OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -8-

鵲の渡せる橋におく霜のしろきを見れば夜ぞ更けにける
[6]

Si veig la blancor de la gebrada sobre el pont de les garses ja és fosca nit.

Aquest poema procedeix de la col.lecció d´Ôtomo no Yakamochi, però, de fet, la imatge del pont de les garses no hi surt. Hi ha dues interpretacions. La primera que era una clara nit d´hivern i el fred ha gebrat els graons de l´escala de palau. La segona que la lluna del setè mes enllumena, blanquinosa, la polida fusta de l´escala.

Cal aclarir que la imatge del “pont de les garses” fa referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu) i Vega (Shokujô織女), Shokujo , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda arriba al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realizar durant l’any.

Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Si això passa les garses (鵲) faran un pont perquè puguin retrobar-se.

SHINKOKINSHÛ no. 620. 新古今集. 冬.Hivern.

Autor :Chûnagon Yakamochi (中納言家持, 718 – 785) - Ôtomo no Yakamochi (大伴の家持).

Poeta prolífic. La seva aportació al Man´yôshû és d’uns 476 poemes, i a més en va ser recopilador i editor.

Va viure a Dazaifu durant el període de servei del seu pare, Ôtomô Tabito (大伴旅人), a palau. Va estudiar a l´escola dels nobles i va ser governador provincial.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -14-

我が宿のい笹群竹吹く風の音のかそけきこの夕かも

Aquest vespre sento el suau esbufec del vent pel joncar vora casa.

Poema nº. : 4291

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

KOKINSHÛ (古今集) -3-

二条のきさきのはるのはじめの御うた

Poema escrit per l'emperadriu Nijô sobre el començament de la primavera.

雪の内に春はきにけりうぐひすのこほれる涙今やとくらむ

Amb la neu ha arribat la primavera. Les llàgrimes glaçades del rossinyol s'estan ja desfent.

Poema no. 4

Autor : L'emperadriu Nijô (二条のきさき) era Fujiwara no Takaiko (藤原の高子, 842-910), esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850- 880).

Es considerava el rossinyol com el nunci de la primavera.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -13-

春の野に霞たなびきうら悲しこの夕影に鴬鳴くも

La boirina s’escampa pel camp a la primavera i em sento ple de melangia. Al capvespre refila el rossinyol.

Poema nº : 4290

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -7-

奥山に紅葉踏み分け鳴く鹿の声きくときぞ秋はかなしき
[5]

Que n´és de trista la tardor quan sento el plany del cérvol petjant les fulles d´auró pel cor de la muntanya!

Sarumaru Tayû

Hi ha una certa controvèrsia sobre el subjecte : qui trepitja les fulles? Encara que la majoria d’especialistes s’inclina cap a la interpretació de que es tracta del cérvol, n’hi ha que insisteixen en que és el poeta qui ho fa.

El bram del cérvol és un símbol clàssic de la tardor i es representat iconogràficament sota la llum de la lluna del vuitè mes. Sempre està associat a les fulles encatifant els boscos.

KOKINSHÛ ( No.215). 古今集.秋.Tardor.

Autor : L´administrador Sarumaru (猿丸大夫 ¿-¿)

Al Kokinshû* aquest poema surt com “anònim” i amb el seu nom no apareix cap altre poema en cap antologia imperial, només s’indica que va ser escrit durant un concurs de poesia. No obstant això, Kamo no Chômei (鴨長明) va visitar la seva tomba, i així ho descriu en la seva obra “Hôjôki” (方丈記): あゆみわづらひなく、志遠 くいたる時は、これより峯つゞき炭山を越え、笠取を過ぎて、 石間にまうで、或は石山ををがむ。もしは、粟津の原を分けて、 蝉丸翁が迹をとぶらひ、田上川をわたりて、猿丸大夫が墓をたづ ぬ.Algún comentarista (E. Papinot) diu que va ser fill del príncep Yamashiro no Ôe (山背大兄王) i d’altres que ell n'era el príncep, però sense cap prova evident en cap sentit. Altres referències parlen de “l´il.lustre Sarumaru”, i això fa suposar que va viure a la primera meitat del segle vuit.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

*よみ人しらず

おく山に紅葉ふみわけなく鹿のこゑきく時ぞ秋は悲しき

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -12-

春の園紅にほふ桃の花下照る道に出で立つ娘子

Pel jardí, a la primavera , sota els brots vermellencs del presseguer del camí, hi passa la donzella.

