戻してほしい）。』なども言はでありしを、程經て立ち寄りたりしかば、いと寂しげにて、珍しくや思ひけむ、かき撫でつゝ見居たりしを、え立ち留らぬ事ありて出づるを、ならひにければ、例のいたう慕ふがあはれに覺えて、暫時しばし立ちとまりて、『さらば、いざよ。』とて、掻き抱きて出でけるを、（＊女君は）いと心苦しげに見送りて、前なる火取を手まさぐりにして、 子だに（＊「子」に「籠」を掛ける。）かくあくがれ出でば薫物のひとりやいとゞ思ひこがれむ こだにかく　あくがれいでば　たきものの　ひとりやいとど　おもひこがれむ と忍びやかに言ふを、屏風の後にて聞きて、いみじう哀れに覺えければ、兒を返して、その儘になむ居られにし、と（＊その人は語った）。『如何ばかり哀れと思ふらむ。』と、 『（＊男の女君への愛情は）おぼろげならじ。』 と言ひしかど、誰とも言はで、いみじく笑ひ紛はしてこそ止みにしか。」 Prop de migjorn l'emperadriu contemplava les pluges de primavera (2). D'entre les dames que eren a la cambra de les taules algú exclamà : -- És el capità conseller que ve! Son perfum tan característic és el de sempre, I mentre deien açò ell era ja allà. S'agenollà davant de l'estrada de la cortina. -- Vostre missatge m'arribà anit mentre era a casa de mon pare. Sembla que voleu l'encens que féreu colgar sota la prunera vermella que és a la banda oriental i que avui voleu fer unes provances per a esbargir-vos. Portava unes gerres d'argent lligades a una branca d'una bellesa indescriptible. La dama Chûnagon ho prengué i les presentà a l'emperadriu rere la cortina. Promptament unes dones joves començaren a provar l'encens mentre ella s'ho mirava de quan en quan mig incorporada en un costat de la cortina. Només se li veia la punta de ses cabells recollits dalt del cap i sobre una roba feta amb fils color de pruna vermella (3). El capità l'atengué una estona mentre li contava coses amb veu baixa a la quieta. El capità comentà : -- Sobre aquest encenser recordo una història que algú m'explicà i que em semblà emocionant. -- I de què es tracta? Traieu-nos del tedi. Expliqueu-nos-ho. Demanà la dama Shashô, la de la més edat. Esperonat, el capità digué : -- Bé doncs, mes vos continuareu després de mi. Sembla que una certa dama tenia una relació secreta amb un home que la sovintejava i ella infantà una criatura preciosa. Tot i que l'home li tenia estimació, la seva esposa era molt enutjosa i ses visites minvaren. Emperò, l'infant no se n'oblidava de son pare i era emocionant com el seguia a tot arreu. De quan en quan li enviaven el nen a casa perquè s'estigués amb son pare, a la qual cosa no s'hi oposava la mare, En una visita després d'una llarga absència del pare, el nen es trobava molt sol i es sentí molt content quan son pare l'acaronava i el fitava. Com l'home tenia quefers no podia restar massa temps féu per a sortir, mes, encara que n'era habituat, sentia que com sempre l'enyoraria, commogut hi romangué una mica més. “Bé, som-hi” i agafant el nen als braços sortí. La mare mirà afligida com partien i toquejant un encenser féu amb un fil de veu : Fins i tot el nen li té tan d'enyorament a la partença i sola amb l'encenser em consumiré d'amor? (4) Emperò, l'home la sentí rere un paravent i en fou corprès , llavors tornà amb l'infant i restà allà. -- Se'ls estimava molt! -- No era pas poca cosa! Emperò, no es digué pas qui era la persona, i el capità féu una bona rialla evasiva com a cloenda. - - - - - - 1 – (372 - 01) Vegeu Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 32, “Umegae” (梅枝). 2 – (372 – 02) Referència al poema no. 616 del Kokinwakashû (古今和歌集) : やよひのついたちよりしのびに人にものらいひての ちに、雨のそほふりけるによみてつかはしける. 3 – (372 – 14) Aquest color era usat normalment per dones joves. 4 – (373 – 30) Vegeu Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 31.Makibashira (真木柱). També el Yamato Monogatari (大和物語), narració no. 135. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -27-

恋 / Amor 面影のわするまじき別れかななごりを人の月にとどめて おもかげの－わすらるまじき－わかれかな－なごりをひとの－つきにとどめて Omokage no-wasurarumajiki-wakare kana-nagori o hito no-tsuki ni todomete La teva cara impossible d'oblidar a la partença gravades a la lluna són les teves faccions Poema no. 1185 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -26-

