Història del terme BANZAI,万歳

Del fòrum PMJS :

---------------------

Herman Ooms

Podria ser que la forma més antiga de l’ús de Banzai siguin els múltiples Banzais al final de la fórmula pronunciada pel Yamato no fumibito* durant les Ceremònies de la Gran Purificació que es celebren un parell de vegades l'any, tal com s’esmenta en el Codi Taihô** del 702. Veure Felicia Bock, “Engishiki Procedures of the Engi Era, vol. 2, p.89; o Torao Toshiya, Engishiki (Shueisha, 2000), vol. 1, p.481. La fórmula de l’exorcisme és Daoisme pur. Proclama l’abast de la seva capacitat benefactora fins “a l’est tan lluny com Fusoo” (Fusang, o Japó).

*Yamato 大和 : nom antic del Japó.

Fumibito 文人: originalment “escrivà” i per extensió “literat, home de lletres, etc.”

** Taihō-ritsuryō 大宝律令. Re-organittzació administrativa decretada el 701 al Japó cap a finals d’el període Asuka.

27 02 07

-----------------------------

Ross Bender

Una frase amb Banzai es troba en "Records (or Stratagems) of the Warring States", "Stratagems of Ch'i, 4." Els caràcters emprats són els mateixos que el modern Banzai japonès. Hi ha una traducció disponible a Internet feta per B.S.Bonsall* que tradueix la frase com “Long Live the Prince.”

Referència : Vol. 11 – CH’I IV

Podeu consultar el text a : http://lib.hku.hk/bonsall/zhanguoce/index1.html

*El Rev. Bramwell Seaton Bonsall, M.A., B.D., D.Lit. (Lond.) va ser un missioner metodista que va viure a la Xina des del 1911 fins al 1926. Després del seu retorn a Anglaterra va continuar amb l’estudi de la llengua i literatura xineses. Al 1920 va obtenir el doctorat amb una traducció completa del Zhan Guo Ce (Chan Kuo Ts’e), 戰國策, “"Records (or Stratagems) of the Warring States". Quan es va retirar el 1950 va completar una traducció de tots els 120 capítols de la novel.la xinesa “Hóng lóu mèng,紅樓夢”, “El somni de la cambra vermella”, també coneguda com “La història de la pedra”, 石頭記, de Cao Xuequin . Aquesta traducció havia de ser publicada per The Asia Society of New York però el projecte va ser descartat quan Penguin va anunciar la publicació de la traducció d’aquesta mateixa obra feta pel professor David Hawkes, conjuntament amb John Minford. Segons ens explica el seu fill, Geoffrey Weatherill Bonsall, el seu pare va fer aquestes dues traduccions sense consultar cap biblioteca ni tenir cap contacte amb altres sinòlegs o especialistes, i va ser segurament el primer en fer una traducció completa a l’anglès d’aquestes dues obres.

27 02 07

---------------------------------

Rick Emmert

Tot i que encara no s’ha esmentat crec que hi ha un terme força més antic que “Banzai”. Es tracta de MANZAI, i que s’escriu amb els mateixos caràcters. “Manzairaku” és una peça del repertori “Gagaku”* força coneguda, i també s’esmenta en algunes obres Nô, particularment destacable en la ritual “Okina”. Un cop d’ull ràpid al Nihon Ongaku Daijiten** ens diu que hi ha diverses teories sobre quan es va escriure Manzairaku a la Xina, i s’inclouen fonts que ens suggereixen les dinasties Han, Sui i Tang. Crec que podem aceptar que va arribar al Japó durant el període Heian.

*雅楽. “Música elegant”Una mena de música ritual a la Xina antiga. Va arribar al Japó procedent d’allà o de Corea cap a l’època Nara. Va continuar desenvolupant-se al Japó , on encara es representa, però va desaparèixer del continent asiàtic.

**日本音楽大事典.

27 02 07
------------------------------

Michael Watson

Trobaràs un capítol i vers a Morohashi* (Daikanwa Jiten, vol. 9, pàg. 744). L'expressió es va originar com un brindis en celebracions i va ser posteriorment quan va començar a utilitzar-se en altres ocasions : per desitjar una llarga vida a algú, etc. A partir de l'època Tang es va aplicar principalment als sobirans. En el diccionari esmentat hi pots trobar molts exemples anteriors en les històries recollides.

*Morohashi Tetsuji, 諸橋轍次. Una figura molt important en sinologia i estudis japonesos. És més conegut com a l'editor en cap del diccionari més complet de "kanji" que hi ha : Dai Kan-Wa Jiten, 大漢和辞典.

26.02.07

-------------------------

Morgan Pitelka

Un dels meus alumnes està interessat en la història del terme BANZAI / WANSUI, que, naturalment, significa DEU MIL ANYS, i que es feia servir per saludar i homenatjar l'emperador a la Xina pre-moderna i Japó. Més endavant va esdevenir un crit de guerra i una expressió de celebració.

Si em poguéssiu suggerir alguna lectura relacionada amb els seus origens i usos a la Xina i Japó us ho agrairia.

Mercès

26 02 07

(La traducció i les notes amb */** són meves. L'anglès és la llengua vehicular del fórum, i també hi participa el japonès. Naturalment també pot haver-hi parts en les llengües originals dels membres del grup.)