NTCJ 23

芭蕉
Bashô

Autor : Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura) i 賀茂 (Kamo), entre d'altres.

Argument : L'acció transcorre a la Xina. En un lloc desolat prop de les muntanyes viu reclòs un monjo. Del matí fins al vespre canta el text del Sutra del Lotus. Un dia descobreix que una dona escolta molt seriosa la seva audició i li demana que la instrueixi en el veritable camí de la salvació. Quan el monjo li pregunta qui és la dona insinua que potser és l'esperit del “bashô” i desapareix. Tornarà després a aparèixer en el somni del monjo i aquest farà un panegíric d'aquestes escriptures budistes.

El títol es refereix a una planta semblant al plataner amb fulles molt grans pròpia del sud-est del Japó.
Matsuo Bashô va adoptar el seu nom d'aquesta planta. Veure en aquest mateix bloc: “Matuso Bashô  - 松尾芭蕉”, publicat el 26.02.07.


Obra basada totalment en el “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus Blanc del sublim Dharma, generalment abreujat “ Sutra del Lotus - Hôkkekyô” (法華經). (Sánscrit: सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S - “Addharma Puṇḍarīka Sūtra” , i en xinès : 妙法蓮華經 - Miàofǎ Liánhuā Jīng).

Com és la font principal del text de Konparu faré un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

Referències :
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i shintoïstes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Heike Monogatari” (平家物語), capítols nos.:
01 - Giô (　祇王)
02 - La destrucció de la muntanya (山門滅亡).

“Yuimagyō Gishô” (維摩詰經) : Sutra de Vimalakirti .
Vimalakîrti era un home molt ric que vivia a Vaisâli, l’Índia i era molt conegut per la seva generositat, devoció i grans coneixements de la filosofia budista. El sutra que porta el seu nom és una de les escriptures budistes més profundes i més importants, i també és molt valorat per la seva qualitat literària.

“Sankashû” (山家集) : Una cabana a la muntanya.
Autor : Saigyô Hôshi / El monjo Saigyô (西行法師, 1118-1190)
Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars, molt ben considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del pais fent estada a monestirs i ermites. Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.

“Ôjôyôshû” (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fòrmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Chikurinshô” (竹林抄) : Seleccions del joncar.
Antologia poètica de Sôgi (宗祇, 1421-1502), escrita cap a l'any 1476, i on va incloure poemes dels set poetes que admirava. Considerat el millor poeta del seu temps i respectat per tots els estaments de la societat de l'època. Molt viatger, va ser monjo Zen i sembla que durant un temps va ser el característic monjo itinerant i pidolaire.
“Shunzei kyo no musume no shû ” (俊成卿女集) : Antologia de la filla de Shunzei.
Era Fujiwara no Toshinari/Shunzei no musume ( 藤原俊成卿女, 1175-1250 ) coneguda com “la filla de Shunzei, tot i que, de fet, era la seva néta. Va tenir un germà força il.lustre : Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241).
“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura, i inclús com a compiladora.
“Genji Monogatari” (源氏物語) llibre 5 : La jove Murasaki (若紫 ).

“Kagakushû” (下学集) : Col.lecció d'afers mundans.
És tracta d'una mena de diccionari de caràcters xinesos escrit l'any 1444 per un monjo. El títol fa referència a unes paraules de Confuci (孔夫子, 551 – 479 aC.) descrivint-se ell mateix en les seves “Analectes “ (論語 – Lu Yu) : Els meus estudis són encoberts i el meu discerniment elevat (下学而上達).
Estava adreçat al public en general, i va ser pioner en aquesta tasca divulgativa.