– 落窪物語 -54-
Ochikubo Monogatari
– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
今なむ、あはれにはべる」とて、うちしほたれたまへば、督の君、さすがにあはれにて、「ここには、すなはちより、『御夜中、暁のことも知らでや』と嘆きはべりしかど、道頼が思ふ心侍りて、『しばし』と制しはべりしなり。その上は西の方に住みはべりしより、時々忍びてまかり通ひて見はべりしに、御けしきも異御子どもよりも、こよなく思しおとされたりき。また、北の方の御心ばへ、憂くあさましく、使ひたまへる人よりも劣りにさいなみしを見聞きはべりしかば、『世にありと聞えたてまつるとも、よしと思さじ。少し人なみなみになりて、仕うまつりぬべからむほどに知られたてまつれ』と聞えはべりし。部屋に籠めて典薬の助ひ許させたまへりける、いと心憂く思ひたまへしかば、世になきさまに御覧ぜらるるとも、何とも思さじと思ひたまへて。道頼はつらし憂しと思ひおきつることの忘れはべらねば、殿をば便なしとも思ひきこえざりしかども、北の方の情なくおぼえたまひしかば。祭など見はべりしに、『殿の御車』と言ひはべりしを、なめげなるさまに。をのこども、かつはいかにと見知るさまにて。いととくと御覧ぜさせずやとおぼえはべりしも、便なく思ひたまふれど、あけくれ異御子どものやうに見たまふことも難げなりしかど、まづ、夜昼、見たてまつらぬことを申すめれば、人の御親子の中はあはれなりけりと見たまふれば、いかで仕うまつらむとなむ思ひたまへなりにたるを、幼き人々もおよずけまさるめるを、見せたてまつらでやなど、思ひたまへてなむ」と、片端よりつぶつぶと聞えたまふに、中納言、いと恥づかしうて、このことどもを聞きたまひて、思しおきたりけることと、限りなくいとほしくて、えいらへ、はかばかしからず。
「異子どもより思ふままに曲げられて、げにいとほしきことも侍りけむ。されば、いとことわりなり。述べ聞えさすべきことも侍らず。典薬は、いとゆゆしきこと。さる者には、いかなる者か許しはべらむ。部屋に籠めはべりしことも、思ふやうならぬことをしたりと聞きはべりしかば、ねたくくちをしくてなむ。何事よりも、若君達をまづ見たてまつらむ。いづら、今だに」と宣へば、男君、前に立てたる几帳おしやりて、「ここに侍るめり。出でて対面したまへ」と申したまへば、恥づかしけれど、ゐざり出でたまふ。おとど見たまへば、いみじく清げに、ものものしくねびまさりて、いと白く清げなる綾の単襲、ニ藍の織物の袿着たまひて、居たまへり。見るに、これよりはよしと思ひかしづきしむすめどもにまさりたれば、かかりけるものを、うち籠めておきたりしを、げに、いかに思ひたまひけむ、と、恥づかしうて、「つらき者に思ひおきて、今まで知られたまはざりける。対面しぬるは、限りなくなむ心のびてうれしく」と宣へば、女君「ここには、さらにさ思ひきこえぬを、この君の、さいなみしをりを、おはしあひて聞きたまひて、なほ便なきものに思しおきたるなめかし。『しばしな知られたまひそ』とのみ侍るめるに、つつみてなむ。心には、さらに知りはべらぬなめげさも、御覧ぜられつることをなむ、いかがと限りなく思ひたまへつる」と宣へば、「そのをりに、いみじき恥なり、何事に、思しつめて、かくはしたまふならむ、と思ひたまへしを、今日聞けば、君をおろかに思ひきこえたりとて、勘当したまふなりけり、と承りあはすれば、なかなかいとうれしくなむ」と、うち笑ひたまへば、女君、いとあはれと思して、「さてしもこそ、かしこけれ」と申したまふほどに、督の君、いとうつくしげなる男君を抱きて、「くは御覧ぜよ。心なむ、いとうつくしくはべる。天下に、北の方も憎みたまはじとなむ思ひたまふる」と宣へば、「そもけしからぬことを」と、かたはらいたがりたまふ。中納言は、見るに、老い心ちに、いと愛しうらうたう、ただおぼえにおぼえて、笑みまけて、「こちこち」と宣へば、さる翁におぢて、首にかかりて抱かるれば、「げにや、天下の鬼心の人も、え憎みたてまつらじ」とて、「いといと大きにおはするは、いくつぞ」、「三つになむなりはべりぬる」となむ、父君申したまへば、「またや物したまふ」、「この弟は殿になむ召されにし。また女子侍れど、今日はつつしむこと侍り。のちに御覧ぜさせむ」など申したまひて、御台参り、御供の人にも、わざとの設けにはあらで、牛飼までに、いと清げにあるじしたまふ。
L'Emon no Kami digué commòs malgrat tot :
– Des d'un bon principi, vostra filla es lamentava de què us podria passar qualsevulla nit o qualsevol matí, mes jo, Michiyori (74), la retenia demanant-li d'esperar. Durant mes visites a l'ala occidental on ella s'estava jo viu que de tots vostres fills ella era la més desatesa, especialment la manca de sentiments al cor de la Kita no Kata que la tractava com la més baixa dels servents. Diguí que encara que us fes saber que era en vida cap de vosaltres no es sentiria millor i que us ho diria quan jo, aleshores sens massa poder, fos en millor posició. Tot i el fet de pensar que ella ja no era en aquest món no semblà pas amoïnar-vos considerant com la féu recloure en aquella cambra i permetre el comportament del Tenyaku no Suke. Jo no he oblidat pas la sofrença que ha patit. No us blasmo a vós, senyor, penso en la crueltat de la Kita no Kata. Quan a la festivitat del santuari de Kamo se'm digué de vostre carruatge que fiu desconsiderat. Mes homes sabien de mes sentiments i pensaren que jo no els reprovaria llurs insolències. Vostra filla sempre ha lamentat no poder ésser al vostre costat com vos altres filles per a servir-vos matí i nit. Açò m'ha fet adonar dels pregons sentiments que hi ha entre pares i fills, i per açò em poso al vostre servei. També nos fills estan creixent i voldríem que vós en tinguéssiu esguard.
