落窪物語 -21-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

女君をうち見おこせたれば、いといたう泣きつやめきたるを見て、あはれとや思ひけむ、言ふやう、「聞えさすえれば、言よきやうにはべり。さりとて、聞えさせねば、さる心ばへありとだに知らせたまはじと、くちをしさになむ。えさらずさぶらひはべる御方よりも、この年ごろ御心ばへも見参らするに、仕まつえらまほしうはべれど、世の中のうたてわづらはしうはべえれば、つつましうてなむ、人知れぬ宮仕へも、え仕うまつらぬ」と聞ゆれば、女君「さるべき人も、ことにまごころなるけしきも見えぬに、うれしくも思ひたまひけるかな」といらへたまへば、少納言「げにこそ、あやしうは侍れ。上のあやしうおはせむは例のこと、御はらからの君達さへ、みづから聞えたまはざめるこそ、いと心づきなけれ。あたら御さまを、かくてつくづくとおはしますこそ、あいなけれ。四の君もまた御婿取りしたまはむと設けたまふめり。北の方の御心にまかせて、のべしじめしたまふ」。「めでたきや。誰をか取りたまふ」と宣へば、「左大将殿の左近の少将とか。かたちはいと清げにおはするうちに、ただ今なり出でたまひなむと人々誉む。帝も時めかし思す。御妻はなし。いとよき人の御婿なり。『いかでこのわたりにもがなと思ふ。おとども常に宣ふ』とて、北の方、いそぎたまうて、四の君の御乳母、かの殿なりける人を知りたりけるを、喜びたまひて、さざめき騒ぎたまひて、文やらせたまふめり」と言へば、をかしう、うれしくて、「さて」と言ひて、いとよくほほゑみたるまみ、口つき、火の明きに映えて、にほひたるものから、恥づかしけなり。「少将の君は、いかが言ふ」と君宣へば、「知らず。『よかなり』とや宣ふらむ。人知れずいそぎたまふ」と言ふに、少将「そらごと」といらへまほしけれど、念じ返して臥したまへり。
　少納言、「まらうどのまた添ひたまはば、御前の御身、いと苦しげにおはしますべかる。よきこともあえらば、せさせたまへかし」と言へば、「なでふ、かかる見苦しき人がさることは思ひかくる」と言へば、「いで、あなけしからずや。などかくは仰せらるる。このかしづかれたまふ御方々は、なかなか」と言ひさして、「まこと、この世の中に恥づかしきものとおぼえたまへる弁の少将の君、世人は交野の少将と申すめるを、その殿に、かの男君の御方に少将と申すは、少納言がいとこにはべり。殿の局にまかりはべりしかば、かの君も、この殿の人と知りて、心使ひしたまへりき。御かたちのなまめかしさは、げにたぐひあらじとこそ見はべりしか。『御むすめ多かりと聞きしかば。いかが』とて、大君よりはじめて、くはしく問ひきこえたまひしかば、片端づつ聞えはべりしに、御前の御上を申しはべりしかばなむ、いといたうあはれがりきこえたまひて、『わがいと思ふさまにおはすなるを、必ず御文伝へてむや』と宣ひしかば、『かくいとあまたおはしますうちに、御母君などおはしまさねば、心細げに思して、かかる筋のこと、思しかけず』と申しはべりしかば、『その御母おはせぬこそは、いと心苦しく、あはれまさらめ。わが本意には、いと花やかならざらむ女の物思ひ知りたらむが、かたちをかしげならむこそ、唐土、新羅まで求めると思ふ。ここにおはする御息所はなちたてまつりては、父母おはする人やおはする。さて心に任せでおはすらんんよりは、わたくしものにて、我が所にすませたてまつらむ』など、いとこまやかになむ、夜更くるまで宣はせたりしかど、『折悪しくて。今御覧ぜさせむ』と申しし」と言へど、いらへもしたまはずなりぬるほどに、曹司より人たづね来て、「とみのこと聞えむ」と言へば、出でたり。
　「人おはして。まづ出でたまへ。聞ゆべきことなむある」と言へば、「しばし待て。御消息聞えさせむ」とて、入りぬ。「御あへづらひ仕まつりはべらむと思ひたまへはべりつるを、とみのこととて人まうで来たればなむ。聞えさせつることの残りも、まだいと多かり。艶にをかしうてはべりし、まめやかに聞えさせはべらむ。上に、かくおりはべりぬと、な聞えさせたまひそ。驚きさいなまむものぞ。さりぬべくは、まうのぼらむ」とて、おりぬ。


Shôganon mirà el rostre d'Ochikubo i veié com li brillava sota les llàgrimes, i se'n compadí.

