YAMATO MONOGATARI (大和物語) 158
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五十八】

大和国に男女有けり年月かきりなく思ひてすみわたりけるをいかゝしけん女をえてけり猶もあらすこの家にいてきてかへをへた てゝすみてわかゝたにはさらによりこすいとうしとおもへとさらにいひもねたます秋のよのなかきにめをさましてきけはしかなんなきけるものもいはてきゝけり かへをへたてたるおとこきゝ給やにしこそといひけれは何事といらへけれはこのしかのなくはきゝ給ふやといひけれはさきゝ侍りといらへけりおとこさてそれを はいかゝ聞給ふといひけれはをんなふといひけり
我もしか啼てそ人に恋られし今こそよそに声をのみきけ
とよみたりけれはかきりなくめてゝこのいまの女をはをくりてもとのことなんすみわたりける


A la contrada de Yamato hi havia un home i una dona. Durant anys i llunes s'havien estimat amb amor infinit i, sens saber perquè, ell trobà una altra dona, i no només això, la portà a la casa, la hi instal.là separada de la primera dona per un envà i no hi anà més a l'altre costat. La dona se'n sentí molt, emperò, res no digué que semblés gelosia.
Una llarga nit de tardor, era desperta quan sentí el bram d'un cérvol. Escoltà en silenci. L'home que era a l'altre costat de l'envà digué :

-Ho heu sentit, mestressa de l’altre costat?
-El què?
-No heu sentit el bram del cérvol?
-Sí que ho he sentit.
-I què us ha fet sentir?

La dona digué :

És com del cérvol
el plany d'aquell que abans
per mi llanguia
i ara només sento
una veu d'un altre lloc. (294)

Quan això composà, ell ho admirà molt, féu tornar l'altra dona i visqué amb la primera com abans.
- - - - - -

294 - Poema no. 1372, llibre 15, Shinkokinshûwakashû (新古今和歌集), i Konjaku Monogatari (今昔物語) llibre 30.

o0o