– 落窪物語 -53-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　中納言、つらきことは思ひやみて、わが身の覚えなく、癈ひ、人にもあなづられつるを嘆くに、面立しきことありと、いとうれしくて、まうでむと出で立ちたまふに、「今日は日暮れぬ。明日」と宣ふに、北の方、わが子どもよりも、ありさま、いかにめづらかに見えむと、胸痛し。三、四の君「かかれば、清水にては『懲りぬや』と言はせたりしにこそありけれ。かくつひには聞えたまふべかりけるものを、多くの恥を見せたまひしかな。かいつらね人々出でにしは、さは、この君の寄せたまふなりけり。年ごろ、便なげにて据ゑたてまつりたまひしを、ねたしと思ひしまたまへるなりけり」、北の方「そがいと胸痛う。かくさまざまに、ねたき当をせられぬることを、いかでしてしがな」と言へば、むすめども「さはれ、今は、な思ほしそ。御婿ども多かり。なほ御心使ひたまへ。典薬の助を、いみじく打たせたりしは、思ひおきたるにこそありけれ。男君領りてぞしたまひけむ」と、口々言ひ明しつ。
　つとめて、「衛門の督殿より」とて御文あり。中納言、取り入れさせて見たまへば、「昨日、越前の守して聞えし御消息は、申されけんん、御いとまああらば、かならず今日立ち寄らせ給へ。聞えさすべき事あり」と聞給へり。御かへりに、「昨日は、しか物し侍りしかば、すなはち参らんとせしを、日暮れてなん。只今参らむ」と聞え給へり。されば、さる御心せさせ給へり。越前の守もとありければ、御車の後にて来たり。「中納言参りたまへり」と聞ゆれば、督の殿「これへ」と聞えたまへば、入りたまへり。
　南の母屋の廂にて、対面したまへり。女君は帳の内に居たまへり。「御前なる人、北面へ」と宣へば、皆往ぬ。さし向ひて対面したまひて、「この家のかしこまりも聞ゆべくはべるを、ここにまた人知れず、嘆かるる人も侍るめるを、かかるついでに聞えさせよとなむ。この領じ造らせたまひけむ、一つには道理なれども、券のさまを見はべれば、ここにこそは、御前よりも領りまさるべくなべれ、と思ひたまへしに、遠からぬほどに、御消息もなくて渡らせたまへば、人数にも思されぬなめりと見たまへしに、などか、さしも思しおとすべき、と心づきてなむ、かくにはかに渡りはべりつる。『年ごろ、つくろひ御心入りたりけるに、かく抜けたるやうにて渡したる、いと物し。なほ、ここは奉りてよかし』と嘆きはべるめるに、同じくは、たしかに領ぜさせたまへ、券奉らむ、とてなむ、御消息聞えはべりつる」と宣へば、中納言「いともかしこき仰せなり。年ごろ、あやしく失せはべりにし後、よに人にも聞えはべらざりつれば、世になきなめり、忠頼、若うはべらばこそ、ゆきめぐりあひ見むとも思ひはべらめ、老い衰へて、今日明日とも知らぬ、うち捨てて、影形も聞えぬは、なほ世に失せけるなめり、と悲しう嘆きはべりつるに、この家は、かれ侍らばこそ領じはべらめ、今はいかがせむ、ここに領るべきにこそ侍れ、とて、いたうあばれぬさきに、つくろにはべりつる。督の殿にさぶらふらむと承らざりつ。いとめでたう、思ふやうに、とは、おろかなるやうにこそさぶらにけれ。今まで、かくなむとも知られはべらざりけるは、忠頼を便なしと思ひおきたるにやあらむ。また、面伏せなり、これが子と知られじ、と思ひてはべるにやあらむ。二つの疑ひ、恥づかしくも。券、何か賜はらむ。またも参らせまほしくなむ。今まで死にはべらぬことを、あやしと思ひはべりつるは、この人の顔を見むとてなりけり。


El Chûnagon deixà d'encaboriar-se per la dissort patida per la manca d'influència i el menysteniment de la gent fins a llavors. Tot li semblà diferent ara, i es sentí molt content. Volia anar a veure l'Emon no Kami, mes era ja fosc i decidí deixar-ho per a l'endemà.