- El que us diré potser us desagradarà, mes si no ho faig no sabríeu mai mes sentiments i ho sentiria molt. Sóc a contracor al servei d'aquesta gent. Tot aquest temps he vist vostre bon tarannà i voldria servir-vos, emperò, podria tenir problemes amb la gent de la casa. Hauríem d'ésser prudents i que ningú no ho sabés.Sóc molt contenta, ni ma pròpia gent em té cap gentilesa.

- És del cert molt estrany. És potser natural per part de vostra Kita no Kata, mes no pas de vostres germanastres, i que ni us parlin és molt lamentable. És una pena que una dona tan bella com vós hagi de restar ací sola. També s'estan fent els aparells per el casament de la quarta damisel·la. La senyora és molt porfidiosa i vol que tot es faci segons son lloure.

- Una nova gojosa! I amb qui es casa?

- Potser amb el Shôshô de la Guàrdia Imperial, el fill del general de l'Esquerra, un home molt atractiu. És una persona molt apreciada. Té inclús l'afecte de l'emperador. No és casat, i serà un molt bon gendre. El Chûnagon sempre ha pensat de maridar-la amb ell. La senyora s'hi està afanyant molt i és molt cofoia que la dida de la quarta damisel·la tingui una coneixença a la cort. Després de moltes converses se li ha fet arribar una lletra.

Ochikubo ho trobà divertit.

- I......? - preguntà amb una expressió riallera il.luminada sota la llum de la lampada, era d'una bellesa que torbava.

- Què hi diu el Shôshô?

- No ho sé. açò no obstant, com s'està apressant tant i en silenci potser ja ho ha acceptat.

El Shôshô volia cridar que no era cert, mes es contingué i no es llevà. Shôganon continuà :

- Si arriba un altre gendre vós tindreu molta més feina. Si rebeu alguna proposta de matrimoni, accepteu-la!

- Què? Qui hi pot pensar en ma pobra parença?

- Açò no és pas així! Per què ho dieu? Les altres damisel.les són tan ben ateses....

Shôganon no acabà la frase i continuà :

– Segurament heu sentit parlar del Ben no Shôshô, d'aital atractiu que faria enrogir totes les dones, i per açò és anomenat el “Katano no Shôshô” (42). Tinc una cosina de nom Shôshô al servei de sa residència. Una vegada, de visita, ell hi era, i com sabia que jo era al servei d'aquesta casa fou molt gentil amb mi. Sa parença i refinament són incomparables. Em digué que sabia que el Chûnagon tenia moltes filles i em preguntà com eren, començant per la gran, i així ho fiu. El que diguí de vós l'afectà. Digué que així era son ideal de dona i si podria donar-me una lletra per a vós. Li referí que d'entre totes les filles del Chûnagon vós éreu malaurada per no tenir la mare, i que no hi penseu en aquests afers. “És per el fet de no tenir mare que em commou. La dona que desitjo no ha d'ésser inferior a la més esplendorosa flor, que sàpiga correspondre a l'afecte i d'exquisida parença, i aniria a la Xina i a Corea per cercar-la. Ací, llevat de la consort imperial, que m'és família, no hi ha ningú altre que pugui comparar amb els pares? Si visqués amb mi, com estimada, estaria molt millor que continuar allà”, i parlant així, bonhomiós, fins a fosca nit. Una altra vegada, quan hi aní, em demanà que com era l'afer i si podia enviar-vos una lletra. Li contestí que no havia trobat el moment adient, i que aviat us en parlaria.

Ochikubo no tenia res a dir a allò. Llavors arribà algú de la cambra de Shôganon amb un missatger urgent i ella sortí per a saber de què es tractava.

- Teniu una visita. Us espera a la cambra i us vol parlar.

- Ara vinc. Haig de dir-li-ho a la damisel·la.

I tornà a entrar.
-
- Pensava d'estar-me ací amb vós, al vostre servei, mes me'n avisat que ha vingut una persona amb un assumpte urgent. Hi ha moltes coses de les que us en vull parlar, molt agradoses i interessants. No digueu a la senyora que he anat a ma cambra, se n'estranyaria i em renyaria. Si puc tornaré més tard.

i sortí.

- - - - - -

42 – “Katano no Shôshô Monogatari” (交野少将物語) : Història del Shôshô Katano. Referència a un text d'aquella època, d'autor desconegut i del qual no hi ha cap versió. El títol s'esmenta al Genji Monogatari (源氏物語).

o0o