落窪物語 -70-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　暮れぬれば、車二つして渡りたまひぬ。四の君、いとうれしと思ひて、日ごろのありさま語り、むすめは、このごろのほどに、いと大きに、をかしうさうぞきて居れば、まづかき撫でて、いと愛しとおぼゆ。「これを、いかにして率てくだらましと思ひなむ乱れはべる。まろが子と知られむ、恥づかしきこと」と言へば、北の方「左の大殿の上は、しかじか宣ひける。いとよきことなり。まろが着たる物、かの殿より賜はる」と言へば、「かくいみじく宣ひ思しける人を、などて、昔おろかに思ひ聞えけむ。まろが上をなむ、なかなか親たちにまさりて。殿の御ごきをなむ一具賜へる。人々の装束、几帳、屏風よりはじめて、ただ思しやれ。これ、かくしたまはざらましかば、ここの御達も、いかが見ましとなむ、うれしき」と言へば、北の方「いやいや継子の徳をなむ見る。さ知りたまへれ。このあんなる子ども、ゆめゆめ憎みたまふな。おのが子どもよりも、愛しうしたまへ。おのれは、昔憎ｍざらましかば、しばしにても恥を見、痛き目は見ざらまし」と宣へば、四の君「まことに、ことわり」と言ふ。
　母北の方見るに、帥は、いとものものしく、」ありさまもうよければ、「さ言へども、やむごとなき人のしたまへることは、こよあかりけり」と喜ぶ。
　かくて、いといそがし。今参りども、日にニ三人参りぬ。いと花やかなり。少将、これを見るにも、左の大殿をいみじう思ふ。播磨の守は、国にて、え知らざりければ、人をなむやりける。「左の大殿の北の方、この君ひ、かうかうのことしいでたまへり。この月のニ十八日になむ船に乗りたまふ。その国に着きたまはむ、あるじ設けたまへ」と言ひたれば、守喜び思ふこと限りなし。一つ腹のわれだに婿取りせむとは思ひ寄らざりつるを、この君は、なほわれらを助けたまはむとて仏神のしたまふ、と思ふ。国の守りののしりて、人々着くべき設けしたまふ。この守、母にも似で、よくなつきける。
　左の大殿より渡りし御達「今は帰りなむ」と申したれば、「京におはせむ限りは、仕うまつり果てよ。また、くだらむと思はむ人は、参りみせよ」と言はせたまへれば、「これもいといと苦しきことはあるまじかめれど、しばしのほども見るに、わが君に似たてまつるべくあらざめり、はじめより見たてまつりそめてくだりなむは、いかがせむ、同じほどの殿にだに御心よからむ方にこそ仕うまつらめ、いはむや、さらにこよなや、よろづのこと、浄土の心ちあするわが殿をうち捨ててまからむこそ、物ぐるほしけれ」と下仕まで思ひて、ひとりも、くだらず。大人三十人、童四人、下仕四人なむ、率てくだる数に定めたりつる。
　日の近うなるままひ、はらからたち皆渡り集まりたまひて、今は別れ惜しみ、あはれなることを宣ふ。人々参り集まりて、「さうぞき花めきたるを見れば、大殿にうち次ぎたてまつりては、この君ぞ、さいはひおはしましける」と言へば、「これも誰がしたてまつる。その御さいはひのゆかりぞかし」と口々に言ひあへり。



Aquell vespre s'hi traslladaren amb dos carruatges.

La quarta dama, tota contenta, explicà a sa mare tots els esdeveniments d'aquells jorns. Ara que veia la nena la trobà més crescuda i preciosa, i l'acaronà amb molta tendresa.

– M'enguniejo de pensar com m'ho faré per a emportar-la amb mi. Em fa vergonya de dir al Sochi que és ma filla.

Llavors la Kita no Kata li explicà la pensada que havia tingut Ochikubo.

– Crec que està molt bé. La roba que porto i la de la nena són regals d'ella.
– Que n'és de generosa! I pensar com l'havíem tractada abans.....Amb mi es comporta com una mare. Em regalà una vaixella, roba per al servei, cortines, paravents i moltes altres coses. Sens tot açò què haurien pensat les dames que son ací de mi? Soc tan contenta!
– Ara me n'he adonat de les virtuts dels fillastres. Que ho sàpigues. No desatenguis els fills del Sochi. Tingueu cura més que no pas els teus propis. Si jo no l'hagués maltractada abans no hauria patit totes aquelles humiliacions.

La quarta dama hi fou d'acord.

La Kita no Kata veié que el Sochi era persona seriosa i es sentí molt agraïda al ministre de l'Esquerra per tot allò que havia fet per a ells.

Hom era molt atrafegat amb els aparells del viatge que era imminent. Se'ls afegiren dues o tres donzelles més, ben xamoses. Veient tot açò el Shôshô es sentí molt agraït al ministre. Com el governador de Harima no en sabia res d'aquell afer el Shôshô li ho comunicà explicant-li allò que la Kita no Kata del ministre de l'Esquerra havia fet per a llur germana, la quarta dama.

– Embarcaran el vint-i-vuit d'aquesta lluna i faran parada a ta província. Atén-los com cal.

El governador fou content. Tot i ésser sa pròpia germana ell no s'havia amoïnat gens en cercar-li un espòs. Per la manera d'ajudar-los imaginà que el ministre era un déu o Buda. Féu grans aparells per a rebre'ls. Tot el contrari de sa mare era persona bonhomiosa.

Les donzelles que s'havien traslladat de la residència del ministre a la del Sochi demanaren de tornar, emperò, se les digué de romandre allà mentre hi fes estada la quarta dama, i si qualque volia traslladar-se amb ella ho podia fer.

– No és que hi estiguem malament, i encara que fa poc que hi som, el Sochi i la quarta dama no poden comparar-se als nostres amos de Sanjô. Si haguéssim estat des del principi allà ara hauríem de marxar amb ells. Encara que fossin del mateix rang, nosaltres preferiríem ésser a Sanjô. No cal dir que perquè són molt bons. Amb tot, seria insensatesa deixar llur servei, un paradís, per a anar a Tsukushi. Ni el més humil dels servidors no hi voldria anar.

Es decidí que trenta serventes, quatre donzelletes i quatre servidors els acompanyarien a Tsukushi.

El jorn de partença era a tocar i tots els germans de la quarta dama s'aplegaren per a la separació. Quan veieren totes les donzelles que hi havia allà, esplèndidament abillades, digueren que després de la Kita no Kata del ministre de l'Esquerra la quarta dama era la més venturosa.

– I a qui és degut açò? Sa bona ventura està lligada a la felicitat de la Kita no Kata del ministre.

o0o