NTCJ 04

竹生島
Shikubushima

Obra d'autoria incerta.

Argument : Un oficial de la cort imperial va en pelegrinatge a Shikibushima. Demana passatge a uns pescadors que en principi no estan massa disposats a fer el servei, però davant la insistència de l'oficial el porten allà. Durant el trajecte li parlen de la bellesa del lloc amb referències poètiques i històriques. Quan hi arriben els pescadors es transformen en Saravasti i el déu dels dracs, senyor de l'estany. Allà es continua parlant de les meravelles de Chikubushima que està considerat un dels paratges més bells de tot el Japó.

L'acció passa durant el regnat de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), cap els anys de l'era d'Engi (延喜) que va del 901 al 923.

A l'illa es venera Benzaiten (弁才天) , el nom japonès d'una deessa del panteó indi : Saravasti. El culte va arribar al Japó durant els segles VI i VIII mitjançant les traduccions xineses del Sutra de la Llum Daurada, i hi ha també una referència a Saravasti en el Sutra del Lotus.
En sànscrit el seu nom és “Saravasti Devi”, i significa “l'aigua que flueix”. Benzaiten és així doncs la deessa de tot allò que flueix, aigua, la paraula (el coneixement), l'eloqüència i la música. Com que en el Sutra de la Llum Daurada es parla de la protecció del govern de l'estat aquesta deïtat va esdevenir al Japó la protectora de l'estat i per extensió la de tota la gent del pais. Posteriorment va esdevenir una de les set deïtats de la fortuna, llavors un dels caràcters del seu nom canvia i es transforma en 弁財天. Així doncs, la lectura dels dos caràcters canviats és la següent : 弁才天. Aquí 才 significa “talent, coneixement, capacitat, etc.
A 弁財天 el caràcter 財 vol dir “diner, fortuna”. Ambdós tenen la mateixa pronunciació.

En el Rig Veda Saravasti mata la serp de tres caps “Vritra”, també amb el nom de “Ahi”, que significa simplement “serp”. D'aquí segurament l'associació d'aquesta deessa amb les serps i dracs del Japó.
Al Rig Veda (6.061.07) es diu que Saravasti munta un carro daurat, l'anomena “destructora dels enemics” i “benefactora de l'aigua “, i lloa el seu poder infinit.

Té santuaris a l'illa d'Enoshima, al golf de Sagami, a uns cinquanta kilòmetres de Tokio. Precisament la deessa és la figura principal , conjuntament amb un drac de cinc caps, a “Enoshima Engi” (江嶋縁起), una història dels santuaris d'aquesta illa escrita per un monjo budista anomenat Kokei ( 皇慶, 977-1049 ?) i data de l'any 1047. També n'hi ha en nombrosos indrets del Japó.

El Heike Monogatari ens en parla d'aquesta illa, concretament en el llibre VII on li dedica un capítol sencer titulat “Pelegrinatge a Shikibushima”:
平家物語。七。竹生島詣

...... 「あれをば何くと云ぞ。」と問はれければ、「あれこそ聞え候ふ竹生島にて候へ。」と申。「げにさる事あり。いざや參らん。」とて、藤兵衞有教、安衞門守教以下、侍五六人召具して、小船に乘り、竹生島へぞ渡られける.........

Aquí es parla d'anar a visitar una famosa illa, que no és altra que la que dóna nom a aquesta peça teatral : Shikibushima.

Trobem el poema de Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184) que en el Senzaishû
(千載集 .卷第一. 春歌上. 讀人志らず) consta com “Autor desconegut”. El poema diu :

さゞなみや志がの都はあれにしを昔ながらのやま櫻かな

A Shiga, mullada per les ones, la capital és ara destruida, però els cirerers de les muntanyes resten com antany.

(ながら és també el nom d'una muntanya i es podria traduir el poema canviant “antany” per “la muntanya de Nagara”).

El Heike Monogatari, el mateix llibre VII, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) en reivindica la seva autoria tot explicant que quan Tanadori va sentir que el final del clan dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant ( 千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va poder posar el seu nom.

Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre IX , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。　　忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........

“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.

El mateix Zeami li dedicarà un Nô sota el seu nom “Tadanori”, el més famós dintre del genere dels “Guerrers”, precisament per reclamar la justícia de la seva autoria. Ja en parlaré quan em toqui treballar aquesta obra.

L'Ise Monogatari (伊勢物語。九) hi és representat amb un poema d'Arihara no Narihira (在原業平, 825-888 ), poema també inclòs en el Shinkokinshû, no. 1616　(新古今和歌集.巻十七雑哥中) :

時しらぬ山はふじのねいつとてかかのこまだらに雪のふるらむ

El Fuji no en sap res de les estacions. Quan hauria de caure del seu cim la neu amb clapes de cervató?

