Poema nº 4139

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

KOKINSHÛ (古今集) -2-

Començaré amb uns poemes traduïts referents a la primavera, el tema del dos primers llibres del Kokinshû.

Quan es va compilar l'antologia, (època Heian 794-1185), al Japó s'utilitzava el calendari lunar. Així doncs, el nou any començava a finals de gener o a primers de febrer, quan florien les pruneres, els primers brots de las plantes entre la neu i el cant dels ocells. Es considerava primavera els tres primers mesos, els següents era l'estiu i així successivament. Ocasionalment s'hi afegia un mes, un mes intercalat, per regular el calendari lunar amb el cicle solar.

En el Japó pre-Heian els noms dels mesos evocaven les estacions canviants, i quan els noms eren usats com a imatges en els poemes es traduïen literalment. No obstant això, en el període Heian cada cop era més comú anomenar els mesos : primer, segon, etc., com es fa actualment. Així doncs, s'ha emprat aquest sistema en la majoria de les traduccions. S'ha de tenir present que el primer mes començava habitualment al febrer, el segon mes nostre.

よみ人しらず . Anònim

春霞たてるやいづこみよしののよしのの山に雪はふりつつ

On ha anat la boira de la primavera? A la gran Yoshino, sobre la serralada de Yoshino hi continua nevant.

Poema no. 3

Yoshino és una zona muntanyenca de Nara, seu d'una residència imperial en el període del Man'yôshû. Sota la influència del budisme el lloc va tenir un caràcter sagrat i místic, d'aquí el prefix nominatiu み. Aquell temps el topònim representava generalment els cims coberts de neu.

KOKINWAKASHÙ (古今和歌集) -1-

L'antologia poètica KOKINWAKASHÙ (古今和歌集), usualment abreujat KOKINSHÛ (古今集), va ser concebuda inicialment per l'emperador Uda (宇多天皇 , 867-931), però va ser el seu fill, l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885–930), qui va ordenar-ne el recull cap a l'any 905. Es va donar per finalitzada el 920, tot i que segons diverses fonts històriques l'últim poema es va afegir el 914.

Els seus compiladors van ser :

• Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

• Ki no Tomonori (紀友則, 850–904)

• Ôshikôchi Mitsune (凡河内躬恒, 898–922)

• Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act. lit.898–920)

La traducció del títol és “Col.lecció de poesia japonesa dels temps antics i moderns”.

Va ser la primera de les vint-i-una antologies poètiques imperials (二十一大集). Es l'antologia que més va influir en les idees poètiques del seu temps i va establir la forma i el format de la poesia japonesa fins al segle dinou.

Té dos pròlegs. El primer escrit per Ki no Tsurayuki, que és també el primer en aportar una visió crítica i autòctona diferenciada del prevalent punt de vist xinès que dominava els cercles literaris d'aquell temps. L'altre pròleg, una concessió a la tradició, és característic xinès, de Ki no Tomonori.

La concepció de barrejar poemes antics i moderns va ser un fet innovador de gran transcendència en el decurs de la història de la poesia japonesa.

Consta de 1.111 poemes dividits en vint parts o llibres, seguint, en aquest cas, els models clàssics xinesos i el Man'yôshû.

També aniré publicant algunes traduccions dels seus poemes.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -11-

世の中は 常かくのみと 別れぬる 君にやもとな 吾が恋ひ行かむ

Haig de seguir enyorant-te sense sentit, tu, que has desaparegut del nostre costat com si la vida fos així?

Poema no. 3690

Escrit per una persona anònima de l’ambaixada japonesa i dedicat un altre membre que va morir camí cap a Corea.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -6-

田子の浦にうち出でて見れば白妙の富士の高嶺に雪は降りつつ
[4]

Anant per la cala de Tago veig com neva i neva al noble cim emblanquinat del Fuji.

Aquí també es reprodueix un altre poema del Man´yôshû* ( 3 – 318). Hi ha unes diferències i interpretacions diverses. Alguns comentaristes precisen que es tracta de la neu que ha caigut permetent així la visió del Fuji.

SHINKOKINSHÛ, nº 675. 新古今集.冬.Hivern.

Autor : Yamabe no Akahito (山辺赤人 o山部赤人/ 山邊赤人)

Com en el cas de Kakinomoto no Hitomaro no hi ha dates concretes, però sabem que va escriure entre el 724 i 737, tot i que altres fonts diuen que va néixer l’any 700 i va morir el 736.