El Chûnagon ho escoltà contorbat i pensà amb una pena infinita que tot allò era a causa de ses actes. Respongué vacil·lant :
– No ha estat mon intenció de tenir-la en menys consideració que mes altres fills, emperò, aquells que encara tenen la mare demanen ésser els primers, açò ho canvià tot i ella ho hagué de patir, certament molt lamentable. No té excusa l'afer del Tenyaku no Suke que fou abominable. Fou molt greu haver-ho permès i també haver-la reclòs. Se m'havia parlat de sa desobediència, molt deplorable ara. Primer de tot voldria veure els petits, on són?
L'Emon no Kami retirà la cortina.
– Són ací. Surt a saludar tot pare.
Tota apocada Ochikubo sortí de genolls. Quan son pare l'esguardà la trobà preciosa. Havia esdevingut una dona esplèndida, abillada amb un domàs blanquíssim i una roba dessota de color porpra. Ben mirada lluïa molt més que ses altres filles. Es sentí avergonyit només de pensar que havia reclòs una persona tan exquisida.
– Ha estat per als maltractaments que has rebut de nosaltres que fins ara no en haguessis fet saber on eres. Reveure't m'omple de joia.
– No penso res d'açò. Quan l'Emon no Kami sabé dels maltractaments em demanà d'esperar una avinentesa adient abans de dir-vos on era, per açò ho havíem amagat. Ha estat molt malament no haver-vos-ho dit quan calia, em sap molt de greu tot allò que ha passat.
– En aquells moments d'humiliació em preguntava perquè havien de succeir, mes ara que ho sé ja no té importància, ha estat el nostre càstig. Sóc molt content.
Digué el Chûnagon amb un somrís. Ella ho sentí per son pare.
– És noble de vós dir-nos açò.
Mentre Ochikubo parlava l'Emon no Kami entrà amb una criatura als braços.
– Mireu! És un nen adorable. Crec que ni cap Kita no Kata sota la capa del cel li podria tenir malícia.
– No hauries de dir açò! - digué Ochikubo incòmoda en veu baixa tot mirant son pare.
Als ulls del Chûnagon, amb sentiment d'avi, era una criatura encisadora, i amb un gran somriure li digué :
– Vine, vine!
El nen gens cohibit del vell Chûnagon se li abraçà al coll.
– Ni la pitjor persona del món no li podria fer cap mal! És molt gran. Quants anys té.
– Tres acabats de fer.
– En teniu més de fills?
– Del més petit en tenen cura a casa de mon pare. També tenim una nena, mes avui no és un bon dia per a ella. Ja la veureu més endavant.
Se'ls oferí un gran àpat, àdhuc per a la gent del seguici del Chûnagon, a més dels homes que menaven els carruatges.
- - - - - -
74 – Michiyori (道頼). Per primera vegada apareix el nom propi de l'Emon no Kami (衛門の督), abans Chûjô (中将) i Shôshô (少将).
o0o