NTCJ 04

竹生島
Shikubushima

Obra d'autoria incerta.

Argument : Un oficial de la cort imperial va en pelegrinatge a Shikibushima. Demana passatge a uns pescadors que en principi no estan massa disposats a fer el servei, però davant la insistència de l'oficial el porten allà. Durant el trajecte li parlen de la bellesa del lloc amb referències poètiques i històriques. Quan hi arriben els pescadors es transformen en Saravasti i el déu dels dracs, senyor de l'estany. Allà es continua parlant de les meravelles de Chikubushima que està considerat un dels paratges més bells de tot el Japó.

L'acció passa durant el regnat de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), cap els anys de l'era d'Engi (延喜) que va del 901 al 923.

A l'illa es venera Benzaiten (弁才天) , el nom japonès d'una deessa del panteó indi : Saravasti. El culte va arribar al Japó durant els segles VI i VIII mitjançant les traduccions xineses del Sutra de la Llum Daurada, i hi ha també una referència a Saravasti en el Sutra del Lotus.
En sànscrit el seu nom és “Saravasti Devi”, i significa “l'aigua que flueix”. Benzaiten és així doncs la deessa de tot allò que flueix, aigua, la paraula (el coneixement), l'eloqüència i la música. Com que en el Sutra de la Llum Daurada es parla de la protecció del govern de l'estat aquesta deïtat va esdevenir al Japó la protectora de l'estat i per extensió la de tota la gent del pais. Posteriorment va esdevenir una de les set deïtats de la fortuna, llavors un dels caràcters del seu nom canvia i es transforma en 弁財天. Així doncs, la lectura dels dos caràcters canviats és la següent : 弁才天. Aquí 才 significa “talent, coneixement, capacitat, etc.
A 弁財天 el caràcter 財 vol dir “diner, fortuna”. Ambdós tenen la mateixa pronunciació.

En el Rig Veda Saravasti mata la serp de tres caps “Vritra”, també amb el nom de “Ahi”, que significa simplement “serp”. D'aquí segurament l'associació d'aquesta deessa amb les serps i dracs del Japó.
Al Rig Veda (6.061.07) es diu que Saravasti munta un carro daurat, l'anomena “destructora dels enemics” i “benefactora de l'aigua “, i lloa el seu poder infinit.

Té santuaris a l'illa d'Enoshima, al golf de Sagami, a uns cinquanta kilòmetres de Tokio. Precisament la deessa és la figura principal , conjuntament amb un drac de cinc caps, a “Enoshima Engi” (江嶋縁起), una història dels santuaris d'aquesta illa escrita per un monjo budista anomenat Kokei ( 皇慶, 977-1049 ?) i data de l'any 1047. També n'hi ha en nombrosos indrets del Japó.

El Heike Monogatari ens en parla d'aquesta illa, concretament en el llibre VII on li dedica un capítol sencer titulat “Pelegrinatge a Shikibushima”:
平家物語。七。竹生島詣

...... 「あれをば何くと云ぞ。」と問はれければ、「あれこそ聞え候ふ竹生島にて候へ。」と申。「げにさる事あり。いざや參らん。」とて、藤兵衞有教、安衞門守教以下、侍五六人召具して、小船に乘り、竹生島へぞ渡られける.........

Aquí es parla d'anar a visitar una famosa illa, que no és altra que la que dóna nom a aquesta peça teatral : Shikibushima.

Trobem el poema de Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184) que en el Senzaishû
(千載集 .卷第一. 春歌上. 讀人志らず) consta com “Autor desconegut”. El poema diu :

さゞなみや志がの都はあれにしを昔ながらのやま櫻かな

A Shiga, mullada per les ones, la capital és ara destruida, però els cirerers de les muntanyes resten com antany.

(ながら és també el nom d'una muntanya i es podria traduir el poema canviant “antany” per “la muntanya de Nagara”).

El Heike Monogatari, el mateix llibre VII, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) en reivindica la seva autoria tot explicant que quan Tanadori va sentir que el final del clan dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant ( 千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va poder posar el seu nom.

Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre IX , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。　　忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........

“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.

El mateix Zeami li dedicarà un Nô sota el seu nom “Tadanori”, el més famós dintre del genere dels “Guerrers”, precisament per reclamar la justícia de la seva autoria. Ja en parlaré quan em toqui treballar aquesta obra.

L'Ise Monogatari (伊勢物語。九) hi és representat amb un poema d'Arihara no Narihira (在原業平, 825-888 ), poema també inclòs en el Shinkokinshû, no. 1616　(新古今和歌集.巻十七雑哥中) :

時しらぬ山はふじのねいつとてかかのこまだらに雪のふるらむ

El Fuji no en sap res de les estacions. Quan hauria de caure del seu cim la neu amb clapes de cervató?