恋 / Amor 逢ふまでの命もがなと思ひしはくやしかりけるわか心かな あふまでの－いのちもがなと－おもひしは－くやしかりける－わかこころかな Au made no-inochi mogana to-omoishi wa-kuyashikarikeru-waga kokoro kana Fins a trobar-nos desitjo amb molt d'afany la meva vida és que aquest el meu cor ha patit grans dolences Poema no. 1155 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -25

恋 / Amor なにとなくさすがにおしき命かなありへば人や思しるとて なにとなく－さすがにをしき－いのちかな－ありへばひとや－おもひしるとて Nani to naku-sasuga ni oshiki-inochi kana-arieba hito ya-omoi shiru tote Indefinible i també lamentable aquesta vida mes si visc ella potser se n'adonarà de mi Poema no. 1147 o0o

堤中納言物語 -04- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 一

花櫻折る少將 夕さり、かの童は、ものいと能くいふものにて、ことよくかたらふ。 「大將殿の常に煩はしく聞え給へば、人の御文傳ふる事だに、伯母上（＊原文ルビなし。「おばうへ」か。祖母上。後出。）いみじく宣ふものを。」 と（＊「語らふ」ことが続くうち）、同じ處にて、めでたからむ事など宣ふ頃、（＊みつすゑが女の童を）殊に責むれば、若き人の思ひ遣り少きにや、 「心（＊「ここら」か。）よき折あらば、今。」 といふ。御文は「殊更に、氣色見せじ。」とて傳へず。みつすゑ參りて、 「言ひ趣けて侍る。今宵ぞよく侍るべき。」 と申せば、喜び給ひて、少し夜更けておはす。みつすゑが車にておはしぬ。わらは（＊諸本「はなは」）、けしき見ありきて入れ奉りつ。火は物の後うしろへ取りやりたれば、ほのかなるに、母屋もやにいとちひさやかにてうつ臥し給へるを、かき抱きて乘せ奉り給ひて、車を急ぎて遣るに、 「こは何ぞ、＼／。」とて、心得ず、あさましう思さる。中將の乳母聞き給ひ、 「伯母上（＊祖母上。前出。）の後めたがり給ひて、臥したまへるになむ。もとより小さくおはしけるを、老い給ひて、法師にさへなり給へば、頭寒くて、御衣おんぞを引き被きて臥し給へるなむ、それと覺えけるも道理なり。」 車寄するほどに、古びたる聲にて、 「いなや、こは誰たれぞ。」と宣ふ。 その後いかが。をこがましうこそ。（＊祖母の尼上の）御容貌はかぎりなかりけれど（＊「法師にさへなりたまひぬれば、今はいかがせむ。」などを補う）。 Una vesprada la noia que sabia expressar-se molt bé digué tot xerrant amb son festejador : --El senyor avi de la damisel·la, el general, és persona irritable, i la senyora àvia és molt severa amb nosaltres, inclús per a passar lletres a la damisel·la. En aquella mateixa casa hi havia molt excitació pel fet de l'entrada a la cort de la damisel·la de la qual se'n parlava molt, i potser apressada per son festejador la jove digué poc després: --Li ho faré saber a la damisel·la si hi ha una bona ocasió. Mes deixà molt clar que no li passaria cap lletra. Mitsusue se'n tornà i informà al lloctinent : --He pogut parlar-ho amb ella. Aquest vespre podria ésser un bon moment. Molt content el lloctinent tan punt es féu nit fosca sortí amb el carruatge de Mitsusue. La noia mirà que no hi hagués ningú al voltant i el féu entrar. Ella havia posat la llàntia rere alguna cosa i era entrefosc. A la cambra principal hi jeia una figura menuda. El lloctinent l'agafà d'una revolada, la portà al carruatge i sortiren apressament. “Què passa! Què passa!” pensaria esglaiada sens entendre res. La mainadera de la damisel·la havia sentit d'aquella conxorxa, i com l'àvia en tenia sospites s'havia aposentat en aquella cambra. Era de complexió petita i a l'envellir s'havia fet monja. Com tenia fred al cap era al llit completament tapada amb la roba i ell l'havia confós amb la damisel·la. Mentre el carruatge arribava a casa del lloctinent una veu ronca de vella exclamà : --Oh! Qui sou vós? Què passa després açò no ho sabem. Seria impudent. Emperò, era d'una bellesa sens parió.......... o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -24-

