堤中納言物語 -27- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

このありつる童、 　「東の御方渡らせ給ふ。それ隱させ給へ。」 と言へば、塗り籠めたるところに、皆取り置きつれば、つれなくて居たるに、初めの君よりは、少しおとなびてやと見ゆる人、山吹・紅梅・薄朽葉、あはひよからず著くだみて、髪いと美しげにて、長(たけ)に少し足らぬなるべし。こよなく後れたりと見ゆ。 　「若君の持ておはしつらむは、など見えぬ。『かねて覓めなどはすまじ。』と、たゆめたまふにすかされ奉りて、萬はつゆこそ覓め侍らずなりにけれど、いと悔しく、少しさりぬべからむものは、分け取らせ給へ。」 など言ふさま、いみじうしたり顔なるに、にくくなりて、「いかで此方(こなた)を勝たせてしがな。」と、そゞろに思ひなりぬ。 　この君、 　「こゝにも外(ほか)までは覓め侍らぬものを。我が君は何をかは。」 と答(いら)へて、居たるさま、うつくしう、うち見まはして渡りぬ。このありつるやうなる童、三四人ばかりつれて、 　「我が母の常に讀みたまひし觀音經、わが御前(おまへ)負けさせ奉り給ふな。」 と、唯この居たる戸のもとにしも向きて、念じあへる顔をかしけれど、「ありつる童や言ひ出でむ。」と思ひ居たるに、立ち走りてあなたに往ぬ。いとほそき聲にて、 　かひなしとなに歎くらむしら浪も君がかたには心寄せてむ といひたるを、さすがに耳疾く聞きつけて、 　「今かたへに聞き給ひつや。」 　「これは、誰がいふにぞ。」 　「觀音の出で給ひたるなり。」 　「嬉しのわざや。姫君の御前に聞えむ。」 と言ひて、然(さ)言ひがてら、恐ろしくやありけむ、連れて走り入りぬ。 　「ようなき事を言ひて、このわたりをや見顯はさむ。」 と、胸つぶれてさすがに思ひ居たれど、唯いと慌しく、 　「かう〳〵念じつれば、佛の宣ひつる。」 と語れば、「いと嬉し。」と思ひたる聲にて、 　「實かはとよ。恐ろしきまでこそ覺ゆれ。」 とて、頬杖つきやみて打ち赤みたるまみ、いみじく美しげなり。 　「いかにぞ、この組入(くみいれ)の上よりふと物の落ちたらば、實の佛の御(おん)功徳とこそは思はめ。」 など言ひあへるは、をかし。 La nena coneguda del tinent digué : – Ve la mestressa de la banda de llevant, amagueu açò! Una vegada posat tot en un recambró, com si res no hagués passat, entrà una persona que semblava una mica més gran que la primera dama, amb una pila de colors mal conjuminats, groc, vermell pruna i verd pàl·lid, i una cabellera preciosa, gairebé tan llarga com alta era. D'ambdues ella era molt inferior. – Per què no puc veure allò que el jove senyor ha portat? M'heu enganyat i m'ha fet deixar de cercar-ne completament tot dient que no calia, i ara no en tinc gens! És vexant . Estaria bé que en compartíssiu algunes amb mi - digué tota complaent. El tinent ho trobà cruel i pensà, sens adonar-se, que ii agradaria fer el que fos perquè ella guanyés. – Què voleu dir damisel·la? Ningú de nosaltres no n'ha cercat en lloc contestà des d'on seia encantadora. L'altra mirà al voltant i es retirà. Tres o quatre nenes semblants a aquella que havia portat allà el tinent s'aplegaren. – Per l'Escriptura Kannon (3) que la mare sempre llegia, que la nostra mestressa no perdi! Com eren davant de la porta on ell s'amagava, el tinent trobà llurs rostres encisadors mentre pregaven totes juntes, mes pensà que la nena que coneixia podria haver-l'ho delatat, llavors la nena s'alçà i eixí. Ell recità amb veu molt baixa : En va ton neguit per no haver petxines? Les blanques ones les duran a ta platja amb l'amor que et tenen. Després de tot elles ho sentiren. – Heu sentit una veu ara mateix allà? – Qui podria ésser? – Kannon ha vingut! Fet benaurat! Diguem-ho a la damisel·la. Espantades potser d'allò que parlaven corregueren cap a dintre. “Ha estat malaguanyat parlar, ara em podrien trobar.” pensà alterat, emperò, tot i ésser amoïnat elles només parlaren molt excitades d'allò que havia passat. Ho explicaren a la damisel·la que contestà amb un to de veu de molta complaença : – Espero que sigui cert! Només de pensar-ho fa estremir! Quan alçà el rostre d'entre ses mans veure-li les senyals vermelles que hi tenia era una visió captivadora. – Què en penseu, eh? Si del sostre caigués per atzar alguna cosa, creuríem que és una mostra de la bondat del Buda veritable. I així parlaren de manera encantadora. - - - - - - 03 – (400 – 10) Kannon (観音). Deïtat budista, Bodhisattva, molt venerada com a deessa de la compassió, El nom significa “Aquella que escolta els plors del món”. o0o