A la Kita no Kata li feia mal el cor de pensar que el Chûnagon podia tenir Ochikubo en més consideració que no pas a les altres filles. La tercera i la quarta dames havien entès ara allò de “N'heu tingut prou?” que els hi cridà l'Emon no Kami a Kiyomizu (72) i les moltes humiliacions sofertes. Havia estat ell a fer que les dames de companyia se n'anessin una rere l'altra. Tot havia estat per els maltractaments que havia patit Ochikubo durant aquells anys a mans de llur mare.

La Kita no Kata digué enrabiada :

– Açò em corseca! Què podria fer per a resquitar-me de tot?
– No hi penseu pas en açò ara! - exclamaren les filles – Considereu els molts gendres que teniu. Penseu en com féu esbatussar el Tenyaku no Suke. L'Emon no Kami ja ho sabia açò!

I així parlaren tota la nit.


A l'endemà arribà una lletra de l'Emon no Kami. El Chûnagon la llegí.

– Us ha transmet l'Echizen no Kami mon missatge d'ahir? Si sou en lleure avui us prego de venir a veure'm. Us haig de parlar.

La resposta del Chûnagon :

– Mon fill m'ho féu arribar. Hauria vingut ahir, emperò, era ja fosc. Us visitaré avui mateix.

Com també l'acompanyava l'Echizen no Kami s'instal·laren a la part posterior del carruatge.

Quan avisaren de l'arribada del Chûnagon l'Emon no Kami els féu passar a la cambra central de la residència. L'Emon no Kami demanà a les dames de companyia que anessin a la banda nord de la casa. Ochikubo era rere una cortina. Una vegada sols l'Emon no Kami començà a parlar :

– Haig de presentar-vos mes excuses per l'afer d'aquesta casa. Ací hi ha una persona, que no veieu, i que pateix per aquesta situació. Així, aprofito l'avinentesa per a explicar-vos-ho. Per un costat teníeu raó en prendre possessió de la casa i reformar-la, emperò, quan mireu les escriptures veureu que la persona que és ací en té més drets. Quan féreu per a traslladar-vos-hi sens comunicar-m'ho, tot i no viure lluny uns dels altres, consideràrem inacceptable ésser tractats amb menysteniment d'una manera volguda. Així doncs, ens hi traslladàrem nosaltres. Aquesta persona ha dit que era desplaença fer-ho després de totes les vostres reformes i impedir-vos-hi l'accés, i que us se'n fes present. Era tan afligida que, així doncs, se us en dona propietat. Heus ací les escriptures. Per açò us he fet venir.

El Chûnagon digué capmoix :

– Em sorprèn molt açò que dieu després de tant de temps de son estranya desaparició, sens que ningú no en sabés res. Pensava que no era pas en aquest món. Si jo, Tadayori (73), fos jove potser l'hauria trobada durant mes viatges, emperò, ara envellit ja no sé pas si esdevindré ombra avui no demà. Com semblava que ja no era en vida em planyí de sa pèrdua. Si ella fos entre nosaltres aquesta casa li ben pertanyaria. Emperò, essent així, en prenguí possessió i la fiu reformar abans que fos ruïnosa. No sabia pas que ella fos amb vós. Potser pensareu que és una ximpleria, mes sóc molt content que sigui així. És per cas que fins ara ella no es refiava de mi? Potser no volia que fos sabut que era filla meva? De qualque manera, em sento avergonyit. Per què hauria d'haver jo les escriptures? Us les hauria de tornar. Penso que és estrany que jo sigui encara en vida; ha estat doncs perquè pugui reveure el rostre de ma filla, no hi haurà més gran goig.

- - - - - -

72 - Vegeu el capítol 38.
73 – Tadayori (忠頼). Per primera vegada apareix el nom propi del Chûnagon.

o0o