1 de gener del 2022

堤中納言物語 -22- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

 又の日、菖蒲(あやめ)も引き過ぎぬれど、名殘にや、菖蒲(さうぶ)の紙あまた引き重ねて、  昨日こそひきわびにしかあやめ草深きこひぢにおり立ちし間に と聞え給ひつれど、例のかひなきを思し歎くほどに、はかなく五月も過ぎぬ。  地(つち)さへ割れて照る日にも、袖ほすよなく思しくづほるゝ。  十日、宵の月隈なきに、宮にいと忍びておはしたり。宰相の君に消息し給ひつれば、  「恥しげなる御有樣に、いかで聞えさせむ。」 と言へど、  「さりとて、物のほど知らぬやうにや。」 とて、妻戸押し開け對面したり。うち匂ひ給へるに、餘所ながらうつる心地ぞする。なまめかしう、心深げに聞え續け給ふ事どもは、  「奧の夷も思ひ知りぬべし。例のかひなくとも、『斯くと聞きつ。』ばかりの御言の葉をだに。」 と責め給へば、  「いさや。」 と打ち歎きて入るに、やをら續きて入りぬ。臥し給へる所にさし寄りて、  「時々は端つ方にても涼ませ給へかし。餘り埋(うづも)れ居たるも。」 とて、  「例のわりなき事こそ、えも言ひ知らぬ御氣色、常よりもいとほしうこそ見奉り侍れ。唯一言聞え知らせまほしくてなむ。『野にも山にも。』と喞たせ給ふこそ、わりなく侍れ。」 と聞ゆれば、  「如何なるにか、心地の例ならず覺ゆる。」 と宣ふ。  「いかゞ。」 と聞ゆれば、  「『例は宮に教ふる。』とて、動き給ふべうもあらねば、斯くなむ聞えむ。」 とて立ちぬるを、聲をしるべにて尋ねおはしたり。思し惑ひたる樣、心苦しければ、  「身の程知らず、なめげには、よも御覽ぜられじ。唯一言を。」 と言ひもやらず、涙のこぼるゝさまぞ、樣よき人も無かりける。 L'endemà, tot i que l'arrencament dels lliris era ja era passat, potser la pensada encara hi era, apilà un munt de fulles de paper color de lliri i féu : Afanyat ahir tot desarrelant lliris mentre enfangat als aiguamolls pensava en desficis de l'amor. Emperò pensà consirós que d'usança seria endebades i passà fugaç la cinquena lluna. “Àdhuc a l'escalf del sol abrusador que esberla la terra” (11) ses llàgrimes no s'assecaven, pensà llangorós. El dia deu, un vespre resplendent de lluna, anà ben en secret a visitar la princesa. Envià una lletra a la dama Saishô, que digué : – És un home tan atractiu que em sento cohibida. Quan és al davant no sé què dir. I pensà “Mes si no faig potser pensarà que no sé comportar-me”, i obrí una porta lateral per a rebre'l. D'allà estant li arribà la fragància de son vestit. Ell insistí amb tant d'encant i amb tanta delicadesa que fins i tot hauria commogut un bàrbar de les contrades del nord. – Encara que sigui endebades com sempre. Només cal un mot d'ella per a fer-m'ho entendre. Així apressada digué consirosa : – Ah, no ho sé pas. I anà cap a dintre. Ell la seguí en silenci i s'apropà a la cambra on jeia la princesa, – Ma senyora, de tant en tant hauríeu d'eixir a la galeria, allà s'està fresc. Fa massa que som ací enterrades! I continuà : – És la mateixa desraó d'usança. No sé com expressar son tarannà. Sembla més penós que mai! Només vol haver un mot amb vós per a fer-vos saber ses sentiments.“És camp o muntanya!” (12) ha dit queixós. No hi ha manera. – Com podeu veure, per una cosa o altra, em sento malestant. – Què li diem? – Sou vós qui sempre em dieu què haig de fer. Contestà la princesa sens moure's. – Li diré què hi ha. – I s'alçà per a eixir. El conseller seguí les veus de la conversa i arribà a on era la princesa. L'afligí veure-la tan destorbada. – No penseu que sóc desatent i que no sé pas quin és mon lloc. Només un mot........ Veure'l allà, sens acabar de parlar, amb les llàgrimes que li vessaven dels ulls, no hi havia ningú tan esplèndid com ell. - - - - - - 11 – (394 – 02) Referència al poema no. 1995 del Man'yōshū (万葉集) : 12 – (394 – 17) Referència a un poema del monjo Sosei (素性法師, 844-910) : うちたのむ君が心のつらからば野にも山にもゆきかくれなむ. 六月の地さへ裂けて照る日にも我が袖干めや君に逢はずして. o0o