Va acompanyar l’emperador Shômu (聖武天皇, 701-756) en molts dels seus viatges i gairebé tots els seus poemes van ser escrits durant els seus desplaçaments. Els seus millors versos mostren un marcat interès per les contrades des de Naniwa (actualmente Ôsaka) fins a Chiba, i pels elements shintoïstes, tema que comparteix també amb Kakinomoto no Hitomaro.

És un dels 36 “Poetes Immortals”.

*田子の浦ゆうち出でて見れば真白にぞ富士の高嶺に雪は降りける

Sortint de la cala de Tago veig la neu que ha emblanquinat el noble cim del Fuji.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -10-

君が行く 道の長路を 繰り畳ね 焼き亡ぼさむ 天の火もがも

Voldria fer un cabdell amb el llarg camí del teu viatge i cremar-lo amb foc diví!

Poema nº 3724

Escrit per Sano no Chigami no Otome, 狭野茅上娘子, (també Sano Otogami). És el més famós dels vint-i-tres poemes que va intercanviar amb el seu amant Nakatomi Yakamori (中臣宅守) quan aquest va anar a Echizen, exiliat. Se’n van enviar seixanta-tres en total.

Nakatomi va ser condemnat a l’exili l’any 739 degut a un escàndol. Quan va tornar a Nara sembla ser que va deixar la poesia per dedicar-se a assumptes oficials.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -9-

君が行く 海辺の宿に 霧立たば 吾が立ち嘆く 息と知りませ

Si hi hagués boirina pel camí cap a on t’estàs vora la mar, pensa que és el meu alè mentre aquí per tu sospiro.

Poema nº 3578

Poema entre els membres d’una ambaixada cap a Sila (Corea) l’any 736 i aquells que no hi anaven.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -5-

あしひきの山鳥の尾のしだり尾のながながし夜をひとりかも寝む

[3]

Haig de dormir sol aquesta nit llarga com la cua del faisà de la muntanya que s’escampa com un desmai?

Kakinomoto no Hitomaro

L´original és del Man´yôshû* (11-2802) d´autor desconegut. També s´el troba, encara que diferent, al Shinkokinshû** (4-487).

Hi ha diverses interpretacions, sobretot pel doble significat d´alguns caràcters.

SHÛISHÛ***, nº 778 - 拾遺集. 恋. Amor.

* 思へども思ひもかねつあしひきの山鳥の尾の長きこの夜を

Malgrat que no voldria pensar en ella no ho puc evitar aquesta nit llarga com la cua del faisà de la muntanya.

** ひとりぬる山どりのおのしだりおにしもをきまよふとこの月かげ

Dormirà sol el faisà amb la cua com un desmai perdut en la gebrada a la llum de la lluna.

*** “Tria de poemes”

Recull imperial de 1351 poemes de la meitat de l´època Heian. Les dates aproximades són : 1005-1011. El Kokinshû (古今集)n´és altre cop present, i també té els 20 llibres corresponents.

Va ser encarregat per l´emperador Kazan (花山天皇, 968–1008) però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô (杉藤原公,966-1041) qui va aplegar els versos.

Era fill de l’emperador Reizei (冷泉天皇,950-1011 ) i germà de l’emperador Sanjô (三条天皇, 976-1017 ).

Va haver d’afrontar-se políticament amb els Fujiwara, i als dinou anys, només dos anys després d’accedir al tron, Fujiwara no Kaneie (藤原 兼家,929-990) el va enganyar i el va obligar a abdicar. Va fer-se monjo budista . Va fer diverses peregrinacions i va tornar a promoure l’anomenada “peregrinació de Kannon (觀音)”, tot i que els especialistes dubten que pogués fer-ho ell mateix degut al seu desequilibri mental. Aquesta peregrinació consistia en viatjar a trenta-tres llocs per vuit províncies de la zona de Bandô (板東), nom antic donat a les províncies del Tôkaidô (東海道), a l’est de l’àrea d’Ôsaka (大阪). Sembla ser que el primer lloc de la peregrinació era Sugimoto-dera (杉本寺), a Kamakura (鎌倉), que és, al mateix temps, la primera etapa de la de Kamakura.

Segurament el seu precari estat mental i les austeritats característiques de la vida monacal va escurçar la seva vida , va morir als quaranta anys.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -8-

稲搗けば かかる吾が手を 今夜もか 殿の若子が 取りて嘆かむ

Tornarà el jove fill de la casa gran a agafar-me les mans aspres de tant esclofollar arròs i sospirarà per mi aquesta nit?

Poema nº 3459

Autor anònim.