恋 / Amor 数ならぬ心のとがになしはてじ知らせてこそは身をも恨みめ かずならぬ－こころのとがに－なしはてじ－しらせてこそは－みをもうらみめ Kazu naranu-kokoro no toga ni-nashi hateji-shirasete koso wa-mi o mo uramime Innumerables els defectes del meu cor que no pot deixar i ara fent-ho saber em blasmo a mi mateix Poema no. 1100 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集

-23- 恋 / Amor はるかなる岩のはざまに独りゐて人目おもはで物思はばや はるかなる－いはのはざまに－ひとりゐて－ひとめおもはで－ものおもはばや Harukanaru-iwa no hazama ni-hitori ite-hitome omowade-mono omowaba ya Sóc ben allunyat en l'esquerda d'un cingle lla solitari indolent als ulls d'altri només amb ma pensada Poema no. 1099 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -22-

羈旅 / Viatges 月見はと契をきてしふるさとの人もやこよひ袖ぬ つきみばと－ちぎりていてし－ふるさとの－ひともやこよひ－そでぬらすらむ Tsuki miba to-chigiri okite shi-furusato no-hito mo ya koyoi-sode nurasuramu Mirant la lluna férem nostra promesa ella al poble i potser haurà també les mànigues mullades Poema no. 938 o0o

堤中納言物語 -03- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

一 花櫻折る少將 「かの見つる處尋ねばや。」とおぼす。 夕方、殿（＊父大臣の邸）にまうで給ひて、暮れ行くほどの空、いたう霞み罩こめて、花のいとおもしろく散り亂るゝ夕ばえを、御簾捲き上げて眺め出で給へる御おん容貌、言はむかたなく光滿ちて、花の匂ひも無下にけおさるゝ心地ぞする。琵琶を黄鐘調わうしきてうに調べて、いとのどやかに、をかしく彈き給ふ御手つきなど、限りなき女も斯くはえあらじと見ゆ。この方の人々召し出でて、さま＼〃／うち合せつゝ遊び給ふ。みつすゑ（＊前出「すゑみつ」。中将の腹心か。）、 「いかゞ女のめで奉らざらむ。近衞の御門わたりにてこそ、めでたくひく人あれ、（＊わが御方は）何事にもいとゆゑづきてぞ見ゆる。」 と、おのがどち言ふを聞き給ひて、 「いづれ、この櫻多くて、荒れたる宿（＊原文「やと」。近衛の御門＝皇居東面の陽明門の付近の邸宅を指すか）、わらは（＊「われは」か。）いかでか見し。我に聞かせよ。」 と宣へば、 「猶便りありて、罷りたりしになむ。」 と申せば、 「さる所は見しぞ。細かに語れ。」 とのたまふ。（＊「みつすゑ」は）かの見し童に物いふなりけり。 「故源中納言の女になむ。實にをかしげにぞ侍るなる。かの御おん伯父の大將なむ、『迎へて内裏に奉らむ。』と申すなる。」 と申せば、 「さらば、さらぬ先に。猶誑たばかれ。」 と宣ふ。 「さ思ひ侍はんべれど、いかでか。」 とて立ちぬ。 El lloctinent pensava en visitar la casa que havia vist aquell matí. Al vespre anà a la casa pairal. El cel del capvespre era molt emboirat, amb les flors esplèndidament escampades arreu sota la lluna. Quan enrotllà la cortina de llistons i mirà cap a enfora veié una escena a vessar d'una lluor indescriptible i el perfum de les flors l'aclaparà. Temprà el llaüt, ses dits tocaren exquisidament de manera assossegada que semblava inclús fora de l'abast d'una dona. Féu cridar altra gent com ell amb coneixements musicals i plegats s'entretingueren . Sentí Mitsusue (6) que deia : --Com no l'admiraria una dona! Prop de la portalada de la Guàrdia hi ha una dona que toca esplèndidament; de fet, excel·leix en tot allò que fa. --On rau aquesta casa? És mig enderrocada i plena de cirerers? Com l'has trobada? Digues-me. --Hi vaig d'escaiença. --Jo he vist aquest lloc! Explica'm què en saps. I resultà que el jove festejava la noia que era al servei de la damisel·la. --És la filla del fou conseller del Mig Minamoto, tota una bellesa! Es diu que son avi (7), el general, la presentarà segurament ell mateix a la cort. --Arrangeu alguna cosa per a mi abans que açò passi. --Ja voldria, mes com fer-ho? I s'acomiadà. - - - - - - 6 - (370 - 06) Mitsusue (みつすゑ). Es tracta potser d’una altra persona o és la mateixa de la nota no. 03? 7 – (370 – 13) De fet, hauria de ser l’avi (祖父) no pas l’oncle (伯父) com indica el text. o0o