KOKINSHÛ (古今集) -64-

はちすのつゆを見てよめる

Compost tot veient la rosada sobre el lotus.

はちすばのにごりにしまぬ心もてなにかはつゆを玉とあざむく

はちすばのーにごりにしまぬーこころもてーなにかはつゆをーたまとあざむく

Les flors de lotus conserven la seva ànima dintre de l'aigua fangosa, per què la rosada fa que semblin joies?

Nota : Poema inspirat en el Sutra del Lotus (Myôhôrengekyô – 妙法蓮華經) (1)

Poema no. 165

Autor :Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890)
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).
Va servir l´emperador Nimmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest  va morir va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta: Sosei Hôshi, 素性法師. (Veure Kokinshû -46-)
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).


(1) “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.