NTCJ 57

綾鼓
Aya no tsuzumi

El tambor de domàs

Autor : Desconegut.

Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443) explica en el seu “Sandô” (三道) : Els tres elements en la composició del Nô, també anomenat “Nôsakusho” (能作書), que “Aya no taiko” (綾大鼓 (aquests són els caràcters que esmenta) era abans “Koi no Omoni” (恋重荷 – L'amor és una càrrega feixuga), i es considera que es tracta de l'obra del títol, tot i la diferència en els caràcters que no modifiquen el significat, només la pronunciació : 綾鼓 Aya no tsuzumi
綾大鼓 Aya no taiko

Potser per aquest motiu algunes fonts l'han atribuït a Zeami, però no es considera pas del seu pinzell.

A Zeami sí que se li atribueix “Koi no Omoni” (恋重荷).

Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna l'any 1955 en el seu llibre d'adaptacions modernes de peces clàssiques del teatre Nô entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns).


Argument :
Un oficial del palau de Kinomaru a Chikuzen explica que és un lloc famós pel seu jardí i pel seu estany on els palatins s'hi passegen i on hi ha vetllades musicals.

Un vell jardiner ha vist la princesa i en queda enamorat. Quan ella ho sap exclama que en qüestions d'amor no hi ha diferències socials i, commosa, li fa dir que si toca el tambor que hi ha a les branques de l'arbre de l'estany i es pot sentir a palau la tornarà a veure.
L'oficial va al jardí a corre-cuita i apressa el vell perquè el toqui. El jardiner explica la seva alegria i al mateix temps la tristor per l'amor al capvespre de la seva vida. Toca el tambor però no en surt cap so i es pregunta si les seves mans de vell no li poder treure cap soroll o és degut a la seva manca d'oïda. Després se n'adona que en lloc de pell el tambor té una peça de domàs. Desconsolat per l'engany es llença a l 'estany i s'ofega.
Se li comunica a la princesa la seva mort i va a l'estany. Allà es plany del que ha passat i es recrimina el seu comportament. De sobte, de les aigües de l'estany apareix l'espectre del jardiner que li mostra la seva rancúnia i li desitja totes les tortures de l'infern. El jardiner incapaç d'oblidar el seu desig per ella s'enfonsa a l'estany condemnat ell mateix a l'amor del malfat.


Referències :
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.


“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.

“Kokinwakashû” (古今和歌集), amb els poemes, entre d'altres :

No. 502, d'autor anònim :

あはれてふ事だになくはなにをかは恋のみだれのつかねをにせむ
Si no hi hagués res per expressar el meu dolor, com podria controlar el desgavell del meu amor?
No. 861
やまひしてよわくなりにける時よめる
Compost afeblit per la malaltia.
つひにゆくみちとはかねてききしかどきのふけふとはおもはざりしを

Ja n'he sentit a parlar del camí al que hi som abocats a la fi, però no pensava pas que fos tan sobtat.

Autor : Ariwara no Narihira no Ason (在原業平朝臣, 825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat. ´És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Ise Monogatari” (伊勢物語).

"Shikawakashû (詞花和歌集) : “Antologia de flors de paraules de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Sutoku l´any 1144 i completada el 1151 per Fujiwara no Arisuke. És la més curta de totes les col.leccions clàssiques : uns magres 411 poemes dividits en 10 parts i representant només vint-i-tres poetes coneguts.

“Sagoromo Monogatari” (狭衣物語) : Història de Sagoromo.
Obra de Rokujô Saiin Baishi Naishinô no Senji (六條斎院禖子内親王宣旨, 1022 ? - 1092), coneguda més breument per Senji. L'autoria se li va concedir més endavant, abans es creia que era un text de la filla de la Murasaki Shikibu (紫式部, 973-1014) : Daini no Sanmi (大弐三位, 999 ? - 1082 ?).

“Tsuma Kagami” (妻鏡) : “Mirall per a dones”.
Obra escrita cap a l'any 1300 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). De fet el títol original significa “Mirall per a dones casades ( 妻)”, però el llibre està adreçat a la dona en general.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (regnat : 946-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

o0o